jueves, 26 de enero de 2012

[ MES ALLA DEL ALBARIÑO ]


El primer tast de l'any ens va portar a Galícia, avui Galícia és diferent pels quals volen tastar nous estímuls, perquè la terra i el mar mai han estat frontera.
Un exemple de la constant evolució de la regió són els seus actuals vins, sens dubte els seus albariños són dels vins mes emblemàtics del país, però últimament hi ha alguna cosa que es mou mes allà del albariño.
Altres varietats estan traient el cap i tant en varietats blanques com en tintes ja destaquen per la seva qualitat, cal apuntar que possiblement sigui aquesta regió on s'aquesta realitzant un major esforç a l'hora de recuperar varietats autòctones gairebé desaparegudes.
El tast es desenvolupo en dues etapes, en primer lloc vam voler conèixer varietats negres i busquem monovarietals per intentar conèixer-los millor, el tast dels vins negres es realitzo oberta, vam creure que no tènia sentit fer-la a cegues com és normal en el grup, ja que de les varietats no coneixíem gairebé res.
En segon lloc catem els vins de varietats blanques, també monovarietals, aquests vins a l'ésser mes coneguts es van posar a cegues i es realitzo un petit joc per veure qui encertava les varietats.
Els vins catats i per aquest ordre de tast van ser :

5 monovarietales negres
Goliardo Espadeiro 2009 del celler Forjas del Salnes de la D.O. Ries Baixas.
Són pocs els vins negres de Ries Baixas però Rodrigo Mendez amb la col·laboració del enòlog Raul Perez reivindiquen la qualitat dels negres d'aquesta D.O.
Quinta da Muradella Souson 2008 del celler Quinta da Muradella en la D.O. Monterrei.
Jose Luis Mateo pretén recuperar aquesta varietat ancestral i que estava implantada en tota Galícia.
És una varietat bastant rustica, amb un cicle de maduració llarg, amb molta acidesa i molta càrrega colorant i bastant tani.
Dominio do Bibei Brancellao 2006 del celler Dominio do Bibei en la D.O Ribeira Sacra.
Celler referent tant en vins blancs com en negres, la primera empenta d'aquest celler ho va donar Sara Perez que és la seva assessora. És la varietat negra mes antiga de Galícia.
Quinta da Muradella Caiño Rodó 2008 del celler Quinta da Muradella en la D.O. Monterrei.
Diuen que abans a totes les varietats amb molta acidesa a Galícia els cridaven Caiño. És una varietat elegant, amb un cicle de maduració molt llarg, amb molta acidesa i taní bastant fi.
Aquest vi va sorprendre a la majoria, va anar de menys a mes.
Bancals Oblidats Mencia 2009 del celler Posa't dóna Voga en la D.O. Ribeira Sacra.
En un tast de vins gallecs negres no podia faltar la mencia, és la varietat mes habitual.
En aquest cas és un projecte per valorar el treball d'uns viticultors que renuncien a la facilitat i perpetuen el treball en unes zones adverses.

3 monovarietales blancs
Gorvia Blanco 2008 Doña Blanca del celler Quinta da Muradella en la D.O Monterrei.
Com diu el seu elaborador Jose Luis Mateo no és un vi fàcil amb una varietat semidesconegut, no obstant això surt molt airós i amb bona nota.
Hi ha qui diu que és la varietat Merseguera valenciana adaptada a Galícia.
Goliardo A Telleira 2009 Albariño del celler Forjas del Salnes de la D.O Ries Baixas.
Després de si té la llegenda que la criança en ampolla es va fer baix del mar, solament és una llegenda, això si les vinyes d'on surt aquest vi estan a tan sol 150 del mar. Un vi sorprenent.
Lapena 2007 Godello del celler Dominio do Bibei en la D.O Ribeira Sacra.
La varietat Godello aquesta tenint una gran acceptació entre els consumidors, est és gran exemple en el mes alt. És una varietat que ben tractada pot donar vi duradors en el temps ja que evoluciona lentament.

El tast va donar per a molt debat, i això al món del vi és molt bo, sobretot en el tast de les varietats negres, són vins dificiles i que amb el temps donaran molt que parlar.
Des d'aquí agraïm als cellers participants la cooperació en la realització del tast, sense la seva ajuda no hagués estat possible.
 
La primera cata del año nos llevo a Galicia, hoy Galicia es diferente para los que quieren paladear nuevos estímulos, porque la tierra y el mar nunca han sido frontera.

Un ejemplo de la constante evolución de la región son sus actuales vinos, sin duda sus albariños son de los vinos mas emblemáticos del país, pero últimamente hay algo que se mueve mas alla del albariño.
Otras variedades están sacando la cabeza y tanto en variedades blancas como en tintas ya destacan por su calidad, hay que apuntar que posiblemente sea esta región donde se esta realizando un mayor esfuerzo a la hora de recuperar variedades autóctonas casi desaparecidas.
La cata se desarrollo en dos etapas, en primer lugar quisimos conocer variedades tintas y buscamos monovarietales para intentar conocerles mejor, la cata de los vinos tintos se realizo abierta, creímos que no tenia sentido hacerla a ciegas como es normal en el grupo, ya que de las variedades no conocíamos casi nada.
En segundo lugar catamos los vinos de variedades blancas, también monovarietales, estos vinos al ser mas conocidos se pusieron a ciegas y se realizo un pequeño juego para ver quien acertaba las variedades.
Los vinos catados y por este orden de cata fueron :

5 monovarietales tintos
Goliardo Espadeiro 2009 de la bodega Forjas del Salnes de la D.O. Rías Baixas.
Son pocos los vinos tintos de Rías Baixas pero Rodrigo Mendez con la colaboración del enologo Raul Perez reivindican la calidad de los tintos de esta D.O.
Quinta da Muradella Souson 2008 de la bodega Quinta da Muradella en la D.O. Monterrei.
Jose Luis Mateo pretende recuperar esta variedad ancestral y que estaba implantada en toda Galicia.
Es una variedad bastante rustica, con un ciclo de maduración largo, con mucha acidez y mucha carga colorante y bastante tanino.
Dominio do Bibei Brancellao 2006 de la bodega Dominio do Bibei en la D.O Ribeira Sacra.
Bodega referente tanto en vinos blancos como en tintos, el primer empujón de esta bodega lo dio Sara Perez que es su asesora. Es la variedad tinta mas antigua de Galicia.
Quinta da Muradella Caiño Redondo 2008 de la bodega Quinta da Muradella en la D.O. Monterrei.
Dicen que antes a todas las variedades con mucha acidez en Galicia les llamaban Caiño. Es una variedad elegante, con un ciclo de maduración muy largo, con mucha acidez y tanino bastante fino.
Este vino sorprendió a la mayoría, fue de menos a mas.
Bancales Olvidados Mencia 2009 de la bodega Ponte da Boga en la D.O. Ribeira Sacra.
En una cata de vinos gallegos tintos no podía faltar la mencia, es la variedad mas habitual.
En este caso es un proyecto para valorar el trabajo de unos viticultores que renuncian a la facilidad y perpetúan el trabajo en unas zonas adversas.

3 monovarietales blancos
Gorvia Blanco 2008 Doña Blanca de la bodega Quinta da Muradella en la D.O Monterrei.
Como dice su elaborador Jose Luis Mateo no es un vino fácil con una variedad semidesconocida ,sin embargo sale muy airoso y con buena nota.
Hay quien dice que es la variedad Merseguera valenciana adaptada a Galicia.
Goliardo A Telleira 2009 Albariño de la bodega Foras del Salnes de la D.O Rías Baixas.
Tras de si tiene la leyenda que la crianza en botella se hizo bajo del mar, solo es una leyenda, eso si las viñas de donde sale este vino están a tan solo 150 del mar. Un vino sorprendente.
Lapena 2007 Godello de la bodega Dominio do Bibei en la D.O Ribeira Sacra.
La variedad Godello esta teniendo una gran aceptación entre los consumidores, este es gran ejemplo en lo mas alto. Es una variedad que bien tratada puede dar vino duraderos en el tiempo ya que evoluciona lentamente.

La cata dio para mucho debate, y eso en el mundo del vino es muy bueno, sobretodo en la cata de las variedades tintas, son vinos dificiles y que con el tiempo darán mucho que hablar.
Desde aquí agradecemos a las bodegas participantes la cooperación en la realización de la cata, sin su ayuda no hubiese sido posible.















jueves, 8 de diciembre de 2011

[ DIARI DE TERRASSA 03.12.11 ]





[ VINOS Adhocq.com ]



La cata de noviembre ha sido una cata especial, por el hecho de que por segundo mes consecutivo la familia de La Terrassa del Vi ha aumentado, el mes pasado con Natalia y este con Garbet, dos preciosas niñas que han hecho que los papás, Paco y Carles, estén en las nubes y no den pie con bola en las catas.

La cata de noviembre tenía en común los vinos de Adhocq.com. Francesc Nicolàs, gerente, organizó la cata sorpresa con juego previo para poner a prueba el nivel de cata del grupo.

Todos los vinos se cataron a ciegas, con un pequeño test para averiguar origen, coupage y crianza. Tarea fácil para un grupo de catadores de “prestigio comarcal”, y nominado a grupo de cata en Verema.com.

Dos grandes blancos para empezar a tope:

1.- Clos de la Coulée de Serrant 2008, el gran vino de Nicolás Joly, un chenin blanc de viñas de 30 años con 8 meses de crianza y viticultura biodinámica. Hubo algún “iluminado” del grupo que acertó todo de este fenomenal vino (Alberto, eres un genio!!!!).

2.- Veliko Belo 2006, un excelente vino de Eslovenia de bodegas Movia. 70 % rebula, 20 % sauvignon blanc y 10 % de pinot gris y una edad media de viñedos de 40 años. 42 meses de crianza en roble francés y, también, viticultura biodinámica. El Veliko sorprendió por su profundidad y mineralidad. Fue uno de los vinos que más gustó al grupo, pero nadie supo adivinarlo.

Seguimos con cuatro tintos monovarietales (cariñena, tempranillo, nebbiolo y syrah) de zonas muy dispares: Felluns (Francia), Rioja, Piamonte e Israel.

Grandes vinos que nos hicieron disfrutar por sus cualidades, y dudar de nuestra capacidad de catar a ciegas.

El más fácil de detectar, por ser el más característico de la zona, fue el Barolo de Paolo Scarino. No estamos acostumbrados a este tipo de vinos. Finos, con poca estructura y algo ácidos, que hizo que fuese el vino más acertado de la cata. Está bien encontrar vinos tan característicos de su zona.

El orden de los tintos fue el siguiente:

· Cap Negre + 2009 de Felluns (Francia)


100 % cariñena


Edad media del viñedo: 70 años


14 meses de roble francés

Nota de cata: sabroso, intenso, maduro. En nariz, muy elegante. No defraudó a ninguno de los 13 catadores, algunos de ellos, por cierto, muy especiales (creo que fue el preferido de D. Jesús).


· Aluen + 2008 de Bodegas y Viñedos Aluen (Rioja)


100 % tempranillo


Edad media del viñedo: 65 años


14 meses de roble francés y centroeuropeo


Nota de cata: aparentemente, un vino fácil de adivinar pero para nuestra sorpresa fueron pocos los que lo hicieron. Un vino con cuerpo frutal, notas de violeta. Según Carles, el mejor de la cata, pero fue Estrella, la más guapa del grupo, la que lo “clavó” 100 %.

· Barolo DOCG 2006 de Paolo Scavino (Piamonte)


100 % nebbiolo


Edad media del viñedo: 60 años


24 meses de roble francés


Ya comentado anteriormente


· Sycra Syrah 2006 de los Montes de Judea (Israel)


Bodega Clos de Gat


100 % Syrah


Edad media del viñedo: 60 años

20 meses de roble francés


Un vinazo (el vino que más gustó a Raúl Cano). A pesar de ello, fue Jordi el que, gracias a su debilidad por la variedad syrah, nos encaminó hacia él. Lo complicado fue acertar la zona !!!


Pepe Cano, un hombre con personalidad catando, no quiso seguir a la mayoría y así le fue !!!!!

Después de dos blancos y cuatro tintos, pasamos a dos espumosos de Movia (Eslovenia).

Quien conozca la bodega sabe que podemos esperar cualquier cosa fuera de lo tradicional. Son apasionados de la tierra, de la viña, valientes, atrevidos y lo demuestran con sus rarezas y geniales vinos.

· Puro Rose 2003


100 % Pinot Noir


Edad media de la viña: 32 años


Vino base con una crianza de 4 años en barricas. La segunda fermentación en botella se arranca con mosto de pinot noir del 2009 y no se degolla hasta el momento de consumo, lo que provoca un pequeño show a la hora de abrir la botella ya que hay que sacar la parte de las lías muertas para poder consumir. Un buen producto con espectáculo incluido.

· Puro 2003


100 % Chardonnay


Edad media de la viña: 45 años


La misma elaboración que el anterior. Un espumoso en primicia para La Terrassa del Vi.

Raúl Cano fue el mejor catador de la noche, y se llevó premio de Adhocq.com.


Otros premiados de la noche (no sé por qué) fueron Manolo y Julio.

Además tuvimos el privilegio de contar con la presencia de un invitado especial: el presidente de los enólogos de Catalunya, Josep Anton Llaquet que dirige la bodega Cap Negre. Durante la cena, se pudieron probar sus vinos Cap Negre Blanc 2009 y 2010 (garnacha), Cap Negre Rosado 2010 (100 % garnacha) y el Cap Negre Tinto (garnacha y cariñena).

El tast de novembre ha estat un tast especial, pel fet que per segon mes consecutiu la família de la Terrassa del Vaig veure ha augmentat, el mes passat amb Natalia i aquest amb Garbet, dues precioses nenes que han fet que els papàs, Paco i Carles, estiguin en els núvols i no donin motiu amb bola en els tastos.

El tast de novembre tenia en comú els vins d'Adhocq.com. Francesc Nicolàs, gerent, va organitzar la cata sorpresa amb joc previ per posar a prova el nivell de tast del grup.

Tots els vins es van catar a cegues, amb un petit test per esbrinar origen, coupage i criança. Tasca fàcil per a un grup de tastadore de “prestigi comarcal”, i nominat a grup de tast en Verema.com.

Dos grans blancs per començar de gom a gom:

1.- Clos de la Coulée de Serrant 2008, el gran vi de Nicolás Joly, un chenin blanc de vinyes de 30 anys amb 8 mesos de criança i viticultura biodinàmica. Va haver-hi algun “il·luminat” del grup que va encertar tot d'aquest fenomenal vi (Alberto, ets un geni!!!!).

2.- Veliko Belo 2006, un excel·lent vi d'Eslovènia de cellers Movia. 70 % rebula, 20 % sauvignon blanc i 10 % de pinot gris i una edat mitjana de vinyers de 40 anys. 42 mesos de criança en roure francès i, també, viticultura biodinàmica. El Veliko va sorprendre per la seva profunditat i mineralitat. Va ser un dels vins que més va agradar al grup, però ningú va saber endevinar-ho.

Seguim amb quatre negres monovarietals (cariñena, tempranillo, nebbiolo i syrah) de zones molt dispars: Felluns (França), Rioja, Piemont i Israel.


Grans vins que ens van fer gaudir per les seves qualitats, i dubtar de la nostra capacitat de catar a cegues.


El més fàcil de detectar, per ser el més característic de la zona, va anar el Barolo de Paolo Scarino. No estem acostumats a aquest tipus de vins. Fins, amb poca estructura i alguna cosa àcids, que va fer que anés el vi més encertat del tast. Està ben trobar vins tan característics de la seva zona.
L'ordre dels negres va ser el següent:

· Cap Negre + 2009 de *Felluns (França)

100 % cariñena

Edat mitjana del vinyer: 70 anys

14 mesos de roure francès

Nota de tast: saborós, intens, madur. En nas, molt elegant. No va defraudar a cap dels 13 catadores, alguns d'ells, per cert, molt especials (crec que va ser el preferit de D. Jesús).

· Aluen + 2008 de Cellers i Vinyers *Aluen (Rioja)

100 % tempranillo

Edat mitjana del vinyer: 65 anys

14 mesos de roure francès i centreeuropeu

Nota de tast: aparentment, un vi fàcil d'endevinar però per a la nostra sorpresa van ser pocs els que ho van fer. Un vi amb cos fruiter, notes de violeta. Segons Carles, el millor del tast, però va ser Estel, la més maca del grup, la que ho “va clavar” 100 %.

· Barolo DOCG 2006 de Paolo Scavino (Piemont)

100 % nebbiolo

Edat mitjana del vinyer: 60 anys

24 mesos de roure francès

Ja comentat anteriorment

· Sycra Syrah 2006 de les Muntanyes de la Judea (Israel)

Celler Clos de Gat

100 % Syrah

Edat mitjana del vinyer: 60 anys

20 mesos de roure francès

Un vinàs (el vi que més va agradar a Raúl Cano). Malgrat això, va anar Jordi el que, gràcies a la seva debilitat per la varietat syrah, ens va encaminar cap a ell. El complicat va ser encertar la zona !!!

Pepe Cano, un home amb personalitat catant, no va voler seguir a la majoria i així li va anar !!!!!

Després de dos blancs i quatre negres, passem a dos espumòs de Movia (Eslovènia).

Qui conegui el celler sap que podem esperar qualsevol cosa fora del tradicional. Són apassionats de la terra, de la vinya, valentes, atrevits i ho demostren amb les seves rareses i genials vins.

· Pur Rose 2003

100 % Pinot Noir

Edat mitjana de la vinya: 32 anys

Va venir base amb una criança de 4 anys en barriques. La segona fermentació en ampolla s'arrenca amb most de pinot noir del 2009 i no es degolla fins al moment de consum, la qual cosa provoca un petit xou a l'hora d'obrir l'ampolla ja que cal treure la part de les emboliques mortes per poder consumir. Un bon producte amb espectacle inclòs.

· Puro 2003

100 % Chardonnay

Edat mitjana de la vinya: 45 anys

La mateixa elaboració que l'anterior. Un espumòs en primícia per la Terrassa del Vi.

Raúl Cano va ser el millor tastador de la nit, i es va portar premi d'Adhocq.com.

Altres premiats de la nit (no sé per què) van ser Manolo i Julio.

A més vam tenir el privilegi de comptar amb la presència d'un convidat especial: el president dels enólogos de Catalunya, Josep Anton Llaquet que dirigeix el celler Cap Negre. Durant el sopar, es van poder provar els seus vins Cap Negre Blanc 2009 i 2010 (*garnacha), Cap Negre Rosat 2010 (100 %
garnacha) i el Cap Negre Negre (garnacha i cariñena).





















domingo, 13 de noviembre de 2011

[ 5º ANIVERSARI CUINA VALLÈS‏ ]

Acudim encantats a la invitació del col·lectiu CUINA VALLÈS el 24 d'Octubre en el Restaurant Ca Piqué (Montcada i Reixac), per celebrar el seu 5º Aniversari .

Darrere del lema:” ja fa 5 anys que fem bullir l'olla “ hi ha molt treball, perseverança darrere dels fogons i el ressorgir dels productes autòctons del valls, com l'oli de Becaruda, els cigrons del valls o el vi blanc Martialis elaborat amb la varietat Macabeu.

Aquest treball va quedar reflectit en el suculent menú que van preparar en aquest exclusiu sopar i que vam poder degustar de la mà dels millors xefs del vallès.

Es va començar en una sala annexa amb diversos aperitius i vins de forma informal i molt propera als cuiners, una fantàstica manera de poder comentar la trajectòria d'aquests cinc anys amb molts d'ells.

El llistat d'aperitius va ser extens i ja ens avançava que la vetllada seriosa de gran nivell:

Aperitius:
1. Crema de carabassa amb saltejat de bolets i castanyes
2. Farciment de cua amb saltejat de camagrocs i trinxat de col
3. Snack de figues amb parmesano reggiano i pernil ibèric
4. Cap i pota de Corpus amb all i oli
5. Mongetes del Ganxet de Ca Casamada amb oli d'Ullastrell
6. Cigrons petits amb foie, colinabo ecològic de Ca Pelacs i boniato
7. Terrina de foie amb pits de monja i reducció de mistela de SQV

Una vegada acabada la tanda d'excel·lents aperitius i situats en taules rodones en una gran sala del Restaurant, Carles Calsina xef del Garbi de Castellar del Valls, va anar l'encarregat d'obrir la cerimònia amb una valoració d'aquests 5 anys i recordant els primers passos del col·lectiu i els grans avanços realitzats durant aquesta trajectòria.

Després d'un efusiu aplaudiment va començar el ball amb 4 plats i 2 postres :
Sopar:
8. Carxofa confitada amb rovell d'ou ecològic de la
Roca (Cava Rosat Codorniu Pinot Noir)
9. Terrina de butifarra i bolets
(Vi blanc Idoia)
10.Morro de bacallà al pil pil de fongs de Sant Llorenç del Munt
(Vi blanc Martialis)
11.Perdiu guisada amb verdures i fetge d'ànec
(Vi negre Prior Scala Dei)
Postres:
12.Formatge cendrat amb mató d'Ullastrell i codony
13.Crema de iogurt, maduixes i gelat de xocolata blanca
(Moscato Mas Ferrant Curial)

El primer plat de carxofa i rovell d'ou, va destacar per la seva varietat de textures.

Destacar el bacallà de Ca Ráfols amb una cremosidad espectacular i la perdiu amb una cocció impecable, a més destacar el maridatge de vins, on un encertat Martialis va acompanyar excel·lentment el peix i un prior de Scala Dei perfecte per a la caça.

Les postres també van tenir el seu protagonisme, en aquest cas, formatge cendrat, mató i codony i una crema de iogurt, maduixes i xocolata blanca maridat amb el sempre fresc i afruitat Curial de Montferrant un Moscato d´asti que sempre triomfa.

Un sopar digne de reis on va haver-hi més d'un que desgraciadament va arribar exhaust a les postres. Amb els cafès de rigor, van sortir en escena els protagonistes de la nit, els xefs de Cuina Vallès que van entaular conversa amb els presents a l'acte.

Desitgem i esperem que Cuina Vallès continuï triomfant i que pugueu de nou fer-nos participi en el 10º Aniversari, salut.

Acudimos encantados a la invitación del colectivo CUINA VALLÈS el 24 de Octubre en el Restaurante Can Piqué (Montcada i Reixac), para celebrar su 5º Aniversario .

Detrás del lema :” ja fa 5 anys que fem bullir l'olla “ hay mucho trabajo, perseverancia detrás de los fogones y el resurgir de los productos autóctonos del valles, como el aceite de Becaruda, los garbanzos del valles o el vino blanco Martialis elaborado con la variedad Macabeu.

Ese trabajo quedó reflejado en el suculento menú que prepararon en esta exclusiva cena y que pudimos degustar de la mano de los mejores chefs del vallés.

Se comenzó en una sala anexa con varios aperitivos y vinos de forma informal y muy cercana a los cocineros, una fantástica manera de poder comentar la trayectoria de estos cinco años con muchos de ellos.

El listado de aperitivos fue extenso y ya nos avanzaba que la velada seria de gran nivel:

Aperitivos:
1. Crema de calabaza con salteado de setas y castañas
2. Relleno de rabo con salteado de camagrocs y trinxat de col
3. Snack de higos con parmesano reggiano y jamón ibérico
4. Cap i pota de Corpus con all i oli
5. Alubias del Ganxet de Can Casamada con aceite de Ullastrell
6. Garbanzos pequeños con foie, colinabo ecológico de Can Pelacs y boniato
7. Terrina de foie con tetas de monja y reducción de mistela de SQV

Una vez acabada la tanda de excelentes aperitivos y ubicados en mesas redondas en una gran sala del Restaurante, Carles Calsina chef del Garbi de Castellar del Vallès, fue el encargado de abrir la ceremonia con una valoración de estos 5 años y recordando los primeros pasos del colectivo y los grandes avances realizados durante esta trayectoria.

Tras un efusivo aplauso comenzó el baile con 4 platos y 2 postres :

Cena:
8. Alcachofa confitada con yema de huevo ecológico de la Roca
(Cava Rosado Codorniu Pinot Noir)
9. Terrina de butifarra y setas
(Vino blanco Idoia)
10.Morro de bacalao al pil pil de hongos de Sant Llorenç del Munt
(Vino blanco Martialis)
11.Perdiz guisada con verduras e hígado de pato
(Vino tinto Prior Scala Dei)
Postres:
12.Queso cendrat con requesón de Ullastrell y membrillo
13.Crema de yogurt, fresas y helado de chocolate blanco
(Moscato Mas Ferrant Curial)

El primer plato de alcachofa y yema de huevo, destacó por su variedad de texturas.

Destacar el bacalao de Can Ráfols con una cremosidad espectacular y la perdiz con una cocción impecable, además destacar el maridaje de vinos, donde un acertado Martialis acompañó excelentemente el pescado y un prior de Scala Dei perfecto para la caza.

Los postres también tuvieron su protagonismo, en este caso, queso cendrat, requesón y membrillo y una crema de yogurt, fresas y chocolate blanco maridado con el siempre fresco y afrutado Curial de Montferrant un Moscato d´asti que siempre triunfa.

Una cena digna de reyes donde hubo más de uno que desgraciadamente llego exhausto a los postres. Con los cafés de rigor, salieron en escena los protagonistas de la noche, los chefs de Cuina valles que entablaron conversación con los presentes al acto.

Deseamos y esperamos que Cuina Vallès continúe triunfando y que podáis de nuevo hacernos participe en el 10º Aniversario,salud.











martes, 1 de noviembre de 2011

[ UN PASSEIG PER NAVARRA ]

Seguim amb la descoberta de nous vins, noves bodegues i noves zones. En aquest cas vam fer una incursió per la DO Navarra. Amb més de 75 anys, aquesta DO és la més antiga de les que hi ha a Navarra. Una de les principals característiques que la defineixen és la gran diversitat de paisatges i climes. I és que a la regió es dóna una situació excepcional, pràcticament única en la Península Ibèrica: la confluència dels climes atlàntic, continental i mediterrani. Així doncs, les més de 17.000 hectàrees de la Denominació d’Origen es situen en 5 àrees de producció diferenciades: Baja Montaña, Valdizarbe, Tierra Estella, Ribera Alta i Ribera Baja. En aquestes terres es van adaptar perfectament varietats foranes introduïdes en els ‘80 com Chardonnay o Merlot, entre altres. Aquesta barreja amb les autòctones i el savoir faire de bodeguers emprenedors han anat calant i fent un segell propi a aquests vins made in Navarra. El nostre passeig per la Do Navarra es va saltar els seus famosos rosats per degustar suculents negres, un deliciós blanc i va acabar amb un seductor blanc dolç de moscatell.


L’excursió va començar amb el Colección 125 blanco 2007 de Chivite. Després vam passar a tastar dos Merlot de 2007: Deyo de Castillo de Monjardín i Magaña. Vam canviar a un Torcas 2004 de Bodegas Magaña i vam retornar a fer una parella amb dues garnatxes: Santa Cruz de Artazu i El Terroir, de Domaines Lupier. Per al final del trajecte vam deixar una joia el Colección 125 vendimia tardía de Chivite. Un passeig més que agradable por la DO Navarra que de ben segur tindrà continuació perquè ens resta molt per caminar i per tastar.

Seguimos en el descubrimiento de nuevos vinos, nuevas bodegas y nuevas zonas. En este caso hicimos una incursión por la DO Navarra. Con más de 75 años, esta DO es la más antigua de las existentes en Navarra. Una de las principales características que la definen es la gran diversidad de paisajes y climas. Y es que en la región se produce una situación excepcional, prácticamente única en la Península Ibérica: la confluencia de los climas atlántico, continental y mediterráneo. Así pues, las más de 17.000 hectáreas de la Denominación de Origen se asientan en 5 áreas de producción diferenciadas: Baja Montaña, Valdizarbe, Tierra Estella, Ribera Alta y Ribera Baja. En estas tierras se adaptaron perfectamente variedades foráneas introducidas en los ‘80 como Chardonnay o Merlot, entre otras. Esta mezcolanza con las autóctonas y el savoir faire de bodegueros emprendedores han ido imprimiendo un sello propio a estos vinos made in Navarra. Nuestro paseo por la Do Navarra se saltó sus famosos rosados para degustar jugosos tintos, un delicioso blanco y acabó con un seductor blanco dulce de moscatel.

La excursión empezó con el Colección 125 blanco 2007 de Chivite. Después pasamos a catar dos Merlot de 2007: Deyo de Castillo de Monjardín y Magaña. Cambiamos a un Torcas 2004 de Bodegas Magaña y volvimos a hacer una pareja con dos garnachas: Santa Cruz de Artazu y El Terroir, de Domaines Lupier. Para el final del trayecto dejamos una joya el Colección 125 vendimia tardía de Chivite. Un paseo más que agradable por la DO Navarra que seguro tendrá continuación porque nos queda mucho que caminar y que catar.


miércoles, 12 de octubre de 2011

[BOMBOLLES ROSÀCIES]

Segons el “Diccionari de la Llengua Catalana de d’Institut d’Estudis Catalans ” les Bombolles són glòbuls d’aire o gas a l’interior d’un líquid i Rosàcies és l’adjectiu que ens indica similitud al color Rosa.

Si tenim en compte el cupatge que generen aquestes definicions amb que en aquesta ocasió ens centràvem amb Vins de doble fermentació al estil tradicional de “Champagne “ podem extreure com a títol del Tast “Bombolles Rosàcies”.

Fins aquí és fantàstic, ja tenim el títol, però que fem? Un recorregut per les “Bombolles Rosàcies del món? Només els grans “Champagne” ? Els DO Cava d’última generació? Tot plegat és un gran dilema, tant per la representació d’aquests vins, com per la seva elaboració i com no, el seu consum, quants cops davant de la carta del Restaurant hem llegit “Cava...Rosé” i hem pensat : Quina Por!

Doncs lluitem contra les fòbies !! Plantegem una sessió didàctica amb exemples quotidians i per totes les butxaques, bé per les buides i les gairebé buides, que hi ha crisi, d’aquells en que ens permeti desenvolupar-nos amb criteri davant d’un aparador de la “Vinacoteca” del barri o a la carta d’aquell Restaurant que ens ha recomanat un amic, potser si així els sorprenem.

Per tal de equiparar les opcions per destacar a totes les ampolles ideem un ordre aleatori, que sigui l’atzar qui esculli el quan hem de provar l’un o l’altre, així totes jugant amb les mateixes opcions.

Per començar podem escollir un elaborador clàssic, dels que podem dir d’ofici, “Caves Nadal” i el seu “Salvatge Rosé” un Reserva Brut cent per cent Pinot Noir de la collita 2008 amb un color pàl·lid per una curta maceració del most amb el gra de raïm, que recorda aromàticament els fruits vermells, però sobretot molt cremós i fresc en boca.

I ja posats a compartir taula amb elaboradors que fan escola, per què no provar el nou “Intens 2007” de “Recadero”, aquest és un Brut Nature, sorprenent amb el cupatge atrevit de Pinot (majoritària) i Monestrell, com el seu nom indica és “Intens”, tant en color, com en nas i en boca, en podríem dir un Cava vermell, alta representació de fruits del bosc amb lleugeres notes de criança, els seus vins passen per bótes de roure durant dos mesos abans de començar xampanyitzar-se i així li aporten estructura.

Un dels Brut Rosé sempre ha destacat per la seva potència és el “Roger Goulart”, aquest també utilitza la “Monestrell” que reforça la base de “Garnatxa” (ja portem quatre varietals diferents només en tres caves, i això que diuen hi ha poca diferència entre els caves...) el color rosat de cirera, segons l’elaborador la verema es fa abans d’alba i maceració a baixa temperatura per extreure sensacions més destacades. Notes de maduixa i cirera, amb una acidesa justa, bombolla ben integrada i una llarga cremositat i ben estructurat.

Ara que hem esmentat la “Nit” podem provar el de “Raventós i Blanc”, potser el Rosé DO Cava més de moda, sorprèn per la utilització del Varietals habituals, “Xarel·lo” , “Parellada”, predomina el “Macabeu” i una petita dosi de “Monestrell” que li aporta un color suau, podem dir que feble i molt elegant. Destaquen les notes cítriques de fruita blanca fresca i amb lleuger toc de “cassis”. De carbònic suau és envol vent, llarg i lleugeres notes amargues que recorden en boca igual que nas la fruita fresca.

No oblidem la recuperació dels raïms d’abans de la “fil·loxera”, en aquest cas el “Trepat de Freixenet”. El varietal li aporta lleugeres notes de color, si són lleugeres. Els seus aromes són mitjos en intensitat però elegants destaquen les mores molt equilibrades amb els cítrics propis de la poma verda, amb un lleuger final floral. El seu pas en boca és fresc, bona harmonia amb el carbònic, i petites notes de regalèssia que li aporten una dosi de complexitat.

Ostres, si ja ens atrevim en raïms clàssics per la elaboració de caves tradicionals, també ho podem fer amb “Champagne”, i un d’aquells que tots ens proposem tastar almenys un cop a la vida és “Louis Roderer” aquest cop amb el seu “Vintage Rosé 2005” fet amb “Chardonay” i “Pinot Noir”, aquí ja hi trobem diferencies entre la elaboració de “Caves” i els “Champagne”. Aquests últims no maceren el tot el most amb la pell dels raïms de color per obtenir tonalitats vermelles, sinó el que fan és vinificar cada varietal per separat i barrejar vins (blanc+negre=rosat). Li observem un color que recorda el del “Salmó” , aromàticament és complexa, amb un recorregut que va des dels fruits vermells a fruits secs torrats, passant pel camí per notes cremoses, de pastisseria i fins tot records vegetals i minerals. En boca destaca la seva acidesa, la fruita fresca i volum, de carbònic molt suau és cremós llarg i lleugeres notes finals a torrats.

Va i ara una sorpresa, el desconegut el “Charles de Cazanove” amb Chardonay, Pinot Noir (predominant) i Pinot Meunier. De color salmó intens, amb extraordinàries notes de fruita confitada i equilibri amb la presència persistent de pètals de rosa. En boca és voluminós, amb un carbònic fràgil i ben integrat, i persisteixen les notes florals, pètals, i lleugers tocs minerals que deixen un post gust sorprenen.

I per què no acabar amb un final de cine, de la mà de “Bollinger Rosé” amb “Chardonay” , “Pinot Noir” i destaquen la presència de “Pinot Meunier”, amb color Coure, notes aromàtiques que fan pensar amb la criança del vi, fruits secs i un lleuger final de fruita fresca. En el seu pas en boca podem experimentar la seva acidesa molt integrada amb el carbònic, que és suau i que destaca el tacte sedós que ens deixa, amb un post gust llarg de final fruitós.

Bé doncs, un tast en que em pogut observar l’amplitud en la elaboració tant en varietals com en formes que ens han portat a taula 8 expressions diferents però tots amb un element comú, les “Bombolles Rosàcies”.

Según el "Diccionario de la Lengua Catalana de de Instituto de Estudios Catalanes" las Burbujas son glóbulos de aire o gas en el interior de un líquido y Rosáceas es el adjetivo que nos indica similitud al color Rosa.

Si tenemos en cuenta la mezcla que generan estas definiciones con que en esta ocasión nos centramos con Vinos de doble fermentación al estilo tradicional de "Champagne" podemos extraer como título de la Cata "Burbujas Rosáceas".

Hasta aquí es fantástico, ya tenemos el título, pero que hacemos? Un recorrido por las "Burbujas Rosáceas del mundo? Sólo los grandes "Champagne"? Los DO Cava de última generación? Todo ello es un gran dilema, tanto por la representación de estos vinos, como por su elaboración y como no, su consumo, cuántas veces ante la carta del Restaurante hemos leído "Cava ... Rosé" y hemos pensado: Qué Miedo!.

Pues luchamos contra las fobias! Planteamos una sesión didáctica con ejemplos cotidianos y para todos los bolsillos, bien por las vacios y las casi vacios, que hay crisis, de aquellos en que nos permita desarrollarnos con criterio ante un escaparate de la "Vinacoteca" del barrio o en la carta de aquel Restaurante que nos ha recomendado un amigo, tal vez si así le sorprendemos.

Para equiparar las opciones para destacar en todas las botellas ideamos un orden aleatorio, que sea el azar quien elija el cuándo debemos probar uno u otro, así todas jugando con las mismas opciones.

Para empezar podemos escoger un elaborador clásico, de los que podemos decir de oficio, "Cavas Nadal" y su "Salvatge Rosé" un Reserva Brut cien por cien “Pinot Noir” de la cosecha 2008 con un color pálido por una corta maceración del mosto con el grano de uva, que recuerda aromáticamente los frutos rojos, pero sobre todo muy cremoso y fresco en boca.

Y ya puestos a compartir mesa con elaboradores que hacen escuela, por qué no probar el nuevo "Intens 2007" de "Recadero", este es un Brut Nature, sorprendiendo con un coupage atrevido de Pinot (mayoritaria) y Monastrell, como su nombre indica es "Intenso", tanto en color como en nariz y en boca, podríamos decir un Cava rojo, alta representación de frutos del bosque con ligeras notas de crianza, sus vinos pasan por barricas de roble durante dos meses antes de empezar xampanyitzar y así le aportan estructura.

Uno de los Brut Rosé siempre ha destacado por su potencia es el "Roger Goulart", éste también utiliza la "Monastrell" que refuerza la base de "Garnacha" (ya llevamos cuatro varietales diferentes sólo en tres cavas, y eso que dicen hay poca diferencia entre los cavas ...) el color rosado de cereza, según el elaborador la vendimia se hace antes de amanecer y maceración a baja temperatura para extraer sensaciones más destacadas. Notas de fresa y cereza, con una acidez justa, burbuja bien integrada y una larga cremosidad y bien estructurado.

Ahora que hemos mencionado la "Nit" podemos probar el de "Raventós i Blanc", quizás el Rosé DO Cava más de moda, sorprende por la utilización del Varietales habituales, "Xarel.lo", "Parellada", predomina el "Macabeo" y una pequeña dosis de "Monastrell" que le aporta un color suave, podemos decir que débil y muy elegante. Destacan las notas cítricas de fruta blanca fresca y con ligero toque de "casis". De carbónico suave es despegue viento, largo y ligeras notas amargas que recuerdan en boca al igual que la nariz la fruta fresca.

No olvidemos la recuperación de las uvas de antes de la "filoxera", en este caso con el "Trepat” de “Freixenet". El varietal le aporta ligeras notas de color, si son ligeras. Sus aromas son medios en intensidad pero elegantes destacan las moras muy equilibradas con los cítricos propios de la manzana verde, con un ligero final floral. Su paso en boca es fresco, buena armonía con el carbónico, y pequeñas notas de regaliz que le aportan una dosis de complejidad.

Ostras, si ya nos atrevemos en racimos clásicos para la elaboración de “Cavas” tradicionales, también lo podemos hacer con "Champagne", y uno de los que todos nos proponemos probar al menos una vez en la vida es "Louis Roederer" esta vez con el su "Vintage Rosé 2005" hecho con "Chardonay" y "Pinot Noir", aquí ya encontramos diferencias entre la elaboración de "Cavas" y los "Champagne". Estos últimos no maceran el todo el mosto con la piel de las uvas de color para obtener tonalidades rojas, sino lo que hacen es vinificar cada varietal por separado y mezclar vinos (blanco + negro = rosado). Le observamos un color que recuerda el del "Salmón", aromáticamente es complejo, con un recorrido que va desde los frutos rojos en frutos secos tostados, pasando por el camino por notas cremosas, de pastelería e incluso recuerdos vegetales y minerales. En boca destaca su acidez, la fruta fresca y volumen, de carbónico muy suave es cremoso largo y ligeras notas finales a tostados.

Va y ahora una sorpresa, el desconocido el "Charles de Cazanove" con Chardonay, Pinot Noir (predominante) y Pinot Meunier. De color salmón intenso, con extraordinarias notas de fruta confitada y equilibrio con la presencia persistente de pétalos de rosa. En boca es voluminoso, con un carbónico frágil y bien integrado, y persisten las notas florales, pétalos, y ligeros toques minerales que dejan un postgusto sorprenden.

Y por qué no acabar con un final de cine, de la mano de "Bollinger Rosé" con "Chardonay", "Pinot Noir" y destacan la presencia de "Pinot Meunier", con color cobre, notas aromáticas que hacen pensar en la crianza del vino, frutos secos y un ligero final de fruta fresca. En su paso en boca podemos experimentar su acidez muy integrada con el carbónico, que es suave y que destaca el tacto sedoso que nos deja, con un post gusto largo de final frutal.

Bueno pues, una cata en que hemos podido observar la amplitud en la elaboración tanto en varietales como en formas que nos han llevado a la mesa 8 expresiones diferentes pero todos con un elemento común, las "Burbujas Rosáceas".