[ TAST MONTSANT I PRIORAT ]

El passat 19 de maig ens reunim de nou en la nostra inexcusable trobada mensual. El tema del tast va consistir a enfrontar a les dues Dos més properes; tan properes que una d'elles se situa, pràcticament, dins de l'altra.

Evidentment, parlem de Montsant i Priorat.

Encara que aquestes dues guarden molts aspectes en comú, com les principals varietats, tant blanques, principalment garnachas blanques, com a negres, amb les seves cariñenas i garnachas negres majoritàriament, o el clima amb mitjanes de precipitacions entre 500 i 600mm,… per norma general els Priorats han estat millor valorats pel públic en general. Aquest últim fet ve també a reflectir-se en el nombre de cellers: 56 en Montsant i 90 en el Priorat.

Com sempre, el principal objectiu del tast, era passar una bona estona al voltant del vi, mentre apreníem una mica amb cada matís cromàtic, amb cada aroma i en cada glop, amb la pretensió de comprovar si el nostre grup era capaç de distingir amb facilitat un *Montsant d'un Priorat, i si realment el gust del grup coincidia amb el gust del públic, mostrat en la guia Peñín d'aquest any.

Vam tenir el plaure de comptar amb Sergi Ferrer-Salat, empresari del món farmacèutic, apassionat de la música i propietari, juntament amb Raul Bobet, del celler Ferrer Bobet. Sergi va aportar la visió de l'enamorat del vi que busca la perfecció en cada ampolla. I va omplir el tast de curiositats i anècdotes, però també del seu coneixement profund sobre la multitud d'aspectes físic-químics que afecten a l'elaboració, conservació i posterior consum del vi.

La recepció dels membres del grup es va realitzar amb una copa de cava *Rovellats Col·lecció 2006, amb Xarel·l'i Parellada, un cava de llarga criança, amb la novetat de ser “Extra Brut”.

La primera parella que va entrar en el joc van ser: Sant Bru 2009, del Celler Portal del Montsant, principalment Garnacha Blanca, per part de Montsant, contra Nelín 2009, del Celler Clos Mogador, amb Garnacha Blanca, Macabeo i Viognier entre unes altres. Van destacar els tons herbacis i joves del primer, i la mineralitat del segon.

Com a primera parella dels vins negres catem el Flor de Primavera 2009 (un clàssic en el nostre grup) de Celler de Capçanes, amb Garnacha, Cabernet Sauvignon, Cariñena i Tempranillo, contra el Priorat Planetes de Nin 2009, del Celler Ester Nin i Llort, amb Garnacha i Cariñena.

En tercer lloc, per *Montsant es va catar el Venus 2007, de celler Venus La Universal, amb Cariñena i Syrah, marcant sedositat, tanins i equilibri. I per Priorat el Martinet Bru 2008, de Mas Martinet, amb Garnacha, Syrah i unes altres, que ens va donar molta fruita madura i certes notes d'espècies.

I finalment, la parella final va enfrontar a un Teixar 2007, de Vinyes Domenech (*Montsant) contra un Ferrer Bobet Selecció Especial 2007, de Ferrer Bobet (Priorat). Aquest últim enfrontament va resultar també curiós, en tractar-se de dos vins gairebé monovarietals, de Garnacha i Cariñena, respectivament.

Abans de donar pas al sopar, es va provar també fora de tast un Ferrer Bobet Selecció Especial 2008, amb igual cupatge que el 2007: 95% Cariñena i 5% Garnacha, amb molta fruita negra i algunes notes*retronasals d'espècies, omplint la boca i embolicant-te en cada xarrup; i recentment valorat amb una de les més altes puntuacions del prestigiós Robert Parker, gens menys que 97 Punts.

Durant les postres, vam poder provar el nou El Givot Dolç del Celler del Pont (40% de Garnacha, 25% Cariñena i 20% Syrah).

Quant a l'estadística sobre els nostres encerts, el nostre grup va aprovar amb un notable alt, identificant la majoria de Dues dels vins tastats.

Finalment, i en referència a si el nostre gust va coincidir amb el de la majoria, conclouré a manera de recordatori, amb una màxima que és un clàssic de tots la tastos (encara que no per això menys certa): “el millor vi… és el que més t'agrada”

El pasado 19 de mayo nos reunimos de nuevo en nuestro inexcusable encuentro mensual. El tema de la cata consistió en enfrentar a las dos DOs más cercanas; tan cercanas que una de ellas se ubica, prácticamente, dentro de la otra.

Evidentemente, hablamos de Montsant y Priorat.

Aunque estas dos guardan muchos aspectos en común, como las principales variedades, tanto blancas, principalmente garnachas blancas, como tintas, con sus cariñenas y garnachas tintas mayoritariamente, o el clima con medias de precipitaciones entre 500 y 600mm,… por norma general los Priorats han sido mejor valorados por el público en general. Este último hecho viene también a reflejarse en el número de bodegas: 56 en Montsant y 90 en el Priorat.

Como siempre, el principal objetivo de la cata, era pasar un buen rato alrededor del vino, mientras aprendíamos un poco con cada matiz cromático, con cada aroma y en cada trago, con la pretensión de comprobar si nuestro grupo era capaz de distinguir con facilidad un Montsant de un Priorat, y si realmente el gusto del grupo coincidía con el gusto del público, mostrado en la guía Peñín de este año.

Tuvimos el placer de contar con Sergi Ferrer-Salat, empresario del mundo farmacéutico, apasionado de la música y propietario, junto con Raul Bobet, de la bodega Ferrer Bobet. Sergi aportó la visión del enamorado del vino que busca la perfección en cada botella. Y llenó la cata de curiosidades y anécdotas, pero también de su conocimiento profundo sobre la multitud de aspectos físico-químicos que afectan a la elaboración, conservación y posterior consumo del vino.
La recepción de los miembros del grupo se realizó con una copa de cava Rovellats Col·lecció 2006, con Xarel·lo y Parellada, un cava de larga crianza, con la novedad de ser “Extra Brut”.

La primera pareja que entró en el juego fueron: Sant Bru 2009, de la Bodega Portal del Montsant, principalmente Garnacha Blanca, por parte de Montsant, contra Nelín 2009, de la Bodega Clos Mogador, con Garnacha Blanca, Macabeo y Viognier entre otras. Destacaron los tonos herbáceos y jóvenes del primero, y la mineralidad del segundo.

Como primera pareja de los vinos tintos catamos el Flor de Primavera 2009 (un clásico en nuestro grupo) de Celler de Capçanes, con Garnacha, Cabernet Sauvignon, Cariñena y Tempranillo, contra el Priorat Planetes de Nin 2009, de la Bodega Ester Nin i Llort, con Garnacha y Cariñena.

En tercer lugar, por Montsant se cató el Venus 2007, de bodega Venus La Universal, con Cariñena y Syrah, marcando sedosidad, taninos y equilibrio. Y por Priorat el Martinet Bru 2008, de Mas Martinet, con Garnacha, Syrah y otras, que nos dio mucha fruta madura y ciertas notas de especias.

Y por último, la pareja final enfrentó a un Teixar 2007, de Vinyes Domenech (Montsant) contra un Ferrer Bobet Selecció Especial 2007, de Ferrer Bobet (Priorat). Este último enfrentamiento resultó también curioso, al tratarse de dos vinos casi monovarietales, de Garnacha y Cariñena, respectivamente.

Antes de dar paso a la cena, se probó también fuera de cata un Ferrer Bobet Selecció Especial 2008, con igual cupatge que el 2007: 95% Cariñena y 5% Garnacha, con mucha fruta negra y algunas notas retronasales de especias, llenando la boca y envolviéndote en cada sorbo; y recién valorado con una de las más altas puntuaciones del prestigioso Robert Parker, nada menos que 97 Puntos.

Durante los postres, pudimos probar el nuevo Lo Givot Dolç del Celler del Pont (40% de Garnacha, 25% Cariñena y 20% Syrah).

En cuanto a la estadística sobre nuestros aciertos, nuestro grupo aprobó con un notable alto, identificando la mayoría de DOs de los vinos catados.

Por último, y en referencia a si nuestro gusto coincidió con el de la mayoría, concluiré a modo de recordatorio, con una máxima que es un clásico de todas la catas (aunque no por ello menos cierta): “el mejor vino… es el que más te gusta”