domingo, 30 de noviembre de 2014

[7 MONOVARIETALES, 6 D.O. DIFERENTES DE CATALUÑA]

Preparé una cata buscando 1 cava + 6 vinos, 3 blancos y 3 tintos, que todos fuesen monovarietales y de diferente uva, pero que además todos los vinos fuesen de diferentes D.O. de Cataluña. Y para darle una nota dinámica, todos teníamos unas imágenes de diferentes viñas, tanto blanca como tinta, por si nos atrevíamos a acertar el monovarietal con la foto de la viña. Sorprendentemente, no sólo se acertaban algunos monovarietales, sino también las imágenes de ellos.

Empezamos con un cava de Mas Bertran, Argila,100% xarel·lo D.O. Penedés, con una crianza de 36 meses y aromas a membrillo, brioix y manzana. Seguimos con el Ctonia 2013 de Masia Serra, 100% garnacha Blanca y D.O. Penedès, quizás el que menos gustó, no se apreciaban los aromas de fruta o clorofila esperados. Continuamos con uno de los blancos que más gusto, Vinya la Calma 2011, D.O Penedés, y uva Chenin Blanc con esos tonos tan característicos a cítricos de esta uva. El siguiente era uno de los vinos más conocidos y en cambio el que más despistó: 100% Chardonnay de Conca de Barberà, el Milmanda 2011, de bodegas Torres. Se llegó a relacionar con un verdejo, por esa similitud con notas frutales, y sobretodo a melocotón.

El primer tinto D.O. Montsant y 100% Ull de Llebre era Les Pujoles 2010, de bodegas Orto Vins, un gran vino pero que tan sólo destacó por su color cereza intenso y por ser muy cremoso en boca.

Proseguimos con el vino estrella de la noche: un 100% Morenillo de Terra Alta, de Bodegas Celler Piñol, el Finca Morenillo. El mimo de la familia en la elaboración de este vino lo limita a solo 3.000 botellas. Tiene 15 meses en barrica, aromas a regaliz, a tostados, elegante y persistente en boca. Sin duda el que más gustó en la noche.

Para terminar, Arbossar 2011, de bodegas Terroir al Limit, un gran vino de 24 meses de barrica, Priorato y 100% Cariñena. Importante abrirlo mínimo una hora antes, le cuesta abrirse, pero después destaca por sus notas a frutos rojos silvestres.

Sin duda una gran noche, donde estos 7 monovarietales y de 6 D.O. diferentes de Cataluña dieron lo que se esperaba, una gran diferencia entre ellos, para dar que hablar y aprender un poco de cada uno.


viernes, 14 de noviembre de 2014

[NOTES AL DIARI DE TERRASSA III]

La tercera aposta ha estat Boig per tu, del celler Vinyes Domènech



viernes, 7 de noviembre de 2014

[PEPE CANO I RAFA BLANCO GUANYEN EL I CONCURS DE TAST DE CAVA PER PARELLES]

A la Terrassa del Vi estem de celebració, i és que la parella formada per en Pepe Cano y en Rafa Blanco, membres del nostre grup, van guanyar el I Concurs de Tast de Cava per Parelles organitzat per Emovins, Terrassa Turisme y Celler del Cava en motiu del Terrassa de Vins 2014.

A la prova es van presentar 20 parelles, de les quals només 9 van poder arribar a la final. Tres d’aquestes parelles de La Terrassa del Vi. Va ser el duet d’en Pepe i en Rafa qui van aconseguir la màxima puntuació possible en resoldre l’entramat i mitjançant el Tast a cegues encertar els 10 caves (Marca, gramatge, anyada). Un resultat espectacular segons els reconeguts organitzadors i que descobreix la gran sensibilitat que te el grup pels Vins de segona fermentació tradicional en ampolla.

El primer premi esta dotat en 500€ en metàl·lic. Els quals va fer entrega la mateixa nit. Els vencedors properament anunciaran el seu donatiu a una organització sense ànim de lucre i que buscar pal·liar el “Sindrome San Filipo” (és un desordre degeneratiu rar del sistema nerviós central, que pertany a un grup de malaltia genètiques conegudes com a desordre lisosoma d’emmagatzematge, que afecta a nens aparentment sans i sense solució al dia d’avui).

Gràcies Pepe i Rafa i moltes Felicitats !!!!!
















martes, 4 de noviembre de 2014

[NOTES AL DIARI DE TERRASSA II]

A la segona nota hem optat per un cava.

domingo, 2 de noviembre de 2014

[BOMBOLLES ESPECIALS]


Bombolles especials o bombolles de somni, podríem arribar a dir, i és que va ser una nit històrica a La Terrassa del Vi. Per començar un refresc tècnic de les grans diferències a les elaboracions entre Cava i Champagne, diem Cava per no complicar-nos la vida davant l’efervescència de DO de doble fermentació tradicional. Per aquesta ocasió tots els vins seleccionats eren Cava i Champagne.

En un Tast col·lectiu a cegues, sempre hi ha influències a tall de comentaris, gesticulacions o altres moviments que generen expectatives, falses o no, sobre el que hi ha a dins la copa, però encara que sigui en el procés d’anàlisi, compatir una copa Vi consisteix en una comunió social i d’amistat. Per tant, i ara és hora d’estar alerta, cal organitzar-nos bé, el caos és l’altre cara de la moneda de l’ordre, i la metodologia de la nit requeria certa concentració.

Proposem 6 Vins “Champagne o Caves”, per a 6 sis parelles, cada una tasta un vi diferent, i de forma que avança el tast, es mouen els vins per cada una de les parelles, de manera que al final, tots hem tastat el mateix, l’únic que en diferent ordre. Aquí no hi ha influència que valgui, si ho coneixes i ho sents pots interpretar-ho. Calia doncs, deixar-se d’especulacions i conduir-se a través de la màgia que tenen aquests Vins.


Finalment, l’excitació del descobriment, si algú ho va veure semblava l’anunci de Heineken, com nens el dia de reis. I és que l’alineació era antològica, feta per als humans amb contingut estrella. Gramona Celler Batlle 2002, Bollinger RD 2002, Piere Paillard Cran Cru Millessimé 2002, Piper-Heidsieck Rare 2002, Parxet 92 Aniversari, Louis Roderer Cristal 2002. Oooooooaaaalaaaaaaaaaaaaaaaaaaa.

Dir-vos que l’essència del joc era trobar els punts comú. Tots Millessimé 2002, excepte el Parxet Aniversari , per cert, el més econòmic i que pot competir amb la cara ben alta. Tots menys el Batlle són Chardonay i Pinot Noir, varietals per excel·lència en els Champagne de llarga criança i d’alt reconeixement mundial.
Els d’avui segurament estan a dins dels 10 millor escumosos al món. No cal dir gaire del cèlebre Cristal i dels seu mite rus, o de per què en James Bond beu Bollinger, clar exemple l’RD, i és si nosaltres tinguéssim llicencia per a ... també el beuriem a totes hores Bollinger. Piere Pallard, un petit elaborador de Bouzy, que només treballa amb Cru’s propis, fet que a les anyades dolentes dificulta la supervivència, i que és capaç de reptar de tu a tu als dos màgnifics esmentats o a el Piper-Heidsieck Rare 2002 que segons l’associació mundial d’escriptors i periodistes del vi, el qualifica com un dels 10 millors vins del món i és que és mineral digna de llibre, de les que fa escola.


Si volem saber quin és millor, serà difícil respondre, ja que les petites variacions són sotileses i totes subjectives. Donat que el nivell d’elaboració és molt alt en tots els casos només ens podem decidir per una debilitat emocional, sigui algú proper com Parxet o Gramona, un mediàtic o els increibles Rare 2002 i Piere Paillard. En fi, quina gran nit !!!!