[ TAST DE BOMBOLLES, 5 de desembre de 2013 ]

Després de més de 5 anys de Grup i un grapat de Tast entre els ulls i la boca és difícil organitzar un Tast que no sigui repetitiu, però de fet l’avantatge dels grans Sommeliers o Tastadors és la constància, ho repeteixen una i una altra vegada...  Sobretot perquè, el Món del Vi és tant gran, hi ha tantes variables que mai s’és prou coneixedor.

Aprofitant que venen dates propícies per les Bombolles, ens reiterem en un tast específic de Vins amb dues fermentacions, de “Mètode Tradicional de Champagne”, en aquest cas un doble joc, primer endevinar la procedència, tres opcions: Itàlia, França o Espanya.  En segon lloc trobar el varietal majoritari, fins aquí fàcil, oi?

Però el que tothom desconeixia era que  estàvem davant de sis Champagne, sí teniu raó, la pregunta de la procedència tenia una acidesa elevada, i és que es pretenia evitar que s’encertés per descart i obligava a tots a afinar els sentits perquè fossin els varietals que ens donessin pistes del que hi tenim a les copes. Tastem amb Copa de Vi, buscant destacar el màxim les característiques de cada un d’ells, però paral·lelament servíem el mateix Vi en Copa de Champagne, per si es recollia alguna pista extra.

Primer un Rosé, el “Piper-Heidsieck Roséu Sauvage” amb 70% Pinot Noir i 30% Pinot Meunier, després tres monovarietals, un Pinot Noir, Chardonay i un Pinot Meunier, tots tres de Baron-Fuenté. Aquest tres marcant molt bé les característiques principals de cada un dels seus raïms (elegància, frescor i cremositat), continuem amb un Henri Giraud Espirit, un blanc de 70% de Pinot Noir i 30% de Chardonay (aquest ja despistava bastant) i per acabar i com ampolla per sopar un Màgnum de Pierre Pallard Brut, en el que també dominava la Pinot Noir davant la Chardonay, 60% i 40% .

Sí senyors, ara ja res fàcil, davant d’aquest Tast a cegues, podríem dir un tast de Terreny en que es pretenia buscar els valors de les bombolles, o més ben dit quin comportament té cada un dels varietals, sis Champagne excel·lents que aconsegueixen que cada un de nosaltres esculli la part que més li agrada i la gaudeixi en copa i bona companyia.

En fi, ara estem una mica més preparats per seguir aprenent i valorant els magnífics Champagne que la mare França ens ofereix.

Después de más de 5 años de grupo y un puñado de catas entre los ojos y la boca es difícil organizar una cata que no sea repetitiva, pero la ventaja de los grandes Sommeliers o catadores es la constancia, lo repiten una y otra vez... sobretodo porque el mundo del vino es tan grande, hay tantas variables que nunca se conoce lo suficiente.  
Aprovechando que vienen fechas propicias para las burbujas, nos reiteramos en una cata específica de vinos con dos fermentaciones, de “Mètode Tradicional de Champagne”, en este caso un doble juego, primero adivinar la procedencia, tres opciones: Italia, Francia o España.  En segundo lugar encontrar el varietal mayoritario, hasta aquí fácil, no?

Pero lo que todos desconocían era que  estábamos en frente de seis Champagne, sí tenéis razón, la pregunta de la procedencia tenía una acidez elevada, y es que se pretendía evitar que se acertase por descarte y obligaba a todos a afinar los sentidos para que fueses los varietales los que nos diesen pistas de lo que teníamos en las copas. Catamos con Copa de Vino, buscando destacar el máximo las características de cada uno de ellos, pero paralelamente servíamos el mismo vino en Copa de Champagne, por si es recogía alguna pista extra.

Primero un Rosé, el “Piper-Heidsieck Roséu Sauvage” con 70% Pinot Noir y 30% Pinot Meunier, después tres monovarietaels, un Pinot Noir, Chardonay y un Pinot Meunier, los tres de Baron-Fuenté. Estos tres marcando muy bien las características principales de cada una de las uvas (elegancia, frescor y cremosidad), continuamos con un Henri Giraud Espirit, un blanco de 70% de Pinot Noir y 30% de Chardonay (éste ya despistaba bastante) y para acabar y como botella para cenar un Màgnum de Pierre Pallard Brut, en el que también dominaba la Pinot Noir frente a la Chardonay, 60% y 40% .

Sí señores, ahora ya nada fácil, ante esta cata a ciegas, podríamos decir una cata de terreno en las que se pretendía buscar los valores de las burbujas, o mejor dicho qué comportamiento tienen casa uno de los varietales, seis Champagne excelentes que consiguen que cada uno de nosotros escoja la parte que más le gusta y la disfrute en copa y buena compañía.

En fni, ahora estamos un poco más preparados para seguir aprendiendo y valorando los magníficos Champagne que la madre Francia nos ofrece.