jueves, 22 de abril de 2010

Al Montsant amb Celler Capçanes

A terres de caràcter calcari, argilós mineral i amb presència marcada de la famosa Llicorella es va desplaçar “La Terrassa del Vi” amb presència “Divina” a conèixer de primera mà, quelcom més de la jove i estructurada, potent i fruitosa, complexa i elegant, equilibrada i sedosa DO Montsant. Amb un testimoni de Luxe, la història i l’experiència de Celler Capçanes.

Els de Celler Capçanes reflecteixen en primer lloc l’esperit de lluita i auto superació de l’agricultura catalana, tot un poble es va unir per sumar esforços i treballar el Vi amb el format de Cooperativa per guanyar força amb els Grans Compradors del segle XX i millorar el rendiment individual. Però aquests Grans Compradors són, qui al llarg del temps reflecteixen una realitat diària no massa engrescadora en la que els fills del poble han de marxar de casa perquè allà el seu futur no promet criances enriquidores. En segon lloc, reflecteixen l’explosió d’una zona vinícola a on la pobre realitat del seu present fa que alguns engresquin els altres a conquerir un futur en què, els fills igual que els avis, puguin defensar el fruit de les seves terres. És a través de la confiança cega al més enllà d’avui, i per mitjà de l’endeutament i re endeutament en què s’inverteix en noves tècniques de treball amb les que el resultat permet defensar d’una forma, més que digna, la il•lusió per uns grans vins i la força d’una DO amb ple equilibri després d’una forta explosió.

La grandesa d’aquest territori i en concret la dels seus vins, es percep amb qualsevol dels cinc sentits, o amb tots ells. Partint de la base d’una extensió petita, unes 2mil Ha, i la força del microclima podem gaudir d’una àmplia oferta de vins, blancs lleugers, blancs amb estructura, rosats alegres, negres amb una, dues, tres, quatre, cinc i fins i tot sis varietats de raïm, és a dir una amplia oferta en un territori tant petit.

Després de navegar per l’historia del Montsant i de Capçanes varem tastar unes mostres del resultat final del seu vi, per començar el Mas Donis Rosat, collita 2008 elaborat amb Garnatxa i una pinzellada de Sirà i Merlot, de color vermell alegre obtingut de la maceració del most amb les seves pells a baixa temperatura és fresc, recorda fruita vermella molt alegre com la maduixa i la grosella i el seu pas és equilibrat, elegant i llarg. Continuem amb el Mas Collet Blanc 2008 de Garnatxa blanca amb un petit suport de Macabeu per intensificar la seva força aromàtica i envelliment en roure francès, recorda la fruita tropical madura, amb notes de fumats, fruits secs i un toc herbaci amb un final mineral, de pas fresc marcat per la seva acidesa, és fruitós i lleuger. La tercera copa era de Mas Collet negra de Carinyena, Garnatxa Cabernet Sauvignon i Ull de Llebre, de color cirera amb reflexes violeta, recorda els aromes de fruits vermells i torrats provinents de la criança en Roure, en boca és llarg, intens i untuós amb una acidesa ben equilibrada. Ara toca una de les joies del Celler, el Cabrida 2008 un mono varietal de Garnatxa procedent de les vinyes més altes amb gairebé cent anys d’edat, és seductor, de color cirera amb final granat, aromàticament molt intens i potent amb notes provinents de la seva criança a les botes, amb presència d’espècies, mineral i un toc floral, en el seu consum i trobem una bona estructura amb tanins agradables i suaus, amb acidesa ben equilibrada i notes finals d’espècies i fruits vermells madurs. Per acabar el Pansal de Calàs anomenat Vi de Licor i elaborat amb Garnatxa i Samsó de vinyes velles i envellit amb roure francès, parteix d’uns raïms pacificats a la pròpia vinya i que transmeten dolçor final, de color molt fosc i de capa llarga que recorda la fruita negra molt madura com les mores i les prunes, i petita presència de fusta, a la boca sorprèn la seva lleugeresa i la seva harmonia entre l’alcohol (16,5%), l’acidesa i dolçor.

No podíem finalitzar la nostra estada al Montsant sense provar la cultura gastronòmica, en aquest varem escollir com a testimoni El Cairat un Restaurant petit i acollidor al mig de Falset. Ens van servir una Amanida amb reducció de Vinagre del Celler Mas d’en Gil, un Arròs cremós de Ceps i un Filet de Vedella fet a l’estil antic, macerat amb oli d’oliva i cuit a la brasa. Com a postres Bunyols banyats amb Crema Catalana i Pa de Pessic amb Gelat de Iogurt. Un Gran Menú amb el completem amb nota alta una estada a un territori absolutament recomanable a un públic amb necessitat de profunditzar com la de les Vinyes Centenàries d’aquestes terres. I tornarem.

Volem agrair públicament l’atenció i dedicació rebuda d’unes grans amfitriones, com són la Sandra del Celler de Capçanes i la Mercè de El Cairat. Fins aviat!!!

Terrassa, 17 d’abril del 2010.

En tierras de carácter calcáreo, arcilloso mineral y con presencia marcada de la famosa “Llicorella” se desplazó "La Terrassa del Vi" con presencia "Divina" en conocer de primera mano, algo más de la joven y estructurada, potente y frutosa, compleja y elegante, equilibrada y sedosa DO Montsant. Con un testimonio de Lujo, la historia y la experiencia de Celler Capçanes.

Los de Celler Capçanes reflejan en primer lugar el espíritu de lucha y auto superación de la agricultura catalana, todo un pueblo se unió para sumar esfuerzos y trabajar el Vino con el formato de Cooperativa para ganar fuerza con los Grandes Compradores del siglo XX y mejorar el rendimiento individual. Pero estos Grandes Compradores son, quien a lo largo del tiempo reflejan una realidad diaria no demasiado estimulante en la que los hijos del pueblo tienen que irse de casa porque allí su futuro no promete crianzas enriquecedoras. En segundo lugar, reflejan la explosión de una zona vinícola en donde la pobre realidad de su presente hace que algunos animen a otros a conquistar un futuro en el que, los hijos igual que los abuelos, puedan defender el fruto de sus tierras. Es a través de la confianza ciega en el más allá de hoy, y mediante el endeudamiento y re endeudamiento en que se invierte en nuevas técnicas de trabajo con las que el resultado permite defender de una forma, más que digna, la ilusión por unos grandes vinos y la fuerza de una DO con pleno equilibrio después de una fuerte explosión.

La grandeza de este territorio y en concreto la de sus vinos, se percibe con cualquiera de los cinco sentidos, o con todos ellos. Partiendo de la base de una extensión pequeña, unas 2mil Ha, y la fuerza del microclima podemos disfrutar de una amplia oferta de vinos, blancos ligeros, blancos con estructura, rosados alegres, negros con una, dos, tres, cuatro, cinco e incluso seis variedades de uva, es decir una amplia oferta en un territorio tan pequeño.

Después de navegar por la historia del Montsant y de Capçanes pudimos probar unas muestras del resultado final de su vino, para empezar el Mas Des Rosado, cosecha 2008 elaborado con Garnacha y una pincelada de Syrah y Merlot, de color rojo alegre obtenido de la maceración del mosto con sus pieles a baja temperatura es fresco, recuerda fruta roja muy alegre como la fresa y la grosella y su paso es equilibrado, elegante y largo. Continuamos con el Mas Collet Blanc 2008 de Garnacha blanca con un pequeño apoyo de Macabeo para intensificar su fuerza aromática y envejecimiento en roble francés, recuerda la fruta tropical madura, con notas de ahumados, frutos secos y un toque herbáceo con un final mineral, de paso fresco marcado por su acidez, es frutoso y ligero. La tercera copa era de Mas Collet negra de Cariñena, Garnacha Cabernet Sauvignon y Tempranillo, de color cereza con reflejos violeta, recuerda los aromas de frutos rojos y tostados provenientes de la crianza en roble, en boca es largo, intenso y untuoso con una acidez bien equilibrada. Ahora toca una de las joyas de la Bodega, el Cabrida 2008 un mono varietal de Garnacha procedente de las viñas más altas con casi cien años de edad, es seductor, de color cereza con final granate, aromáticamente muy intenso y potente con notas provenientes de su crianza en las botas, con presencia de especies, mineral y un toque floral, en su consumo y encontramos una buena estructura con taninos agradables y suaves, con acidez bien equilibrada y notas finales de especies y frutos rojos maduros. Para terminar el pansal de Calas llamado Vino de Licor y elaborado con Garnacha y Samsó de viñas viejas y envejecido en roble francés, parte de unas uvas pacificados en el propio viñedo y que transmiten dulzura final, de color muy oscuro y de capa larga que recuerda la fruta negra muy madura como las moras y las ciruelas, y pequeña presencia de madera, en la boca sorprende su ligereza y su armonía entre el alcohol (16,5%), la acidez y dulzura.

No podíamos finalizar nuestra estancia en el Montsant sin probar la cultura gastronómica, en este pudimos escoger como testigo El Cairat un Restaurante pequeño y acogedor en medio de Falset. Nos sirvieron una Ensalada con reducción de Vinagre del Celler Mas d’en Gil, un Arroz cremosos de Ceps y un Solomillo de Ternera hecho al aestilo antiguo, macerado con aceite de oliva y cocido a la brasa. Como postre Buñuelos bañados con Crema Catalana y bizcocho con Helado de Yogur. Un Gran Menú con lo completamos con nota alta una estancia en un territorio absolutamente recomendable a un público con necesidad de profundizar como la de las Viñas centenarias de estas tierras. Y volveremos.

Queremos agradecer públicamente la atención y dedicación recibida de unas grandes anfitrionas, como son Sandra del Celler de Capçanes y la Merced de El Cairat. Hasta pronto!

Terrassa, 17 de abril de 2010.

lunes, 12 de abril de 2010

Tast “Gin Wine”

No es tracta d’un proverbi xines, encara que la lectura ràpida del títol ho pugui semblar, sinó d’un tast amb un format diferent, una mica més arriscat del habitual, però del tot singular e encisador. Aquest cop d’inici eren quatre “Gin”.

Per començar Martin Miller’s amb origen del cineasta barri de Londres, Notting Hill i que el fruit de la seva destil·lació passa per Islàndia per barrejar-se amb l’aigua autòctona. De destil·lació tradicional, igual que el Whisky de Malta. És suau, amb notes de cítrics. La francesa Fahrenheit que pertany a l’antiga tradició del London Dry Gin, és molt balsàmica amb lleugeres sensacions de goma i amb amargor cítrica i herbàcia al seu pas final. Passem a la Brecon procedent de Gales realitzada amb herbes aromàtiques de les quatre cantonades del mon i amb cinc destil·lacions, i barrejada amb aigua del manatial de parc natural de Brecon Beacons, tot un descobriment. I per acabar aquesta primera part Citadelle Reserve Gin 2009 que envelleix durant sis mesos en botes de “cognac” i dels que tant sols es produeixen 8 mil ampolles. De color daurat recorda la canella i la vainilla amb lleugeres notes salines.

Continuem la sessió amb Tòniques, la Indian Fever Tree i la QTonic, la primera amb bombolles que recorden les de l’aigua amb gas natural, amb sensacions dolces i àcides. La segona ens va arribar d’Estats Units amb ingredients 100% naturals i la frescor inicial passar a ser cítrica amb una lleugera nota d’amargor final.

I com a traca final cinc Màgnums de parla catalana collita 2006, el vi en aquest format d’ampolla tarda molt més a iniciar la seva davallada , tot i que també necessita més temps per arribar al seu moment més òptim, tot això sumat al fet festiu que suposa l’espectacularitat d’una ampolla així sobre la taula. El primer del Penedès amb Nun de Vinya dels Taus collita 2006, un 100% Xarel·lo. Nun que pels egipcis era el principi de tot té en aquest cas color de palla brillant, és molt intens en nas, recordant aromes florals, cítrics i fruites tropicals madures. A la boca destaca la seva acidesa ben equilibrada amb tocs de fusta, torrats, molt untuós i evolvent. Anem al Bages amb Bernat Oller 2006, un altra monovarietal de la nit, és un 100% Merlot de color vermell cirera capa mitja, els aromes són complexos, predomina la fruita vermella acompanyada de tocs de vainilla per la seva criança en fusta i notes de cafè i fruits secs, en boca és suau, lleuger per la seva acidesa molt ben equilibrada amb l’alcohol i els tanins i amb presència clara de la fruita que trobàvem al nas. Ara al sud, al Priorat amb Ferrer Bobet 2006 de Carinyena i Garnatxa Negra de capa alta i amb color de cirera molt intens, el seu olfacte recorda els fruits vermells, els fruits secs i lleugeres notes minerals, al veure’l torna recordar la fruita vermella, és intens i carnós amb una bona acidesa i post gust llarg. Saltem dràsticament al nord, a l’Empordà, per tastar el Vidiví d’Espelt 2006 amb Garnatxa i Merlot, però per les excessives notes metàl•liques i per la involució durant la nit vam creure que aquesta ampolla en concret no havia tingut evolució correcta, per tant es va excloure del tast per què creiem que no estava en condicions òptimes, l’haurem de tornar a provar. I per acabar al Pla de Llevant de Illes de la mà d’en Toni Gelabert amb el seu Syrah 2006, de color vermell picota amb reflexos violacis i capa mitja alta, molt intens en aromes, recorden els balsàmics, les fustes i notes de làctics, és greixos però amb un final en boca fresc, profund i llarg.

No se trata de un proverbio chino, aunque la lectura rápida del título pueda parecer, sino de una cata con un formato diferente, un poco más arriesgado del habitual, pero del todo singular e encantador. Esta vez de inicio eran cuatro "Gin"
Para empezar Martin Miller's con origen del cineasta barrio de Londres, Notting Hill y que el fruto de su destilación pasa por Islandia para mezclarse con el agua autóctona. De destilación tradicional, al igual que el Whisky de Malta. Es suave, con notas de cítricos. La francesa Fahrenheit perteneciente a la antigua tradición del London Dry Gin, es muy balsámica con ligeras sensaciones de goma y con amargura cítrica y herbácea a su paso final. Pasamos a la Brecon procedente de Gales realizada con hierbas aromáticas de las cuatro esquinas del mundo y con cinco destilaciones, y mezclada con agua del Manatial de parque natural de Brecon Beacons, todo un descubrimiento. Y para terminar esta primera parte Citadelle Reserve Gin 2009 que envejece durante seis meses en barricas de "cognac" y de los que sólo se producen 8 mil botellas. De color dorado recuerda la canela y la vainilla con ligeras notas salinas.

Continuamos la sesión con tónicas, la Indian Fever Tree y la QTonic, la primera con burbujas que recuerdan las del agua con gas natural, con sensaciones dulces y ácidas. La segunda nos llegó de Estados Unidos con ingredientes 100% naturales y la frescura inicial pasó a ser cítrica con una ligera nota de amargor final.

Y como traca final cinco Magnum de habla catalana cosecha 2006, el vino en este formato de botella tarda mucho más en iniciar su descenso, aunque también necesita más tiempo para llegar a su momento más óptimo, todo ello sumado al hecho festivo que supone la espectacularidad de una botella así sobre la mesa. El primero del Penedes con Nun de Viña los Taus cosecha 2006, un 100% Xarel • lo. Nun que los egipcios era el principio de todo tiene en este caso color de paja brillante, es muy intenso en nariz, recordando aromas florales, cítricos y frutas tropicales maduras. En la boca destaca su acidez bien equilibrada con toques de madera, tostados, muy untuosos y envolventes. Vamos al Bages con Bernat Oller 2006, otro mono varietal de la noche, es un 100% Merlot de color rojo cereza capa media, los aromas son complejos, predomina la fruta roja acompañada de toques de vainilla por su crianza en madera y notas de café y frutos secos, en boca es suave, ligero por su acidez muy bien equilibrada con el alcohol y taninos, con presencia clara de la fruta que encontrábamos en la nariz. Ahora en el sur, en el Priorat con Ferrer Bobet 2006 de Cariñena y Garnacha Tinta de capa alta y con color de cereza muy intenso, su olfato recuerda los frutos rojos, frutos secos y ligeras notas minerales, al beberlo vuelve recordar la fruta roja, es intenso y carnoso con una buena acidez y postgusto largo. Saltamos drásticamente el norte, Emporda, para probar el Vidiví de Espelt 2006 con Garnacha y Merlot, pero por las excesivas notas metálicas y por la involución durante la noche creímos que esta botella en concreto no había tenido evolución correcta, por lo tanto se excluyó de la cata por qué creemos que no estaba en condiciones óptimas, la tendremos que volver a probar. Y para terminar el Plan de Levante de Islas de la mano de Toni Gelabert con su Syrah 2006, de color rojo picota con reflejos violáceos y capa media alta, muy intenso en aromas, recuerdan los balsámicos, las maderas y notas de lácteos , es grasas pero con un final en boca fresco, profundo y largo.