miércoles, 15 de diciembre de 2010

[ SOPAR NADAL 2010 ]



Com passa el temps! Ja és el tercer Nadal que estem junts en el grup de tast, sembla que va ser ahir que ens ajuntem per fer el primer tast. Encara que en aquesta ocasió la dita no va ser total, ens faltava una branca de l'arbre i tots ho trobem a faltar.
Suposem que l'experiència és un grau i per això aquest any ens organitzem millor per portar els vins, cada parella un magnum, però per no portar tots negres o blancs, un sorteig i a gaudir.
El primer a sortir a escena va ser un cava del Celler Nadal, Gran Salvatge G.R. 2002, el celler solament elabora aquest cava de llarga criança en format magnum, la característica mes destacada són la fruita seca que surten tant en nas com en boca.
El segon va venir va ser un blanc que tots coneixíem però que sent un tast a cegues despisto bastant, es tracta de Predouzos 2006, des de la ultima vegada que ho tastem li ha baixat l'acidesa, no obstant això segueix estant a una gran altura.
El tercer vi va ser el primer negre, Castillo de Ygay Reserva Especial 2001 de cellers Marquis de Murrieta, és un clàssic de La Rioja, però en aquesta anyada la fruita té mes protagonisme que en anteriors, destaca per a bé la seva gran acidesa que farà que aquest vi tingui molta vida.
Com ultimo negre i la traca final va ser un Vega Sicília Valbuena 5º 2004, ningú ho va encertar! un vi que sembla que ho embotellessin ahir (i a més en magnum), elegant i equilibrat.
Per a les postres el dolç de Chivite 125 Verema*Tardia 2006, un vi que no cansa i no embafa, un dels millors moscatells del país.
Tots aquests vins acompanyats pel gran fer de la cuina del restaurant La Terrassa del Museu. Esperem que en anys propers puguem seguir gaudint d'aquest sopar de Nadal juntament amb les nostres parelles.


¡Cómo pasa el tiempo! Ya es la tercera Navidad que estamos juntos en el grupo de cata, parece que fue ayer que nos juntamos para hacer la primera cata. Aunque en esta ocasión la dicha no fue total, nos faltaba una rama del árbol y todos lo echamos de menos.
Suponemos que la veteranía es un grado y por eso este año nos organizamos mejor para traer los vinos, cada pareja un magnum, pero para no traer todos tintos o blancos, un sorteo y a disfrutar.
El primero en salir a escena fue un cava del Celler Nadal, Gran Salvatge G.R. 2002, la bodega solo elabora este cava de larga crianza en formato magnum, la característica mas destacada son los frutos secos que salen tanto en nariz como en boca.
El segundo vino fue un blanco que todos conocíamos pero que siendo una cata a ciegas despisto bastante, se trata de Predouzos 2006, desde la ultima vez que lo catamos le ha bajado algo la acidez, sin embargo sigue estando a una gran altura.
El tercer vino fue el primer tinto, Castillo de Ygay Reserva Especial 2001 de bodegas Marques de Murrieta, es un clásico de La Rioja, pero en esta añada la fruta tiene mas protagonismo que en anteriores, destaca para bien su gran acidez que hará que este vino tenga mucha vida.
Como ultimo tinto y la traca final fue un Vega Sicilia Valbuena 5º 2004, ¡nadie lo acertó! un vino que parece que lo embotellaran ayer (y además en magnum), elegante y equilibrado.
Para el postre el dulce de Chivite 125 Vendimia Tardia 2006, un vino que no cansa y no empalaga, uno de los mejores moscateles del país.
Todos estos vinos acompañados por el gran hacer de la cocina del restaurante La Terrassa del Museu. Esperamos que en años próximos podamos seguir disfrutando de esta cena de Navidad junto con nuestras parejas.



lunes, 25 de octubre de 2010

[ III tast homenatge a Francisco Hoya ]

I que dir-vos en el tercer homenatge a “Francisco Hoya” que no haguem comentat anteriorment. És realment difícil no caure en la reiteració i en la definició d'algú, que com ell provenia de terres llunyanes, que va arribar a un paratge industrial amb poca o cap complicitat en el món de la bona gastronomia i el vi.

Qui podia explicar que l'art del bon menjar, del bon beure formaven part de la cultura del país. Descobrir Restaurants, Cuiners, la terra i els seus fruits, com el vi, era una cosa que en l'àmbit social no estava a l'abast i respecte de qualsevol.
Però des de l'anonimat i amb l'obstinació i esforç diari en el món de les assegurances li va permetre desenvolupar una afició amb l'únic lucre d'aprendre, de cultivar-se culturalment i de compartir bons moments amb la família, amb els seus amics i els seus companys de viatge.

Sense adonar-nos, aquest s'ha convertit en l'esperit de "La Terrassa del Vi". Ens reunim al voltant d'una taula per cultivar l'interior mitjançant el propi fruit de la vida, tastem un cop i un altre, parlem, intercanviem coneixements, idees i opinions, i a poc a poc com amb la oxigenació d'un gran vi ens convertim en aliats, amics, familiars i companys d'un llarg camí.

Per això és important homenatjar la figura de “Francisco Hoya”, és el símbol que manté viu el batec de la pròpia afició.

Paco Hoya gràcies per compartir amb tots nosaltres aquest ànim, i gràcies Quim Vila, que per motius professionals no ha pogut assistir, a Mariano García, Juan Manuel Martín, Bruno Colomer, Javier Álvarez, José Sánchez, Xavier Llombart, Joan Pena, Linda Díaz , Xavier Capel i Jordi Cols per l'esforç que heu realitzat per viatjar amb nosaltres i en mantenir viu el camí de Francisco Hoya.

El tast realment espectacular, un homenatge al món del vi, vam començar amb tota l'artilleria, "La Panesa d'Emilio Hidalgo", continuem amb el primer plat contundent de la nit, una vertical de "Mauro" (00-02-07-08 ), un altre plat fort, la vertical de "Sant Román" (01-04-07-08), seguim amb la prova de dos vins base per a elaboració de Cava, un "Chardonnay" i l'altre "Pinot Noir", "M ª Cristina de Codorniu 2007 i 2008 ", dos conceptes completament diferents, el primer un Cava que recorda les notes bàsiques de" Champagne "i el segon el primer Cava" Blanc de Noir "del mercat, cent per cent" Pinot Noir ", raïm negre vinificada en blanc, la demostració d'elegància a Cava. I prenem una mica d'aire per començar la recta final, del que sens dubte, podia anomenar-se el tast de l'any. Comencem el sopar amb "Denasiado Corazón 2009 del Bierzo", el menys atrevit d'aquest vi és la seva etiqueta, una autèntica joia, continuem amb "Mauro VS 2005" i "Terreus 2005", una altra demostració de personalitat, caràcter i benestar del nostre amic Mariano García i per si hi hagués estat poc, un autèntic espectacle enològic, el "Pedro Ximenez" de "Emilio Hidalgo", el gran mite Santa Ana Per si fos poc, tots i cada un d'aquests magnífics vins van ser comentats pels seus pares , que millor manera per entendre l'esforç que consisteix en omplir una taula de bones ampolles. Per cert, els nostres sentits van maridar l'Homenatge amb un sopar digne d'estrelles signada per la Gran Xef "Silvia Hernández".

Y que deciros en el tercer homenaje a Francisco Hoya que no hayamos comentado anteriormente. Es realmente difícil no caer en la reiteración y en la definición de alguien, que como él provenía de tierras lejanas, que llegó a un paraje industrial con poca o ninguna complicidad en el mundo de la buena gastronomía y el vino.

Quien podía explicar que el arte del buen comer, del buen beber formaban parte de la cultura del país. Descubrir Restaurantes, Cocineros, la tierra y sus frutos, como el vino, era algo que en el ámbito social no estaba al alcance y respeto de cualquiera.

Pero desde el anonimato y con el empeño y esfuerzo diario en el mundo de los seguros le permitió desarrollar una afición con el único lucro de aprender, de cultivarse culturalmente y de compartir buenos momentos con su familia, con sus amigos y sus compañeros de viaje.

Sin darnos cuenta, este se ha convertido en el espíritu de “La Terrassa del Vi”. Nos reunimos alrededor de una mesa para cultivarnos el interior mediante el propio fruto de la vida, catamos y recatamos, hablamos, intercambiamos conocimientos, ideas y pareceres, y poco a poco como con la oxigenación de un gran vino nos convertimos en aliados, amigos, familiares y compañeros de un largo camino.

Por esto es importante homenajear la figura de Francisco Hoya, es el símbolo que mantiene vivo el latido de la propia afición.

Paco Hoya gracias por compartir con todos nosotros este ánimo, y gracias Quim Vila, que por motivos profesionales no ha podido asistir, a Mariano García, Juan Manuel Marin, Bruno Colomer, Javier Álvarez, José Sánchez, Xavier Llombart, Joan Pena, Linda Díaz, Xavier Capel y Jordi Cols por el esfuerzo que habéis realizado para viajar con nosotros y en mantener vivo el camino de Francisco Hoya.

La cata realmente espectacular, un homenaje al mundo del vino, empezamos con toda la artillería, “La Panesa de Emilio Hidalgo”, continuamos con el primer plato contundente de la noche, una vertical de “Mauro” (00-02-07-08), otro plato fuerte, la vertical de “San Román” (01-04-07-08), seguimos con la prueba de dos vinos base para elaboración de Cava, un “Chardonnay” y el otro “Pinot Noir”, “Mª Cristina de Codorniu 2007 y 2008”, dos conceptos completamente distintos, el primero un Cava que recuerda las notas básicas de “Champagne” y el segundo el primer Cava “Blanc de Noir” del mercado, cien por cien “Pinot Noir”, uva tinta vinificada en blanco, la demostración de elegancia en Cava. Y tomamos un poco de aire para empezar la recta final, de lo que sin duda, podía denominar-se la cata del año. Empezamos la cena con “Demasiado Corazón 2009 del Bierzo”, lo menos atrevido de este vino es su etiqueta, una autentica joya, continuamos con “Mauro VS 2005” y “Terreus 2005”, otra demostración de personalidad, carácter y bien estar de nuestro amigo Mariano García y por si hubiera sido poco, un auténtico espectáculo enológico, el “Pedro Ximenez” de “Emilio Hidalgo”, el gran mito Santa Ana. Por si fuera poco, todos y cada uno de estos magníficos vinos fueron comentados por sus padres, que mejor forma para entender el esfuerzo que consiste en llenar una mesa de buenas botellas. Por cierto, nuestros sentidos maridaron el Homenaje con una cena digna de estrellas firmada por la Gran Xef “Silvia Hernández”.


[ Visita Mas Candí ]

“Sol + Sol” és el nom d’un del Vins del “Celler Mas Candí” al “Penedès”, aquest es refereix a la transformació del llenguatge entre el “Sol”, el astre que ens il·lumina, i el “Sol” la terra que ens aporta l’origen.

Però realment per nosaltres, “Mas Candí” s’ha convertit en quelcom més que un Celler de Vi, és tot allò que aporta la Vinya, el sabor de la Terra després d’anys de pluges, de la calor del Sol, de les guerres d’Insectes, de la il·lusió que genera saber que els propis fills agafin aquest testimoni per seguir transmetent-lo amb humilitat, saviesa y bon fer.

Que un Pagès anònim no només transmeti els seus coneixements, sinó que a més procuri que la descendència aprengui de terres llunyanes, que tingui una mentalitat oberta al futur i que tot i que aquest sigui en molts casos arriscat transmet solidesa del territori.

Pagesos, fills de pagesos que treballen la terra, que estudien la terra i la seva diversitat són el responsables del deler de molts en una taula, i com aportar-hi el millor de cada “Vinya”.

I és així com neix “Mas Candí” els “Ramons”, la “Mercè”, en “Toni”, que després de treballar pels pares, que després de passar per la universitat i tecnificar el coneixement, uneixen les seves forces, les seves terres i les seves il·lusions per portar-les a la taula.

I els fills d’aquests, el “Desig”, els “Quatre Xarel·los”, les “Forques”, el Sol+Sol, el “Cava Mas Candi”, el “Can 28 Nandó”, que recupera varietats de raïm catalanes, o “l’Ovella Negra” són la personalització de tots aquest sentiments.

I és a través d’aquests, i amb l’ajuda dels Pares, que trepitjant la “Vinya”, el “Celler”, observant coses tant simples però necessàries com integrar el “Barret” al Vi, i a través del Tast que ens adonem de la importància del Sol + Sol.

Com anècdota podem explicar que comprovar el testimoni de la voluntat, varem ser uns privilegiats en realitzar un tast de 6 anyades del “Sol + Sol”, des del naixement de les il·lusions a la consoladització de la comercialització.

Ramon, Mercè i Toni, gràcies per la vostra hospitalitat y amabilitat, ens veu fer sentir com a casa, i volem dir-vos que “La Terrassa del Vi” també és casa vostra. Fins aviat.


"Sol Sol" es el nombre de uno de los Vinos del "Celler Mas Candí" al "Penedés", éste se refiere a la transformación del lenguaje entre el "Sol", el astro que nos ilumina, y el "Sol" la tierra que nos aporta el origen.

Pero realmente para nosotros, "Mas Candí" se ha convertido en algo más que una Bodega de Vino, es todo lo que aporta la Viña, el sabor de la Tierra después de años de lluvias, del calor del Sol, de las guerras de Insectos, de la ilusión que genera saber que los propios hijos cojan este testigo para seguir transmitiéndolo con humildad, sabiduría y buen hacer.

Que un Campesino anónimo no sólo transmita sus conocimientos, sino que además procure que la descendencia aprenda de tierras lejanas, que tenga una mentalidad abierta al futuro y que aunque este sea en muchos casos arriesgado transmite solidez del territorio.

Campesinos, hijos de campesinos que trabajan la tierra, que estudian la tierra y su diversidad son el responsables de la pasión de muchos en una mesa, y como aportar lo mejor de cada "Viña".

Y es así como nace "Mas Candí" los "Ramones", la "Mercè", en "Toni", que después de trabajar por los padres, que tras pasar por la universidad y tecnificar el conocimiento, unen sus fuerzas, sus tierras y sus ilusiones para llevarlas a la mesa.

Y los hijos de estos, el "Desig", el "Q X", las "Forques", el “Sol+Sol”, el "Cava Mas Candi", el "Can 28 Nandó", que recupera variedades de uva catalanas, o "la Oveja Negra" son la personalización de todos estos sentimientos.

Y es a través de estos, y con la ayuda de los Padres, que pisando la "Viña", la "Bodega", observando aspectos tan simples pero necesarias como integrar el "Sombrero" en el Vino, y a través de la Cata que nos damos cuenta de la importancia del Sol + Sol.

Como anécdota podemos explicar que pudimos comprobar el testimonio de la voluntad, fuimos unos privilegiados en realizar una cata de 6 añadas del "Sol + Sol", desde el nacimiento de las ilusiones a la consoladitzación de la comercialización.

“Ramón”, “Mercè” y “Toni”, gracias por vuestra hospitalidad y amabilidad, nos sentimos como en casa, y queremos deciros que "La Terrassa del Vi" también es vuestra casa. Hasta pronto.


miércoles, 20 de octubre de 2010

TAST VINS BIODINÀMICOS



Que busco en un vi?

El dia 14/10 va tenir lloc en La Terrassa del Vi un tast de vins biodinàmics, un tast curiós en la qual repassem les claus de la filosofia biodi les seves curiositats i la seva història que no deixo indiferent a ningú.

Amb un convidat d'excepció com Toni Carbó un agricultor del Penedés que sent un gran respecte i segueix d’a prop el moviment biodinàmic a més d'elaborar grans vins en el Celler Mes Candi.

Els vins tastats van ser nacionals a pesar que on més vins bio trobem és a França, amb l'excepció del principi i el final es va començar amb dos Champagne i al final un Sauternes.

Els Champagne de André Beaufort, de Ambonnay unes 7 he que practica la bio des de 1971.
El primer va ser Polisy brut vintage 2006 un pinot noir que es va mostrar molt madur amb un carbònic molt fi i elegant, seguit del Millesime 2002 gran cru pinot noir i Chardonnay que semblava més jove que l'anterior, més viu, amb més carbònic, tastat a cegues tots pensem que era el mes jove .

Els negres tastats, comencem amb un Mas Estela 2006, interessant vi del Empordà, petit celler familiar de 16 h amb una producció d'unes 38.000 ampolles, va ser fundada en1989 per la família Soto – Dalmau.

Mes Estela 2006, va ser un dels vins millor valorats pel grup, un vi rodó, molt equilibrat, una grata sorpresa per a tots.

Els Paradetes 2007 vi de la Conca de Barbera, Celler Escoda Sanahuja , des de 2003 apliquen el mètode bio, empresa familiar Joan Ramón Escoda i Mª Carmen Sanahuja conreen 10 h de terreny d'oliveres, ametllers i vinyes, també una petita granja amb gallines, pollastres, galls d’indis, bens, vaques, cavalls, que els permet tenir el seu propi compost, sense residus químics.

Las Lamas 2003 uns dels millors vins del Bierzo de Cellers Descendents de J. Palacios, fundada en 1999 amb 27 h. Ricardo Pérez i Álvaro Palacios fan grans vins en els vessants de pissarra antigues amb el raïm Menciá.
No podem valorar aquest vi ja que l'ampolla no estava be, ”coses de la naturalesa” l'ampolla serà canviada i està pendent de tastar.

Seguidament tastem tres vins de Ronda, Màlaga a 900 metres d'altitud ens trobem amb Cellers F. Schatz. Federico prové d'Alemanya, amb 18 anys va arribar a Espanya per quedar-se i seguir la tradició familiar de fer vins respectant al màxim el cicle natural, plantant en Finca Sanguijuela varietats com Lemberger, Pinot noir, petit verdot, Chardonnay i Muscattrollinger.

Els seus vins tastas van ser:

Shatz Pinot Noir 2006 un vi fresc, amb tocs de fruits vermells llaminers.

Schatz Petit Verdot, va ser el més difícil d'entendre en el tast a cegues .

Finca Sanguijuela Conarte, un bon vi, li va costar expressar tot el que té dins, però a poc a poc es va ser obrint i va anar del millor de la nit.

Finalment després del sopar, amb les postres de xocolata un Sauternes del 2000 de Domini du Rousset-Peyraguey Cuvée Paradeigna , es va mostrar molt complex en nas, envolupant en boca i saborós, potser li falto una mica d'acidesa .

El tast es va realitzar un dia fruita segons el calendari lunar.

Que busco en un vi? Els vull naturals i sobretot, com els meus benvolguts amics, vull que em diguin la veritat, encara que discutim, que cada millesime sigui diferent.

¿Qué busco en un vino?

El día 14/10 tuvo lugar en La Terrassa del Vi un cata de vinos biodinámicos, una cata curiosa en la cual repasamos las claves de la filosofía biodi sus curiosidades y su historia que no dejo indiferente a nadie.

Con un invitado de excepción como Toni Carbón un agricultor del Penedés que siente un gran respeto y sigue de cerca el movimiento biodinámico además de elaborar grandes vinos en el Celler Mas Candi.

Los vinos catados fueron nacionales a pesar de que donde más vinos bio encontramos es en Francia, con la excepción del principio y el final se empezó con dos Champagne y al final un Sauternes.

Los Champagne de André Beaufort, de Ambonnay unas 7 he que practica la bio desde 1971.
El primero fue Polisy brut vintage 2006 un pinot noir que se mostró muy maduro con un carbónico muy fino y elegante, seguido del Millesime 2002 gran cru pinot noir y Chardonnay que parecía mas joven que el anterior mas vivo, con más carbónico, catado a ciegas todos pensemos de que era el mas joven .

Los tintos catados, empecemos con un Mas Estela 2006, interesante vino del Empordà, pequeña bodega familiar de 16 h con una producción de unas 38.000 botellas, fue fundada en1989 por la familia Soto – Dalmau.

Mas Estela 2006, fue uno de los vinos mejor valorados por el grupo, un vino redondo, muy equilibrado, una grata sorpresa para todos.

Les Paradetes 2007 vino de la Conca de Barbera, Celler Escoda Sanahuja , desde 2003 aplican el método bio, empresa familiar Joan Ramón Escoda y Mª Carmen Sanahuja cultivan 10 h de terreno de olivos, almendros y viñas, también una pequeña granja con gallinas, pollos, pavos, corderos, vacas, caballos, que les permite tener su propio compots, sin residuos químicos.

Las Lamas 2003 unos de los mejores vinos del Bierzo de Bodegas Descendientes de J. Palacios, fundada en 1999 con 27 h. Ricardo Pérez y Álvaro Palacios hacen grandes vinos en las laderas de pizarra antiguas con la uva Menciá.
No podemos valorar este vino ya que la botella no estaba bien,”cosas de la naturaleza” la botella será cambiada y está pendiente de catar.

Seguidamente catamos tres vinos de Ronda, Málaga a 900 metros de altitud nos encontramos con Bodegas F. Schatz. Federico proviene de Alemania, con 18 años llego a España para quedarse y seguir la tradición familiar de hacer vinos respetando al máximo el ciclo natural, plantando en Finca Sanguijuela variedades como Lemberger, Pinot noir, petit verdot, Chardonnay y Muscattrollinger.

Sus vinos catados fueron:

Shatz Pinot Noir 2006 un vino fresco, con toques de frutos rojos golosos.

Schatz Petit Verdot, fue el mas difícil de entender en la cata a ciegas .

Finca Sanguijuela Conarte, un buen vino, le costó expresar todo lo que tiene dentro, pero poco a poco se fue abriendo y fue de lo mejor de la noche.

Por último después de la cena, con el postre de chocolate un Sauternes del 2000 de Domine du Rousset- Peyraguey Cuvée Paradeigna , se mostro muy complejo en nariz, envolvente en boca y sabroso, quizás le falto algo de acidez .

La cata se realizo un día fruta según el calendario lunar.

¿Que busco en un vino? Los quiero naturales y sobre todo, como mis queridos amigos, quiero que me digan la verdad, aunque discutamos, que cada millesime sea distinta.





viernes, 10 de septiembre de 2010

miércoles, 21 de julio de 2010

DAR EN EL BLANCO

Aquest va ser el títol de l'últim tast del mes de Juliol organitzada pel nostre company Raúl. Una elecció molt encertada ja que amb les temperatures d'aquests dies apeteixen coses més fresques.

Com el títol indica tot blancs amb fusta i amb diferents varietats de raïm, de Galícia a Catalunya o de França a Califòrnia, un llarg recorregut molt variat i amb trets molt diferents.

Des de “OSSIAN 2007” que per les seves característiques no és el típic Verdejo al gallec, “NORA DÓNA NEVE 2006” albariño sorprenent d'una manera molt grata, Garnacha catalana de L’Empordà amb “CTONIA 2008” el més jove que pot prometre en un futur, “ULTREIA LA CLAUDINA 2007” Raul Pérez , Godello del Bierzo, nas molt curiós i en boca no té desaprofitament, tornem A Catalunya amb “ELECTIO 2007” xarel.el de Parés Baltà el vi diferent de la vetllada. “MARTIRES 2008” Finca Allèn, probablement el vi estavella de la cata, des del seu destapament “Viura” en nas impressionant i boca idem de idem... De Califòrnia Napa Valley “ROBERT MONDAVI VAIG FUMAR BLANC” i finalment “SILEX 2007” de Didier Dagueneau el “druida del vi” Expressió i una llarga i bona vida per a aquest gran vi del Loire de Sauvignon Blanc, no deixarà de sorprendre.
I per a postres un vi dolç de Xarel·lo de Cellers Heretat Mont-Rubí de nom Advent, un dolç nou.
Donar les gràcies al nostre convidat JORDI ARNAL de Vilaviniteca que al final del tast va respondre a les diferents preguntes i dubtes de tot el grup amb l'esperança que ho passés tan bé com nosaltres.

Este fue el titulo de la última cata del mes de Julio organizada por nuestro compañero Raul. Una elección muy acertada ya que con las temperaturas de estos días apetecen cosas más frescas.

Como el titulo indica todo blancos con madera y con diferentes variedades de uva, de Galicia a Cataluña o de Francia a California, un largo recorrido muy variado y con rasgos muy diferentes.
Desde “OSSIAN 2007” que por sus características no es el típico Verdejo al gallego “NORA DA NEVE 2006” Albariño sorprendente de una manera muy grata, Garnacha catalana de L´Empordà con “CTONIA 2008” el más joven que puede prometer en un futuro, “ULTREIA LA CLAUDINA 2007” Raul Pérez , Godello del Bierzo, nariz muy curiosa y en boca no tiene desperdicio, volvemos a Cataluña con “ELECTIO 2007” Xarel.lo de Parés Baltà el vino diferente de la velada. “MARTIRES 2008” Finca Allende, probablemente el vino estrella de la cata, desde su descorche “Viura” en nariz impresionante y boca idem de idem…
De California Napa Valley “ROBERT MONDAVI FUMÉ BLANC” y por último “SILEX 2007” de Didier Dagueneau el “druida del vino” Expresión y una larga y buena vida para este gran vino del Loire de Sauvignon Blanc, No dejará de sorprender.
Y para postres un vino dulce de Xarel•lo de Bodegas Heretat Mont-Rubí de nombre Advent, un dulce novedoso.
Dar las gracias a nuestro invitado JORDI ARNAL de Vilaviniteca que al final de la cata respondió a las diferentes preguntas y dudas de todo el grupo con la esperanza de que lo pasara tan bien como nosotros.

Tast de Vins de Festa Major

Per segon any consecutiu, va tenir lloc dintre de la programació de Festa Major de Terrassa una divertida cata de vins.

L’escenari va ser el jardí de la Casa Museu Alegre de Sagrera, van assistir-hi unes 100 persones i l’organització va anar a càrrer del Gremi d’Hostalería de Terrassa amb la col.laboració de l’Ajuntament de la ciutat.
La presentació de la cata la van fer dos sumillers de la nostra ciutat, Tomàs Cuadrado (El Racó d’en Tomàs) i Rafa Blanco (La Terrassa del Museu), amb la col.laboració especial d’en Josep Lluís, “el sumiller de Manresa”, que va posar la nota divertida amb el seu punt de vista sobre el món del vi.
Bromes, riure i divertides proves al públic amb preguntes tècniques, per tenir tots els sentits activats durant el moment del tast de cada vi.
La sel.lecció musical (es va escollir un tema diferent per cada vi), va anar a càrrec de Antoni Maillo, del grup Catars del Vi, un grup de cata de la nostra ciutat.
Els vins tastar van ser els següents:
1 –CAVA ROSE ELYSSIA. Pinot noir i Trepat. Celler Freixenet (D.O. Cava). Donació FREIXENET
2 - VI ROSAT CLOS DEL FRARE 2009 50% Garnatxa negra 50% Syrah. Celler de Batea (D.O. Terra Alta). Donació de Artevinum
3 – SOLPOST FRESC 2007. 80% Garnatxa, 10% Cabernet, 10% Syrah. Celler San Rafael (D.O. Monsant). Donació de Vinalium.
4 – ABADAL 5 MERLOT 2006. Celler Abadal (D.O. Pla de Bages). Donació Abadal.
5 – PAGO DE CAPELLANES CRIANÇA 2007 Magnum (D.O. Ribera de Duero). Donació Celler del Cava.
6 – SANGUE DI GIUDA GIORGI (tinto dolç frizzante varietat Barbera). Zona Lombardia . Donació Celler del Cava.
7 – CURIAL Moscato d’ Asti de Mas Ferrant 2009. Donació Cavas Mont – Ferrant.

Por segundo año consecutivo, tuvo lugar dentro de la programación de Fiesta Mayor de Terrassa una divertida cata de vinos.

El escenario fue el jardín de la Casa Museo Alegre de Sagrera, van asistir unas 100 personas y la organización fue a cargo del Gremio de Hostelería de Terrassa con la colaboración del Ayuntamiento de la ciudad.

La presentación de la cata la hicieron dos sumillers de nuestra ciudad, Tomàs Cuadrado (El Racó d’en Tomàs) y Rafa Blanco (La Terrassa del Museu), con la colaboración especial de Josep Lluís, “el sumiller de Manresa”, que puso la nota divertida con su punto de vista sobre el mundo del vino.

Bromas, risa y divertidas pruebas al público con preguntas técnicas, por tener todos los sentidos activados durante el momento de la cata de cada vino.

La selección musical (se escogió un tema diferente por cada vino), fue con cargo a Antoni Maillo, del grupo Catars del Vi, un grupo de cata de nuestra ciudad.

Los vinos probar fueron los siguientes:
1 –CAVA ROSE ELYSSIA. Pinot noir i Trepat. Celler Freixenet (D.O. Cava). Donación FREIXENET2 - VINO ROSADO CLOS DEL FRARE 2009 50% Garnatxa negra 50% Syrah. Celler de Batea (D.O. Terra Alta). Donación de Artevinum3 – SOLPOST FRESC 2007. 80% Garnatxa, 10% Cabernet, 10% Syrah. Celler San Rafael (D.O. Monsant). Donación de Vinalium.
4 – ABADAL 5 MERLOT 2006. Celler Abadal (D.O. Pla de Bages). Donación Abadal.
5 – PAGO DE CAPELLANES CRIANÇA 2007 Magnum (D.O. Ribera de Duero). Donación Celler del Cava.6 – SANGUE DI GIUDA GIORGI (tinto dolç frizzante varietat Barbera). Zona Lombardia . Donación Celler del Cava.
7 – CURIAL Moscato d’ Asti de Mas Ferrant 2009. Donación Cavas Mont – Ferrant.

sábado, 19 de junio de 2010

[ CAMÍ DE SANTIAGO ]

Dijous passat 10 de juny, vam compartir el tast anomenada CAMÍ DE SANTIAGO organitzada pel nostre company Paco Hoya. El tast va consistir en fer el recorregut nombrat "camí francès". Aquest trajecte possiblement sigui l'itinerari més famós de totes les rutes que fan els pelegrins cap a Santiago. El tast consistia en fer etapes (es descrivien a través d'una presentació en la pantalla muntada per a aquest dia) acompanyant un vi de cada zona important del camí amb un plat amb productes també de la zona. El tast era a cegues, amb la qual cosa els companys només sabien que el vi era d'una zona determinada, però no sabien ni la referència ni varietats ni anyada.

La primera etapa va començar en Burdeos, Saint Jean de Pie de Port i acabava en Roncesvalles. El vi va ser un blanc 2003 CHATEAU SMITH HAUT LAFITTE que es va maridar amb una coca de foie i cabell d'àngel de meravella. Vi elegant, cremós, bona barrica que no emmascarava la fruita i amb una acidesa que li podia donar àdhuc més vida a pesar de no ser una anyada nova.

La segona etapa començava en Roncesvalles-Estella-Viana Navarrete, i vam tastar el CHIVITE 125 ROSAT 2005, sens dubte el millor rosat d'Espanya. Celler exemplar. Vam maridar el rosat amb uns espàrrecs de la zona (ni xinesos, ni peruans) amb crema de formatge i salmó.

La tercera etapa va començar en Navarrete-Logronyo-Santo Domingo de la Calçada-San Juan d'Ortega. Zona riojana i tint DALMAU anyada 2001 que comença a ser difícil de trobar. Va sorprendre per la seva bona acidesa. Està possiblement en la seva plenitud. Licorós. Va maridar amb uns pebrots del piquillo amb botifarra. Excel·lent.

La quarta etapa San Juan d'Ortega-Burgos- Fogons del Camino-Carrión dels Comtes-Sahagún. En la zona burgalesa, la majoria de tints de Ribera del Duero eren de La Horra o Rosegui, així que busquem alguna cosa no tan al límit amb la província de Valladolid. Aquest va anar del celler Montevannos i es diu OPIMIUS l'anyada va ser 2005 i és un tint de 16 mesos de barrica que s'elabora en Banys de Valdearados i que va sorprendre als companys per la seva qualitat i preu. Molta fruita madura i tint tempranillo 100%. En altres anyades ha dut una mica de merlot però no en aquest cas. Va maridar amb verdures al forn i formatge de cabra. La tercera i quarta etapa gairebé la vam fer de "una estirada".

La cinquena etapa va ser potser, l'etapa regna Sahagún-Lleó-Astorga-Molina Seca-Villafranca del Bierzo- O Cebreiro. El nostre vins van ser ALMAZCARA MAJARA i JARABE DE ALMAZCARA. Que meravella de tints. El primer, és un vi molt difícil de trobar, ja que només embotellen 3000 ampolles que solen volar en els millors restaurants d'Espanya i altres països europeus. Un descobriment. El segon, és la continuació en el celler del seu germà major, però té una qualitat-preu meravellosa, per a un vi de glop llarg i fàcil de beure. A tot això, vam tenir la sort de compartir aquest vi, amb un dels seus co-propietaris JAVIER ALVAREZ, ànima i cara del Celler, qui una vegada descobert qui era (ningú a excepció de l'organitzador sabia de quin celler era i com era la seva aportació a l'acte), ens va donar tots els detalls sobre el vi, la zona i el celler. 10 com persona i com il·lustrador del vi que elaboren. Com diu algun company, ja tenim un nou amic en la Terrassa del Vi.

Amb colofó en la 6ª i última etapa O Cebreiro-Sarria-Portomarín-Palas de Rei-Santiago de Compostel·la vam tancar la nit amb un dolç de la zona. El millor possiblement. El Alma de Reboreda Torrat. Un dolç 100% treixadura que ens va deixar encantats per la seva acidesa i elegància. Això es va maridar com no amb un Pastís de Santiago. Acabem amb uns habanos de Fondàries portats del país, qui fumava i amb una sobretaula llarga, amena i relaxada, com tots els nostres tats.

Gràcies en aquesta cata a Silvia pel seu excepcional maridatge, a les persones que ens van donar informació sobre el Camí i a Javier Álvarez especialment per venir i fer-nos companyia i ser partícip de la sorpresa.

El pasado jueves 10 de junio, compartimos la cata llamada CAMINO DE SANTIAGO organizada por nuestro compañero Paco Hoya. La cata consistió en hacer el recorrido llamado "camino francés". Este trayecto posiblemente sea el itinerario más famoso de todas las rutas que hacen los peregrinos hacia Santiago. La cata consistía en hacer etapas (se describían a través de una presentación en la pantalla montada para ese día) maridando un vino de cada zona importante del camino con un plato con productos también de la zona. La cata era a ciegas, con lo cual los compañeros sólo sabían que el vino era de una zona determinada, pero no sabían ni la referencia ni variedades ni añada.

La primera etapa comenzó en Burdeos, Saint Jean de Pie de Port y acababa en Roncesvalles. El vino fue un blanco 2003 CHATEAU SMITH HAUT LAFITTE que maridó con una coca de foie y cabello de ángel de maravilla. Vino elegante, cremoso, buena barrica que no enmascaraba la fruta y con una acidez que le podía dar aun más vida a pesar de no ser una añada nueva.

La segunda etapa comenzaba en Roncesvalles-Estella-Viana Navarrete, y catamos el CHIVITE 125 ROSADO 2005, sin duda el mejor rosado de España. Bodega ejemplar. Maridamos el rosado con unos espárragos de la zona (ni chinos, ni peruanos) con crema de queso y salmón.

La tercera etapa comenzó en Navarrete-Logroño-Santo Domingo de la Calzada-San Juan de Ortega. Zona riojana y tinto DALMAU añada 2001 que comienza a ser difícil encontrar. Sorprendió por su buena acidez. Está posiblemente en su plenitud. Licoroso. Maridó con unos pimientos del piquillo con morcilla. Excelente.
La cuarta etapa San Juan de Ortega-Burgos- Hornillos del Camino-Carrión de los Condes-Sahagún. En la zona burgalesa, la mayoría de tintos de Ribera del Duero eran de La Horra o Roa, así que buscamos algo no tan al límite con la provincia de Valladolid. Este fue de la bodega Montevannos y se llama OPIMIUS la añada fue 2005 y es un tinto de 16 meses de barrica que se elabora en Baños de Valdearados y que sorprendió a los compañeros por su calidad y precio. Mucha fruta madura y tinto tempranillo 100%. En otras añadas ha llevado algo de merlot pero no en este caso. Maridó con verduras al horno y queso de cabra. La tercera y cuarta etapa casi la hicimos de "un tirón".

La quinta etapa fue quizá la etapa reina Sahagún-León-Astorga-Molina Seca-Villafranca del Bierzo- O Cebreiro. Nuestro vinos fueron ALMAZCARA MAJARA y JARABE DE ALMAZCARA. Que maravilla de tintos. El primero, es un vino muy difícil de encontrar, ya que sólo embotellan 3000botellas que suelen volar en los mejores restaurantes de España y otros países europeos. Un descubrimiento. El segundo, es la continuación en la bodega de su hermano mayor, pero tiene una calidad-precio maravillosa, para un vino de trago largo y fácil de beber. A todo eso, tuvimos la suerte de compartir este vino, con uno de sus co-propietarios JAVIER ALVAREZ, alma y cara de la Bodega, quien una vez descubierto quien era (nadie a excepción del organizador sabía de qué bodega era y cual era su aportación al acto), nos dio todos los detalles sobre el vino, la zona y la bodega. 10 como persona y como ilustrador del vino que elaboran. Como dice algún compañero, ya tenemos un nuevo amigo en la Terrassa del Vi.

Como colofón en la 6ª y última etapa O Cebreiro-Sarria-Portomarín-Palas de Rei-Santiago de Compostela cerramos la noche con un dulce de la zona. El mejor posiblemente. El Alma de Reboreda Tostado. Un dulce 100% treixadura que nos dejó encantados por su acidez y elegancia. Esto se maridó como no con una Tarta de Santiago.

Acabamos con unos habanos de Honduras recién traídos del país, quien fumaba y con una sobremesa larga, amena y relajada, como todas nuestras catas.

Gracias en esta cata a Silvia por su excepcional maridaje, a las personas que nos dieron información sobre el Camino y a Javier Álvarez especialmente por venir y hacernos compañía y ser partícipe de la sorpresa.


domingo, 6 de junio de 2010

[ LATERRASSADELVI EN VEREMA.COM ]

La Terrassa del Vi ara també a:
La Terrassa del Vi ahora también en:

miércoles, 19 de mayo de 2010

[ AMARA’T DE GUADIANA! ]

Aquest és el títol de l’últim tast de La Terrassa del Vi (13 de maig 2010). L’objectiu era conèixer una mica més una zona vitivinícola molt important d’Espanya, la segona en producció, però encara molt desconeguda. Ja sabeu que a nosaltres ens agrada divertir-nos i descobrir, os sigui que ens vam posar mans a l’obra i vam gaudir.

La persona que es va encarregar de muntar el tast per a la resta del grup ho va tenir difícil perquè no hi ha molts llocs on adquirir vins extremenys a Catalunya i també reconeixem que tampoc teníem massa informació. Volem agrair el tracte amabilíssim rebut per part de les bodegues extremenyes amb les que vam contactar i dir-los que encara ens resten vins per tastar que ens reservem per una altra ocasió amb molt d’interès. En aquesta primera incursió, que no serà la darrera, per les vinyes d’Extremadura ens vam centrar en tres bodegues: Viña Santa Marina, Bodegas Peña del Valle i Pago los Balancines.

Vam escollir tres vins blancs, un de cada productor. Suerte del Rey Gewürztraminer 2009, de Bodegas Peña del Valle, Viognier vendimia tardía 2006, de Viña Santa Marina i Alunado 2008 de Pago los Balancines. Tots tres ens van agradar i sorprendre. Tres monovarietals diferents, de raïms tan diferents, cultivats en un terreny fabulós i amb un resultat més que notable.

I també vam tastar un negre de cada casa. Vam començar amb un ull de llebre reserva de Viña Santa Marina, el seu Torremayor de 2004. Vam seguir amb Peña del Valle Syrah, un vi jove de 2009 que promet molt al nostre parer. I vam finalitzar el tast amb Huno Matanegra de Pago los Balancines, un coupage de Cabernet Sauvignon, Tempranillo iy Merlot de 2007 que va posar la cirereta a aquesta iniciació a les bodegues extremenyes. Som conscients de què ens queda molt camí per recórrer per les extenses terres d’Extremadura, però això no ens espanta sinó que és un repte per a La Terrassa del Vi que està disposada a continuar amarant-se de Guadiana. Us apunteu?

¡Empápate de Guadiana!

Este es el título de la última cata de La Terrassa del Vi (13 de mayo 2010). El objetivo era conocer un poco más una zona vitivinícola muy importante de España, la segunda en producción, pero todavía muy desconocida. Ya sabéis que a nosotros nos gusta divertirnos y descubrir, o sea que nos pusimos manos a la obra y disfrutamos.

La persona que se encargó de montar la cata para el resto del grupo lo tuvo difícil porque no hay muchos caldos extremeños asequibles de adquirir en Cataluña y reconocemos que además teníamos poca información. Queremos agradecer el trato amabilísimo que recibimos de las bodegas extremeñas con las que contactamos y decirles que nos quedaron vinos por catar que reservamos para otra ocasión con mucho cariño. En esta primera incursión, que no será la última, por los viñedos de Extremadura nos centramos en tres bodegas: Viña Santa Marina, Bodegas Peña del Valle y Pago los Balancines.

Escogimos tres vinos blancos, uno de cada productor. Suerte del Rey Gewürztraminer 2009, de Bodegas Peña del Valle, Viognier vendimia tardía 2006, de Viña Santa Marina y Alunado 2008 de Pago los Balancines. Los tres gustaron y sorprendieron. Tres monovarietales distintos, de uvas tan diferentes, cultivados en un terreno fabuloso y con un resultado más que notable.

Y también catamos un tinto de cada casa. Empezamos con un tempranillo reserva de Viña Santa Marina, su Torremayor de 2004. Seguimos con Peña del Valle Syrah, un vino joven de 2009 que promete mucho a nuestro entender. Y finalizamos la cata con Huno Matanegra de Pago los Balancines, un coupage de Cabernet Sauvignon, Tempranillo y Merlot de 2007 que puso la guinda a esta iniciación a las bodegas extremeñas. Somos conscientes de que nos queda mucho camino por recorrer por las extensas tierras de Extremadura, pero eso no nos asusta sino que es un reto para La Terrassa del Vi que está dispuesta a seguir empapándose de Guadiana. ¿Os apuntáis?

sábado, 15 de mayo de 2010

El nostre company, Rafa Blanco, sumiller de La Terrassa del Museu a la final del concurs Nariz de Oro 2010.

Un total de 80 sumillers de Catalunya van participar a la última de les 5 semifinals previstes abans de la final del XIX concurs La Nariz de Oro, que tindrà lloc els dies 5 i 6 de juny a Madrid, on s’escollirà el millor sumiller d’Espanya.
Com a anteriors semifinals, a la trobada d’avui a Barcelona els 80 sumillers participants han realitzat exercicis teòrics i pràctics per aguditzar el seu sentit més privilegiat.
Entre els concursants de Barcelona destaquen sumillers amb una gran experiència profesional que provenen de restaurants amb estrella Michelin , com Joan Lluis Gómez del restaurant de Carme Ruscalleda, César Bistuer del “Via Veneto” de Barcelona o Carolina González de “Can Jubany”.
El nostre sumiller, en Rafa Blanco, ha sigut un dels 13 finalistes que viatjarà a Madrid el proper mes de juny per enfrontar-se a la resta de professionals que lluitaràn per aconseguir el títol de millor sumiller d’Espanya.
La prova que ha decidit el pas dels participants a la final ha consistit, tras una breu explicació i cata de cinc vins de les bodegues Azpilicueta, els sumillers han sortit de la sala de catas i a l’entrar havien d’identificar en una copa negra només un d’aquells vins guiats únicament per l’olfate sense poder detectar el seu color ni el seu sabor.
Paralelament al concurs, la mostra La Nariz de Oro ha proposat en el espai “Las Armonías de la Nariz de Oro” una serie de maridatges entre diferents vins i productes com els formatges Torta del Casar, conserves o pernil i embotits de la Sierra de Sevilla.
A la final de Madrid, els millors sumillers de cada convocatoria, afinaràn el seu olfacte davant cinc begudes alcohòliques i el guanyador substituirà en el cetro dels sumillers espanyos a la campiona de 2009, María José Vázquez, sumiller del restaurant del Guggenheim.
Un total de 80 sumillers de Catalunya participaron en la última de las 5 semifinales previstas antes de la final del XIX concursos La Nariz de Oro, que tendrá lugar los días 5 y 6 de junio en Madrid, dónde se escogerá el mejor sumiller de España.

Como anteriores semifinales, en la encontrada de Barcelona los 80 sumillers participantes han realizado ejercicios teóricos y prácticos por agudizar su sentido más privilegiado.

Entre los concursantes de Barcelona destacan sumillers con una gran experiencia profesional que provienen de restaurantes con estrella Michelin , como Joan Lluis Gómez del restaurante de Carme Ruscalleda, César Bistuer del Vía Veneto de Barcelona o Carolina González de Can Jubany.

Nuestro sumiller, en Rafa Blanco, ha sido uno de los 13 finalistas que viajará a Madrid el próximo mes de junio por enfrentarse al resto de profesionales que lucharán por conseguir el título de mejor sumiller de España.

La prueba que ha decidido el paso de los participantes a la final ha consistido, tras una breve explicación y cata de cinco vinos de las bodegas Azpilicueta, los sumillers han salido de la sala de catas y al entrar habían de identificar en una copa negra sólo uno de aquellos vinos guiados únicamente por le olfato sin poder detectar su color ni su sabor.

Paralelamente al concurso, la muestra La Nariz de Oro ha propuesto en el espacio “Las Armonías de la Nariz de Oro” una serie de maridajes entre diferentes vinos y productos como los quesos Torta del Casar, conservas o jamón y embutidos de Sierra de Sevilla.

A la final de Madrid, los mejores sumillers de cada convocatoria, afinarán su olfato ante cinco bebidas alcohólicas y el ganador sustituirá en el cetro de los sumillers españoles a la campeona de 2009, María José Vázquez, sumiller del restaurante del Guggenheim.


fuente:
http://laterrassa.es/

[ TAST VINS KOSHER ]

El passat 15 de Març va tenir lloc una altre trobada del nostre grup de cata, el tema escollit va ser “Vins Kosher”, per a tal esdeveniment vam tenir la gran sort de contar amb Moises Kohen, soci de Elviwines, propietaris de diversos cellers dedicats exclusivament a la producció i comercialització de vins i caves Kosher.

Durant la recepció dels membres del grup es va servir el cava ADAR, un cava tradicional amb les 3 varietats típiques. El tasta es va desenvolupar en dues fases. Una primera en la qual es van provar, a cegues, 6 vins de 5 D.O. diferents d'Espanya i altre vi forà, i en la qual es va reptar als participants a endevinar la D.O. i el país del vi estranger. A més se'ls va indicar que els vins tastats tenien una característica en comuna que també havien d'endevinar. Aquesta fase va ser molt divertida, doncs va haver gran discussió entre els membres. El resultat del tast va ser curiós, cap participant va endevinar les 6 D.O.s, el que ens va donar un bany d'humilitat.

Els vins tastats van ser:

- Makor 2007. D.O. Utiel. 85% Bobal i 15% Cabernet Sauvignon
- Matís 2008. D.O. La Rioja. 100% Tempranillo
- Adar 2007. D.O. Ribera del Jucar. Bobal, Tempranillo, Cabernet Sauvignon, Merlot i Petit Verdot
- Flor de Primavera 2007. D.O. Montsant. 30% Garnacha, 30% Cabernet Sauvignon, Cariñena i Tempranillo.
- Chateau Matras de Saint Emilion Gran Cru Classé 2006. « El forà ». Merlot i Cabernet Franc
- El26, del que es van tastar les anyades 2005 i 2006. D.O. Priorat. Cabernet Sauvignon, Garnatxa i Sirah.

La segona fase del tast, va ser protagonitzada per Moises, en la qual ens va il·lustrar sobre la cultura Kosher. Segons wikypedia: “L'etiqueta casher (encara que és més freqüent la paraula kosher) que reben certs productes alimentosos indica que aquests productes respecten els preceptes de la religió jueva, i que per tant es consideren purs i aptes per a ser ingerits pels practicants d'aquesta religió”. Moises ens va explicar que els seus vins no són exclusivament per a jueus i ens va desmitificar algunes falses veritats. També ens va descriure el mètode de vinificación RavNet®, paraula que ve de Ravino i de Network, o sigui, xarxa (referint-se a la informàtica), doncs gran part de la producció dels vins dels cellers de Elviwines, es controla mitjançant sistemes informàtics de gran complexitat.

Una de les principals conclusions del tast va ser la gran evolució de tots els vins, doncs al poc temps d'estar en copa, semblaven vins diferents. La valoració dels vins va ser la següent, per ordre de preferència: El26 2005, El26 2006, Flor de Primavera, Château Matras, Adar, Makor i Matís.

Volem agrair especialment a Moises la seva companyia i per acostar la cultura Kosher al nostre grup.

El pasado 15 de Marzo tuvo lugar otro encuentro de nuestro grupo de cata, el tema escogido fue “Vinos Kosher”, para tal evento tuvimos la gran suerte de contar con Moises Kohen, socio de Elviwines, propietarios de varias bodegas dedicadas exclusivamente a la producción y comercialización de vinos y cavas Kosher.

Durante la recepción de los miembros del grupo se sirvió el cava ADAR, un cava tradicional con las 3 variedades típicas. La cata se desarrolló en dos fases. Una primera en la que se probaron, a ciegas, 6 vinos de 5 D.O. diferentes de España y otro vino foráneo, y en la que se retó a los participantes a adivinar la D.O. y el país del vino extranjero. Además se les indicó que los vinos catados tenían una característica en común que también debían adivinar. Esta fase fue muy divertida, pues hubo gran discusión entre los miembros. El resultado de la cata fue curioso, ningún participante adivinó las 6 D.O.s, lo que nos dio un baño de humildad.

Los vinos catados fueron:

- Makor 2007. D.O. Utiel. 85% Bobal y 15% Cabernet Sauvignon
- Matiz 2008. D.O. La Rioja. 100% Tempranillo
- Adar 2007. D.O. Ribera del Jucar. Bobal, Tempranillo, Cabernet Sauvignon, Merlot y Petit Verdot
- Flor de Primavera 2007. D.O. Montsant. 30% Garnacha, 30% Cabernet Sauvignon, Cariñena y Tempranillo.
- Chateau Matras de Saint Emilion Gran Cru Classé 2006. « El foráneo ». Merlot y Cabernet Franc
- EL26, del que se cataron las añadas 2005 y 2006. D.O. Priorat. Cabernet Sauvignon, Garnatxa y Sirah.

La segunda fase de la cata, fue protagonizada por Moises, en la que nos ilustró sobre la cultura Kosher. Según wikypedia: “La etiqueta casher (aunque es más frecuente la palabra kosher) que reciben ciertos productos alimenticios indica que dichos productos respetan los preceptos de la religión judía, y que por tanto se consideran puros y aptos para ser ingeridos por los practicantes de dicha religión”. Moises nos explicó que sus vinos no son exclusivamente para judíos y nos desmitificó algunas falsas verdades. También nos describió el método de vinificación RavNet®, palabra que viene de Ravino y de Network, o sea, red (refiriéndose a la informática), pues gran parte de la producción de los caldos de las bodegas de Elviwines, se controla mediante sistemas informáticos de gran complejidad.

Una de las principales conclusiones de la cata fue la gran evolución de todos los vinos, pues al poco tiempo de estar en copa, parecían vinos diferentes. La valoración de los vinos fue la siguiente, por orden de preferencia: EL26 2005, EL26 2006, Flor de Primavera, Château Matras, Adar, Makor y Matiz.

Queremos agradecer especialmente a Moises su compañía y por acercar la cultura Kosher a nuestro grupo.

jueves, 22 de abril de 2010

Al Montsant amb Celler Capçanes

A terres de caràcter calcari, argilós mineral i amb presència marcada de la famosa Llicorella es va desplaçar “La Terrassa del Vi” amb presència “Divina” a conèixer de primera mà, quelcom més de la jove i estructurada, potent i fruitosa, complexa i elegant, equilibrada i sedosa DO Montsant. Amb un testimoni de Luxe, la història i l’experiència de Celler Capçanes.

Els de Celler Capçanes reflecteixen en primer lloc l’esperit de lluita i auto superació de l’agricultura catalana, tot un poble es va unir per sumar esforços i treballar el Vi amb el format de Cooperativa per guanyar força amb els Grans Compradors del segle XX i millorar el rendiment individual. Però aquests Grans Compradors són, qui al llarg del temps reflecteixen una realitat diària no massa engrescadora en la que els fills del poble han de marxar de casa perquè allà el seu futur no promet criances enriquidores. En segon lloc, reflecteixen l’explosió d’una zona vinícola a on la pobre realitat del seu present fa que alguns engresquin els altres a conquerir un futur en què, els fills igual que els avis, puguin defensar el fruit de les seves terres. És a través de la confiança cega al més enllà d’avui, i per mitjà de l’endeutament i re endeutament en què s’inverteix en noves tècniques de treball amb les que el resultat permet defensar d’una forma, més que digna, la il•lusió per uns grans vins i la força d’una DO amb ple equilibri després d’una forta explosió.

La grandesa d’aquest territori i en concret la dels seus vins, es percep amb qualsevol dels cinc sentits, o amb tots ells. Partint de la base d’una extensió petita, unes 2mil Ha, i la força del microclima podem gaudir d’una àmplia oferta de vins, blancs lleugers, blancs amb estructura, rosats alegres, negres amb una, dues, tres, quatre, cinc i fins i tot sis varietats de raïm, és a dir una amplia oferta en un territori tant petit.

Després de navegar per l’historia del Montsant i de Capçanes varem tastar unes mostres del resultat final del seu vi, per començar el Mas Donis Rosat, collita 2008 elaborat amb Garnatxa i una pinzellada de Sirà i Merlot, de color vermell alegre obtingut de la maceració del most amb les seves pells a baixa temperatura és fresc, recorda fruita vermella molt alegre com la maduixa i la grosella i el seu pas és equilibrat, elegant i llarg. Continuem amb el Mas Collet Blanc 2008 de Garnatxa blanca amb un petit suport de Macabeu per intensificar la seva força aromàtica i envelliment en roure francès, recorda la fruita tropical madura, amb notes de fumats, fruits secs i un toc herbaci amb un final mineral, de pas fresc marcat per la seva acidesa, és fruitós i lleuger. La tercera copa era de Mas Collet negra de Carinyena, Garnatxa Cabernet Sauvignon i Ull de Llebre, de color cirera amb reflexes violeta, recorda els aromes de fruits vermells i torrats provinents de la criança en Roure, en boca és llarg, intens i untuós amb una acidesa ben equilibrada. Ara toca una de les joies del Celler, el Cabrida 2008 un mono varietal de Garnatxa procedent de les vinyes més altes amb gairebé cent anys d’edat, és seductor, de color cirera amb final granat, aromàticament molt intens i potent amb notes provinents de la seva criança a les botes, amb presència d’espècies, mineral i un toc floral, en el seu consum i trobem una bona estructura amb tanins agradables i suaus, amb acidesa ben equilibrada i notes finals d’espècies i fruits vermells madurs. Per acabar el Pansal de Calàs anomenat Vi de Licor i elaborat amb Garnatxa i Samsó de vinyes velles i envellit amb roure francès, parteix d’uns raïms pacificats a la pròpia vinya i que transmeten dolçor final, de color molt fosc i de capa llarga que recorda la fruita negra molt madura com les mores i les prunes, i petita presència de fusta, a la boca sorprèn la seva lleugeresa i la seva harmonia entre l’alcohol (16,5%), l’acidesa i dolçor.

No podíem finalitzar la nostra estada al Montsant sense provar la cultura gastronòmica, en aquest varem escollir com a testimoni El Cairat un Restaurant petit i acollidor al mig de Falset. Ens van servir una Amanida amb reducció de Vinagre del Celler Mas d’en Gil, un Arròs cremós de Ceps i un Filet de Vedella fet a l’estil antic, macerat amb oli d’oliva i cuit a la brasa. Com a postres Bunyols banyats amb Crema Catalana i Pa de Pessic amb Gelat de Iogurt. Un Gran Menú amb el completem amb nota alta una estada a un territori absolutament recomanable a un públic amb necessitat de profunditzar com la de les Vinyes Centenàries d’aquestes terres. I tornarem.

Volem agrair públicament l’atenció i dedicació rebuda d’unes grans amfitriones, com són la Sandra del Celler de Capçanes i la Mercè de El Cairat. Fins aviat!!!

Terrassa, 17 d’abril del 2010.

En tierras de carácter calcáreo, arcilloso mineral y con presencia marcada de la famosa “Llicorella” se desplazó "La Terrassa del Vi" con presencia "Divina" en conocer de primera mano, algo más de la joven y estructurada, potente y frutosa, compleja y elegante, equilibrada y sedosa DO Montsant. Con un testimonio de Lujo, la historia y la experiencia de Celler Capçanes.

Los de Celler Capçanes reflejan en primer lugar el espíritu de lucha y auto superación de la agricultura catalana, todo un pueblo se unió para sumar esfuerzos y trabajar el Vino con el formato de Cooperativa para ganar fuerza con los Grandes Compradores del siglo XX y mejorar el rendimiento individual. Pero estos Grandes Compradores son, quien a lo largo del tiempo reflejan una realidad diaria no demasiado estimulante en la que los hijos del pueblo tienen que irse de casa porque allí su futuro no promete crianzas enriquecedoras. En segundo lugar, reflejan la explosión de una zona vinícola en donde la pobre realidad de su presente hace que algunos animen a otros a conquistar un futuro en el que, los hijos igual que los abuelos, puedan defender el fruto de sus tierras. Es a través de la confianza ciega en el más allá de hoy, y mediante el endeudamiento y re endeudamiento en que se invierte en nuevas técnicas de trabajo con las que el resultado permite defender de una forma, más que digna, la ilusión por unos grandes vinos y la fuerza de una DO con pleno equilibrio después de una fuerte explosión.

La grandeza de este territorio y en concreto la de sus vinos, se percibe con cualquiera de los cinco sentidos, o con todos ellos. Partiendo de la base de una extensión pequeña, unas 2mil Ha, y la fuerza del microclima podemos disfrutar de una amplia oferta de vinos, blancos ligeros, blancos con estructura, rosados alegres, negros con una, dos, tres, cuatro, cinco e incluso seis variedades de uva, es decir una amplia oferta en un territorio tan pequeño.

Después de navegar por la historia del Montsant y de Capçanes pudimos probar unas muestras del resultado final de su vino, para empezar el Mas Des Rosado, cosecha 2008 elaborado con Garnacha y una pincelada de Syrah y Merlot, de color rojo alegre obtenido de la maceración del mosto con sus pieles a baja temperatura es fresco, recuerda fruta roja muy alegre como la fresa y la grosella y su paso es equilibrado, elegante y largo. Continuamos con el Mas Collet Blanc 2008 de Garnacha blanca con un pequeño apoyo de Macabeo para intensificar su fuerza aromática y envejecimiento en roble francés, recuerda la fruta tropical madura, con notas de ahumados, frutos secos y un toque herbáceo con un final mineral, de paso fresco marcado por su acidez, es frutoso y ligero. La tercera copa era de Mas Collet negra de Cariñena, Garnacha Cabernet Sauvignon y Tempranillo, de color cereza con reflejos violeta, recuerda los aromas de frutos rojos y tostados provenientes de la crianza en roble, en boca es largo, intenso y untuoso con una acidez bien equilibrada. Ahora toca una de las joyas de la Bodega, el Cabrida 2008 un mono varietal de Garnacha procedente de las viñas más altas con casi cien años de edad, es seductor, de color cereza con final granate, aromáticamente muy intenso y potente con notas provenientes de su crianza en las botas, con presencia de especies, mineral y un toque floral, en su consumo y encontramos una buena estructura con taninos agradables y suaves, con acidez bien equilibrada y notas finales de especies y frutos rojos maduros. Para terminar el pansal de Calas llamado Vino de Licor y elaborado con Garnacha y Samsó de viñas viejas y envejecido en roble francés, parte de unas uvas pacificados en el propio viñedo y que transmiten dulzura final, de color muy oscuro y de capa larga que recuerda la fruta negra muy madura como las moras y las ciruelas, y pequeña presencia de madera, en la boca sorprende su ligereza y su armonía entre el alcohol (16,5%), la acidez y dulzura.

No podíamos finalizar nuestra estancia en el Montsant sin probar la cultura gastronómica, en este pudimos escoger como testigo El Cairat un Restaurante pequeño y acogedor en medio de Falset. Nos sirvieron una Ensalada con reducción de Vinagre del Celler Mas d’en Gil, un Arroz cremosos de Ceps y un Solomillo de Ternera hecho al aestilo antiguo, macerado con aceite de oliva y cocido a la brasa. Como postre Buñuelos bañados con Crema Catalana y bizcocho con Helado de Yogur. Un Gran Menú con lo completamos con nota alta una estancia en un territorio absolutamente recomendable a un público con necesidad de profundizar como la de las Viñas centenarias de estas tierras. Y volveremos.

Queremos agradecer públicamente la atención y dedicación recibida de unas grandes anfitrionas, como son Sandra del Celler de Capçanes y la Merced de El Cairat. Hasta pronto!

Terrassa, 17 de abril de 2010.

lunes, 12 de abril de 2010

Tast “Gin Wine”

No es tracta d’un proverbi xines, encara que la lectura ràpida del títol ho pugui semblar, sinó d’un tast amb un format diferent, una mica més arriscat del habitual, però del tot singular e encisador. Aquest cop d’inici eren quatre “Gin”.

Per començar Martin Miller’s amb origen del cineasta barri de Londres, Notting Hill i que el fruit de la seva destil·lació passa per Islàndia per barrejar-se amb l’aigua autòctona. De destil·lació tradicional, igual que el Whisky de Malta. És suau, amb notes de cítrics. La francesa Fahrenheit que pertany a l’antiga tradició del London Dry Gin, és molt balsàmica amb lleugeres sensacions de goma i amb amargor cítrica i herbàcia al seu pas final. Passem a la Brecon procedent de Gales realitzada amb herbes aromàtiques de les quatre cantonades del mon i amb cinc destil·lacions, i barrejada amb aigua del manatial de parc natural de Brecon Beacons, tot un descobriment. I per acabar aquesta primera part Citadelle Reserve Gin 2009 que envelleix durant sis mesos en botes de “cognac” i dels que tant sols es produeixen 8 mil ampolles. De color daurat recorda la canella i la vainilla amb lleugeres notes salines.

Continuem la sessió amb Tòniques, la Indian Fever Tree i la QTonic, la primera amb bombolles que recorden les de l’aigua amb gas natural, amb sensacions dolces i àcides. La segona ens va arribar d’Estats Units amb ingredients 100% naturals i la frescor inicial passar a ser cítrica amb una lleugera nota d’amargor final.

I com a traca final cinc Màgnums de parla catalana collita 2006, el vi en aquest format d’ampolla tarda molt més a iniciar la seva davallada , tot i que també necessita més temps per arribar al seu moment més òptim, tot això sumat al fet festiu que suposa l’espectacularitat d’una ampolla així sobre la taula. El primer del Penedès amb Nun de Vinya dels Taus collita 2006, un 100% Xarel·lo. Nun que pels egipcis era el principi de tot té en aquest cas color de palla brillant, és molt intens en nas, recordant aromes florals, cítrics i fruites tropicals madures. A la boca destaca la seva acidesa ben equilibrada amb tocs de fusta, torrats, molt untuós i evolvent. Anem al Bages amb Bernat Oller 2006, un altra monovarietal de la nit, és un 100% Merlot de color vermell cirera capa mitja, els aromes són complexos, predomina la fruita vermella acompanyada de tocs de vainilla per la seva criança en fusta i notes de cafè i fruits secs, en boca és suau, lleuger per la seva acidesa molt ben equilibrada amb l’alcohol i els tanins i amb presència clara de la fruita que trobàvem al nas. Ara al sud, al Priorat amb Ferrer Bobet 2006 de Carinyena i Garnatxa Negra de capa alta i amb color de cirera molt intens, el seu olfacte recorda els fruits vermells, els fruits secs i lleugeres notes minerals, al veure’l torna recordar la fruita vermella, és intens i carnós amb una bona acidesa i post gust llarg. Saltem dràsticament al nord, a l’Empordà, per tastar el Vidiví d’Espelt 2006 amb Garnatxa i Merlot, però per les excessives notes metàl•liques i per la involució durant la nit vam creure que aquesta ampolla en concret no havia tingut evolució correcta, per tant es va excloure del tast per què creiem que no estava en condicions òptimes, l’haurem de tornar a provar. I per acabar al Pla de Llevant de Illes de la mà d’en Toni Gelabert amb el seu Syrah 2006, de color vermell picota amb reflexos violacis i capa mitja alta, molt intens en aromes, recorden els balsàmics, les fustes i notes de làctics, és greixos però amb un final en boca fresc, profund i llarg.

No se trata de un proverbio chino, aunque la lectura rápida del título pueda parecer, sino de una cata con un formato diferente, un poco más arriesgado del habitual, pero del todo singular e encantador. Esta vez de inicio eran cuatro "Gin"
Para empezar Martin Miller's con origen del cineasta barrio de Londres, Notting Hill y que el fruto de su destilación pasa por Islandia para mezclarse con el agua autóctona. De destilación tradicional, al igual que el Whisky de Malta. Es suave, con notas de cítricos. La francesa Fahrenheit perteneciente a la antigua tradición del London Dry Gin, es muy balsámica con ligeras sensaciones de goma y con amargura cítrica y herbácea a su paso final. Pasamos a la Brecon procedente de Gales realizada con hierbas aromáticas de las cuatro esquinas del mundo y con cinco destilaciones, y mezclada con agua del Manatial de parque natural de Brecon Beacons, todo un descubrimiento. Y para terminar esta primera parte Citadelle Reserve Gin 2009 que envejece durante seis meses en barricas de "cognac" y de los que sólo se producen 8 mil botellas. De color dorado recuerda la canela y la vainilla con ligeras notas salinas.

Continuamos la sesión con tónicas, la Indian Fever Tree y la QTonic, la primera con burbujas que recuerdan las del agua con gas natural, con sensaciones dulces y ácidas. La segunda nos llegó de Estados Unidos con ingredientes 100% naturales y la frescura inicial pasó a ser cítrica con una ligera nota de amargor final.

Y como traca final cinco Magnum de habla catalana cosecha 2006, el vino en este formato de botella tarda mucho más en iniciar su descenso, aunque también necesita más tiempo para llegar a su momento más óptimo, todo ello sumado al hecho festivo que supone la espectacularidad de una botella así sobre la mesa. El primero del Penedes con Nun de Viña los Taus cosecha 2006, un 100% Xarel • lo. Nun que los egipcios era el principio de todo tiene en este caso color de paja brillante, es muy intenso en nariz, recordando aromas florales, cítricos y frutas tropicales maduras. En la boca destaca su acidez bien equilibrada con toques de madera, tostados, muy untuosos y envolventes. Vamos al Bages con Bernat Oller 2006, otro mono varietal de la noche, es un 100% Merlot de color rojo cereza capa media, los aromas son complejos, predomina la fruta roja acompañada de toques de vainilla por su crianza en madera y notas de café y frutos secos, en boca es suave, ligero por su acidez muy bien equilibrada con el alcohol y taninos, con presencia clara de la fruta que encontrábamos en la nariz. Ahora en el sur, en el Priorat con Ferrer Bobet 2006 de Cariñena y Garnacha Tinta de capa alta y con color de cereza muy intenso, su olfato recuerda los frutos rojos, frutos secos y ligeras notas minerales, al beberlo vuelve recordar la fruta roja, es intenso y carnoso con una buena acidez y postgusto largo. Saltamos drásticamente el norte, Emporda, para probar el Vidiví de Espelt 2006 con Garnacha y Merlot, pero por las excesivas notas metálicas y por la involución durante la noche creímos que esta botella en concreto no había tenido evolución correcta, por lo tanto se excluyó de la cata por qué creemos que no estaba en condiciones óptimas, la tendremos que volver a probar. Y para terminar el Plan de Levante de Islas de la mano de Toni Gelabert con su Syrah 2006, de color rojo picota con reflejos violáceos y capa media alta, muy intenso en aromas, recuerdan los balsámicos, las maderas y notas de lácteos , es grasas pero con un final en boca fresco, profundo y largo.





miércoles, 31 de marzo de 2010

[ JORNADES MÚSICA I VI ]

Diversos components del nostre grup ens vam desplaçar el dilluns 22 de Març a l'esdeveniment organitzat per Vilaviniteca que anualment reuneix als més destacats del panorama vinícola nacional i internacional, així com a nombrosos professionals i aficionats al vi.
Durant tot el dia vam estar tastant i parlant dels diferents vins amb bodeguers i distribuïdors de diverses marques. Entre ells destaquem diverses converses que ens van agradar pel perfil professional i pel que ens van transmetre durant aquestes petites tertúlies.
Vam estar amb el matrimoni Mendoza (Abel i la seva senyora) tastant el Graciano grano a gra i conversant de la nostra última visita al seu Celler de San Vicente de la Sonsierra, gran Abel Mendoza.
Vam tenir l'ocasió de tastar l'última anyada del champagne francès RD de Bollinger, tota una finor en boca (ens va saber a poc), també d’aquest mateix país vam tastar un Burdeos que ens va deixar impressionats i que va ser el conegut Chateau Angelus, que no havíem tingut ocasió de provar-lo.
De vins nacionals, vam provar l'última anyada de Las Lamas (Descendents de J. Palacios) davant la falta de La Faraona que no vam tenir la sort de provar aquest dia, que ens va deixar molt bones sensacions com era d'esperar i que amb un poc més de temps en ampolla brillarà molt.
Seguint el deixant dels vins top, vam poder provar l'última anyada del mític Pingus, tot perfecció, gran! En Finca Allèn vam parlar amb Patricia, qui ens va tractar de meravella i amb la qual vam estar departint sobri Aurus i Calvari els dos vins tastats i explicant la bona maduresa que ens havia donat al tastar Calvari el dia abans del Tast a cegues per parelles, en la qual dues parelles del nostre grup van fer un digne paper. Gràcies per la teva simpatia i coneixements Patrícia.
També vam estar provant el Cuvee TNS de Finca Sandoval, on la Touriga Nacional ens va transportar als millors vins portuguesos però sent un vi de DO Manchuela, una meravella que vam voler transmetre al seu amo, qui ens va donar a provar aquest dolç tinto pura llaminadura, que personalment em va encantar (en el deixant d'Olivares de Jumella però més elegant) .
En Mauro vam parlar amb Alberto, fill de Mariano García, qui ens van donar a provar el seu gran Terreus, un bon vi.
De Cellers Ossian vam catar els seus dos nous vins, que al costat de Ossian fa que aquest celler tingui una trilogia de vins de gran nivell en la terra de Roda.
Altra bona estona que vam passar, va ser a la tertúlia que vam mantenir amb Marcos Eguren, a qui "vam crivellar" a preguntes sobre tota la seva àmplia gamma de vins i amb qui vam estar tastant el Finca El Bosc, que conforme s'allargava la conversa el vi ens donava mostres de la seva evolució, cosa difícil de donar-li temps quan estàs en jornades com aquesta, però que gràcies a la tertúlia i a tot el que ens transmetia Marcos Eguren, ens va donar temps a comprovar que s'obria i donava tota la seva complexitat al nostre paladar.

En Cellers Vizcarra vam poder tastar Celia i Inés els dos vins top del Celler, qui es van mostrar de forma distinta, però de gran nivell ambdues.
Finalment destacar la nostre conversa amb José Peñín, un dels grans personatges del vi a Espanya, la guia del qual és tot un bàsic per als amants del vi. José va conversar amb nosaltres sobre els grups de tast i la importància que tenim sobre les opinions dels bodeguers i nosaltres li manifestem les nostres opinions sobre les últimes modificacions de la seva guia 2010, de la qual ens va donar concretes explicacions. Un crack com es diria en el futbol. Gràcies José!

De la resta, contar que vam tastar altres 25 vins més aproximadament i que tots els stands ens van tractar amb enorme cordialitat i professionalitat.
Fins al pròxim any!

Varios componentes de nuestro grupo nos desplazamos el lunes 22 de Marzo al evento organizado por Vilaviniteca que anualmente reúne a lo más destacado del panorama vinícola nacional e internacional, así como a numerosos profesionales y aficionados al vino.

Durante todo el día fuimos catando y hablando de los diferentes vinos con bodegueros y distribuidores de diversas marcas. Entre ellos destacamos varias conversaciones que nos agradaron por el perfil profesional y por lo que nos transmitieron durante esas pequeñas tertulias.
Estuvimos con el matrimonio Mendoza (Abel y su señora) catando el Graciano grano a grano y conversando de nuestra última visita a su Bodega de San Vicente de la Sonsierra, grande Abel Mendoza.
Tuvimos la ocasión de catar la última añada del champagne francés RD de Bollinger, toda una finura en boca (nos supo a poco), también de ese mismo país catamos un Burdeos que nos dejó impresionados y que fue el conocido Chateau Angelus, que no habíamos tenido ocasión de probarlo.
De vinos nacionales, probamos la última añada de Las Lamas (Descendientes de J. Palacios) ante la falta de La Faraona que no tuvimos la suerte de probar ese día, que nos dejó muy buenas sensaciones como era de esperar y que con un poco más de tiempo en botella brillará mucho.
Siguiendo la estela de los vinos top, pudimos probar la última añada del mítico Pingus, todo perfección, grande! En Finca Allende hablamos con Patricia, quien nos trató de maravilla y con la que estuvimos departiendo sobre Aurus y Calvario los dos vinos catados y explicando la buena madurez que nos había dado al catar Calvario el día antes en la Cata a ciega por parejas, en la que dos parejas de nuestro grupo hicieron un digno papel. Gracias por tu simpatía y conocimientos Patricia.
También estuvimos probando el Cuvee TNS de Finca Sandoval, donde la Touriga Nacional nos transportó a los mejores vinos portugueses pero siendo un vino de DO Manchuela, una maravilla que quisimos transmitir a su dueño, quien nos dio a probar ese dulce tinto pura golosina, que personalmente me encantó (en la estela de Olivares de Jumilla pero más elegante) .
En Mauro hablamos con Alberto, hijo de Mariano García, quienes nos dieron a probar su gran Terreus, un vinazo.

De Bodegas Ossian catamos sus dos nuevos vinos, que junto a Ossian hace que esa bodega tenga una trilogía de vinos de gran nivel en la tierra de Rueda. Otra buen rato que pasamos, fue la tertulia que mantuvimos con Marcos Eguren, a quien "acribillamos" a preguntas sobre toda su amplia gama de vinos y con quien estuvimos catando el Finca El Bosque, que conforme se alargaba la conversación el vino nos daba muestras de su evolución, cosa difícil de darle tiempo cuando estás en jornadas como esta, pero que gracias a la tertulia y a todo lo que nos transmitía Marcos Eguren, nos dio tiempo a comprobar que se abría y daba toda su complejidad a nuestro paladar.

En Bodegas Vizcarra pudimos catar Celia e Inés los dos vinos top de la Bodega, quienes se mostraron de forma distinta, pero de gran nivel ambas.
Por último destacar nuestra conversación con José Peñín, uno de los grandes personajes del vino en España, cuya guía es todo un básico para los amantes del vino. José conversó con nosotros sobre los grupos de cata y la importancia que tenemos sobre las opiniones de los bodegueros y nosotros le manifestamos nuestras opiniones sobre las últimas modificaciones de su guía 2010, de la cual nos dio concretas explicaciones. Un crack como se diría en el fútbol. Gracias José!
Del resto, contar que catamos otros 25 vinos más aproximadamente y que todos los stands nos trataron con enorme cordialidad y profesionalidad.

Hasta el próximo año!

[ 3er PREMI DE TATS PER PARELLES VILAVINITECA ]

El passat 21 de Març va tenir lloc a Barcelona el 3er premi de Tats per Parelles que organitza Vilaviniteca amb gran èxit.
Amb uns importants premis, 15000 euros per a la parella guanyadora, 5000 per a la segona classificada i 2000 per als tercers, el concurs aquesta obert a afeccionats i professionals, que han d'encertar el país, la zona, la D.O., les varietats, l'anyada, el elaborador i la marca de set vins de tot el món.
Per a conèixer el guanyador final cal superar una fase classificatòria, solament 10 parelles de les 120 inicials (representants de França, Japó, Bèlgica i de diverses comunitats del nostre país) van passar a la final, d'on va sortir el vencedor després d'una altre tast de set vins més. La parella guanyadora va ser la composta per Jesús Barquín (Equipo Navazos) i Víctor Franco, que van compartir pòdium amb Miguel Ángel Laredo i Mario García, ambdós sumilleres madrilenys, i els tercers classificats van ser Cessar Canovas i Antonio Giuliodori, sumilleres de Monvinic a Barcelona.

La Terrassa del Vi va estar representada per dues parelles.

El pasado 21 de Marzo tuvo lugar en Barcelona el 3er premio de Catas por Parejas que organiza Vilaviniteca con gran éxito.
Con unos importantes premios, 15000 euros para la pareja ganadora, 5000 para la segunda clasificada y 2000 para los terceros, el concurso esta abierto a aficionados y profesionales, que deben acertar el país, la zona, la D.O., las variedades, la añada, el elaborador y la marca de siete vinos de todo el mundo.
Para conocer el ganador final hay que superar una fase clasificatoria, solo 10 parejas de las 120 iniciales (representantes de Francia, Japón, Bélgica y de varias comunidades de nuestro país) pasaron a la final, de donde salió el vencedor después de otra cata de siete vinos más. La pareja ganadora fue la compuesta por Jesús Barquín (Equipo Navazos) y Víctor Franco, que compartieron podium con Miguel Ángel Laredo y Mario García, ambos sumilleres madrileños, y los terceros clasificados fueron Cesar Canovas y Antonio Giuliodori, sumilleres de Monvinic en Barcelona.
La Terrassa del Vi estuvo representada por dos parejas.


domingo, 14 de febrero de 2010

[ TAST DE VINS DE XILE (VINYA ERRAZURIZ) ]

Diuen els experts que si hagués un vi perfecte aquest vi s'elaboraria a Xile, per la seva climatologia, les seves terres i l'absència de malalties en el vinyer. Per aquest motiu vam voler endinsar-nos en els vins xilens de la mà del celler Vinya Errazuriz i els seus vins. Aquest celler és una de les més representatives de Xile, fundada en 1870 té una reconeguda qualitat internacional.

Aquests van ser els vins tastats:

- Errazuriz Chardonnay reserva 2008. Un vi jove on destaca la seva frescor i les aromes cítriques, amb un lleu pas per fusta.

- Errazuriz Sauvignon Blanc Single Vineyards 2008. Més fresc i complex que l'anterior vi blanc, molt varietal amb aromes animals.

- Kai Carmenere 2006. Gran, gran, tant en nas com en boca, una explosió d'aromes i sabors. Va aconseguir la millor nota de la cata, un 9,3 global.

-Max Reserva Cabernet Sauvignon 2006. La varietat Cabernet Sauvignon és la més utilitzada a Xile i aquest és un dels seus grans exponents.

-Don Maximiano Founders Reserva 2006. Una icona entre els vins xilens, fins a fa poc el Top del celler, en la seva majoria Cabernet Sauvignon amb petits percentatges de Petit Verdot, Cabernet Franc i Shiraz.

-Shyraz La Cumbre 2005. L'altre triomfador de la nit, a Xile no és molt normal un monovarietal de Shiraz, per sort el celler el va vinificar en solitari, aquests raïms en un coupage serien una llàstima.

-Viñedo Chadwick 2005. No es pot cridar decepció, però si que esperàvem més de l'actual Top del celler, és 100% Cabernet Sauvignon de la Vall del Maipo i aquesta molt bé considerat per la critica nord-americana.

La presentació del tast va estar a càrrec del convidat, Ramón Freixa, periodista i gran comunicador, ens presento el país, els seus vinyers, a més d'impregnar-nos pel seu amor als vins sud-americans, en aquests moments assessora a cellers xilens i bolivianes.

Dicen los expertos que si hubiese un vino perfecto este vino se elaboraría en Chile, por su climatología, sus tierras y la ausencia de enfermedades en el viñedo. Por este motivo quisimos adentrarnos en los vinos chilenos de la mano de la bodega Viña Errazuriz y sus vinos. Esta bodega es una de las más representativas de Chile, fundada en 1870 tiene una reconocida calidad internacional.

Estos fueron los vinos catados:

- Errazuriz Chardonnay reserva 2008. Un vino joven donde destaca su frescura y los aromas cítricos, con un leve paso por madera.

- Errazuriz Sauvignon Blanc Single Vineyards 2008. Más fresco y complejo que el anterior vino blanco, muy varietal con esos aromas animales.

- Kai Carmenere 2006. Grande, grande, tanto en nariz como en boca, una explosión de aromas y sabores. Consiguió la mejor nota de la cata, un 9,3 global.
- Max Reserva Cabernet Sauvignon 2006. La variedad Cabernet Sauvignon es la más utilizada en Chile y este es uno de sus grandes exponentes.

- Don Maximiano Founders Reserva 2006. Un icono entre los vinos chilenos, hasta hace poco el Top de la bodega, en su mayoría Cabernet Sauvignon con pequeños porcentajes de Petit Verdot, Cabernet Franc y Shiraz.

- Shyraz La Cumbre 2005. El otro triunfador de la noche, en Chile no es muy normal un monovarietal de Shiraz, por suerte la bodega lo vinificó en solitario, estas uvas en un coupage serian una lastima.

- Viñedo Chadwick 2005. No se puede llamar decepción, pero si que esperábamos más del actual Top de la bodega, es 100% Cabernet Sauvignon del Valle del Maipo y esta muy bien considerado por la critica norteamericana.

La presentación de la cata estuvo a cargo del invitado, Ramón Freixa, periodista y gran comunicador, nos presento el país, sus viñedos, además de impregnarnos por su amor a los vinos sudamericanos, en estos momentos asesora a bodegas chilenas y bolivianas.