Tast “Gin Wine”

No es tracta d’un proverbi xines, encara que la lectura ràpida del títol ho pugui semblar, sinó d’un tast amb un format diferent, una mica més arriscat del habitual, però del tot singular e encisador. Aquest cop d’inici eren quatre “Gin”.

Per començar Martin Miller’s amb origen del cineasta barri de Londres, Notting Hill i que el fruit de la seva destil·lació passa per Islàndia per barrejar-se amb l’aigua autòctona. De destil·lació tradicional, igual que el Whisky de Malta. És suau, amb notes de cítrics. La francesa Fahrenheit que pertany a l’antiga tradició del London Dry Gin, és molt balsàmica amb lleugeres sensacions de goma i amb amargor cítrica i herbàcia al seu pas final. Passem a la Brecon procedent de Gales realitzada amb herbes aromàtiques de les quatre cantonades del mon i amb cinc destil·lacions, i barrejada amb aigua del manatial de parc natural de Brecon Beacons, tot un descobriment. I per acabar aquesta primera part Citadelle Reserve Gin 2009 que envelleix durant sis mesos en botes de “cognac” i dels que tant sols es produeixen 8 mil ampolles. De color daurat recorda la canella i la vainilla amb lleugeres notes salines.

Continuem la sessió amb Tòniques, la Indian Fever Tree i la QTonic, la primera amb bombolles que recorden les de l’aigua amb gas natural, amb sensacions dolces i àcides. La segona ens va arribar d’Estats Units amb ingredients 100% naturals i la frescor inicial passar a ser cítrica amb una lleugera nota d’amargor final.

I com a traca final cinc Màgnums de parla catalana collita 2006, el vi en aquest format d’ampolla tarda molt més a iniciar la seva davallada , tot i que també necessita més temps per arribar al seu moment més òptim, tot això sumat al fet festiu que suposa l’espectacularitat d’una ampolla així sobre la taula. El primer del Penedès amb Nun de Vinya dels Taus collita 2006, un 100% Xarel·lo. Nun que pels egipcis era el principi de tot té en aquest cas color de palla brillant, és molt intens en nas, recordant aromes florals, cítrics i fruites tropicals madures. A la boca destaca la seva acidesa ben equilibrada amb tocs de fusta, torrats, molt untuós i evolvent. Anem al Bages amb Bernat Oller 2006, un altra monovarietal de la nit, és un 100% Merlot de color vermell cirera capa mitja, els aromes són complexos, predomina la fruita vermella acompanyada de tocs de vainilla per la seva criança en fusta i notes de cafè i fruits secs, en boca és suau, lleuger per la seva acidesa molt ben equilibrada amb l’alcohol i els tanins i amb presència clara de la fruita que trobàvem al nas. Ara al sud, al Priorat amb Ferrer Bobet 2006 de Carinyena i Garnatxa Negra de capa alta i amb color de cirera molt intens, el seu olfacte recorda els fruits vermells, els fruits secs i lleugeres notes minerals, al veure’l torna recordar la fruita vermella, és intens i carnós amb una bona acidesa i post gust llarg. Saltem dràsticament al nord, a l’Empordà, per tastar el Vidiví d’Espelt 2006 amb Garnatxa i Merlot, però per les excessives notes metàl•liques i per la involució durant la nit vam creure que aquesta ampolla en concret no havia tingut evolució correcta, per tant es va excloure del tast per què creiem que no estava en condicions òptimes, l’haurem de tornar a provar. I per acabar al Pla de Llevant de Illes de la mà d’en Toni Gelabert amb el seu Syrah 2006, de color vermell picota amb reflexos violacis i capa mitja alta, molt intens en aromes, recorden els balsàmics, les fustes i notes de làctics, és greixos però amb un final en boca fresc, profund i llarg.

No se trata de un proverbio chino, aunque la lectura rápida del título pueda parecer, sino de una cata con un formato diferente, un poco más arriesgado del habitual, pero del todo singular e encantador. Esta vez de inicio eran cuatro "Gin"
Para empezar Martin Miller's con origen del cineasta barrio de Londres, Notting Hill y que el fruto de su destilación pasa por Islandia para mezclarse con el agua autóctona. De destilación tradicional, al igual que el Whisky de Malta. Es suave, con notas de cítricos. La francesa Fahrenheit perteneciente a la antigua tradición del London Dry Gin, es muy balsámica con ligeras sensaciones de goma y con amargura cítrica y herbácea a su paso final. Pasamos a la Brecon procedente de Gales realizada con hierbas aromáticas de las cuatro esquinas del mundo y con cinco destilaciones, y mezclada con agua del Manatial de parque natural de Brecon Beacons, todo un descubrimiento. Y para terminar esta primera parte Citadelle Reserve Gin 2009 que envejece durante seis meses en barricas de "cognac" y de los que sólo se producen 8 mil botellas. De color dorado recuerda la canela y la vainilla con ligeras notas salinas.

Continuamos la sesión con tónicas, la Indian Fever Tree y la QTonic, la primera con burbujas que recuerdan las del agua con gas natural, con sensaciones dulces y ácidas. La segunda nos llegó de Estados Unidos con ingredientes 100% naturales y la frescura inicial pasó a ser cítrica con una ligera nota de amargor final.

Y como traca final cinco Magnum de habla catalana cosecha 2006, el vino en este formato de botella tarda mucho más en iniciar su descenso, aunque también necesita más tiempo para llegar a su momento más óptimo, todo ello sumado al hecho festivo que supone la espectacularidad de una botella así sobre la mesa. El primero del Penedes con Nun de Viña los Taus cosecha 2006, un 100% Xarel • lo. Nun que los egipcios era el principio de todo tiene en este caso color de paja brillante, es muy intenso en nariz, recordando aromas florales, cítricos y frutas tropicales maduras. En la boca destaca su acidez bien equilibrada con toques de madera, tostados, muy untuosos y envolventes. Vamos al Bages con Bernat Oller 2006, otro mono varietal de la noche, es un 100% Merlot de color rojo cereza capa media, los aromas son complejos, predomina la fruta roja acompañada de toques de vainilla por su crianza en madera y notas de café y frutos secos, en boca es suave, ligero por su acidez muy bien equilibrada con el alcohol y taninos, con presencia clara de la fruta que encontrábamos en la nariz. Ahora en el sur, en el Priorat con Ferrer Bobet 2006 de Cariñena y Garnacha Tinta de capa alta y con color de cereza muy intenso, su olfato recuerda los frutos rojos, frutos secos y ligeras notas minerales, al beberlo vuelve recordar la fruta roja, es intenso y carnoso con una buena acidez y postgusto largo. Saltamos drásticamente el norte, Emporda, para probar el Vidiví de Espelt 2006 con Garnacha y Merlot, pero por las excesivas notas metálicas y por la involución durante la noche creímos que esta botella en concreto no había tenido evolución correcta, por lo tanto se excluyó de la cata por qué creemos que no estaba en condiciones óptimas, la tendremos que volver a probar. Y para terminar el Plan de Levante de Islas de la mano de Toni Gelabert con su Syrah 2006, de color rojo picota con reflejos violáceos y capa media alta, muy intenso en aromas, recuerdan los balsámicos, las maderas y notas de lácteos , es grasas pero con un final en boca fresco, profundo y largo.