[ VINOS Adhocq.com ]

La cata de noviembre ha sido una cata especial, por el hecho de que por segundo mes consecutivo la familia de La Terrassa del Vi ha aumentado, el mes pasado con Natalia y este con Garbet, dos preciosas niñas que han hecho que los papás, Paco y Carles, estén en las nubes y no den pie con bola en las catas.

La cata de noviembre tenía en común los vinos de Adhocq.com. Francesc Nicolàs, gerente, organizó la cata sorpresa con juego previo para poner a prueba el nivel de cata del grupo.

Todos los vinos se cataron a ciegas, con un pequeño test para averiguar origen, coupage y crianza. Tarea fácil para un grupo de catadores de “prestigio comarcal”, y nominado a grupo de cata en Verema.com.

Dos grandes blancos para empezar a tope:

1.- Clos de la Coulée de Serrant 2008, el gran vino de Nicolás Joly, un chenin blanc de viñas de 30 años con 8 meses de crianza y viticultura biodinámica. Hubo algún “iluminado” del grupo que acertó todo de este fenomenal vino (Alberto, eres un genio!!!!).

2.- Veliko Belo 2006, un excelente vino de Eslovenia de bodegas Movia. 70 % rebula, 20 % sauvignon blanc y 10 % de pinot gris y una edad media de viñedos de 40 años. 42 meses de crianza en roble francés y, también, viticultura biodinámica. El Veliko sorprendió por su profundidad y mineralidad. Fue uno de los vinos que más gustó al grupo, pero nadie supo adivinarlo.

Seguimos con cuatro tintos monovarietales (cariñena, tempranillo, nebbiolo y syrah) de zonas muy dispares: Felluns (Francia), Rioja, Piamonte e Israel.

Grandes vinos que nos hicieron disfrutar por sus cualidades, y dudar de nuestra capacidad de catar a ciegas.

El más fácil de detectar, por ser el más característico de la zona, fue el Barolo de Paolo Scarino. No estamos acostumbrados a este tipo de vinos. Finos, con poca estructura y algo ácidos, que hizo que fuese el vino más acertado de la cata. Está bien encontrar vinos tan característicos de su zona.

El orden de los tintos fue el siguiente:

· Cap Negre + 2009 de Felluns (Francia)

100 % cariñena

Edad media del viñedo: 70 años

14 meses de roble francés

Nota de cata: sabroso, intenso, maduro. En nariz, muy elegante. No defraudó a ninguno de los 13 catadores, algunos de ellos, por cierto, muy especiales (creo que fue el preferido de D. Jesús).

· Aluen + 2008 de Bodegas y Viñedos Aluen (Rioja)

100 % tempranillo

Edad media del viñedo: 65 años

14 meses de roble francés y centroeuropeo

Nota de cata: aparentemente, un vino fácil de adivinar pero para nuestra sorpresa fueron pocos los que lo hicieron. Un vino con cuerpo frutal, notas de violeta. Según Carles, el mejor de la cata, pero fue Estrella, la más guapa del grupo, la que lo “clavó” 100 %.

· Barolo DOCG 2006 de Paolo Scavino (Piamonte)

100 % nebbiolo

Edad media del viñedo: 60 años

24 meses de roble francés

Ya comentado anteriormente

· Sycra Syrah 2006 de los Montes de Judea (Israel)

Bodega Clos de Gat

100 % Syrah

Edad media del viñedo: 60 años

20 meses de roble francés

Un vinazo (el vino que más gustó a Raúl Cano). A pesar de ello, fue Jordi el que, gracias a su debilidad por la variedad syrah, nos encaminó hacia él. Lo complicado fue acertar la zona !!!

Pepe Cano, un hombre con personalidad catando, no quiso seguir a la mayoría y así le fue !!!!!

Después de dos blancos y cuatro tintos, pasamos a dos espumosos de Movia (Eslovenia).

Quien conozca la bodega sabe que podemos esperar cualquier cosa fuera de lo tradicional. Son apasionados de la tierra, de la viña, valientes, atrevidos y lo demuestran con sus rarezas y geniales vinos.

· Puro Rose 2003

100 % Pinot Noir

Edad media de la viña: 32 años

Vino base con una crianza de 4 años en barricas. La segunda fermentación en botella se arranca con mosto de pinot noir del 2009 y no se degolla hasta el momento de consumo, lo que provoca un pequeño show a la hora de abrir la botella ya que hay que sacar la parte de las lías muertas para poder consumir. Un buen producto con espectáculo incluido.

· Puro 2003

100 % Chardonnay

Edad media de la viña: 45 años

La misma elaboración que el anterior. Un espumoso en primicia para La Terrassa del Vi.

Raúl Cano fue el mejor catador de la noche, y se llevó premio de Adhocq.com.

Otros premiados de la noche (no sé por qué) fueron Manolo y Julio.

Además tuvimos el privilegio de contar con la presencia de un invitado especial: el presidente de los enólogos de Catalunya, Josep Anton Llaquet que dirige la bodega Cap Negre. Durante la cena, se pudieron probar sus vinos Cap Negre Blanc 2009 y 2010 (garnacha), Cap Negre Rosado 2010 (100 % garnacha) y el Cap Negre Tinto (garnacha y cariñena).

El tast de novembre ha estat un tast especial, pel fet que per segon mes consecutiu la família de la Terrassa del Vaig veure ha augmentat, el mes passat amb Natalia i aquest amb Garbet, dues precioses nenes que han fet que els papàs, Paco i Carles, estiguin en els núvols i no donin motiu amb bola en els tastos.

El tast de novembre tenia en comú els vins d'Adhocq.com. Francesc Nicolàs, gerent, va organitzar la cata sorpresa amb joc previ per posar a prova el nivell de tast del grup.

Tots els vins es van catar a cegues, amb un petit test per esbrinar origen, coupage i criança. Tasca fàcil per a un grup de tastadore de “prestigi comarcal”, i nominat a grup de tast en Verema.com.

Dos grans blancs per començar de gom a gom:

1.- Clos de la Coulée de Serrant 2008, el gran vi de Nicolás Joly, un chenin blanc de vinyes de 30 anys amb 8 mesos de criança i viticultura biodinàmica. Va haver-hi algun “il·luminat” del grup que va encertar tot d'aquest fenomenal vi (Alberto, ets un geni!!!!).

2.- Veliko Belo 2006, un excel·lent vi d'Eslovènia de cellers Movia. 70 % rebula, 20 % sauvignon blanc i 10 % de pinot gris i una edat mitjana de vinyers de 40 anys. 42 mesos de criança en roure francès i, també, viticultura biodinàmica. El Veliko va sorprendre per la seva profunditat i mineralitat. Va ser un dels vins que més va agradar al grup, però ningú va saber endevinar-ho.

Seguim amb quatre negres monovarietals (cariñena, tempranillo, nebbiolo i syrah) de zones molt dispars: Felluns (França), Rioja, Piemont i Israel.

Grans vins que ens van fer gaudir per les seves qualitats, i dubtar de la nostra capacitat de catar a cegues.

El més fàcil de detectar, per ser el més característic de la zona, va anar el Barolo de Paolo Scarino. No estem acostumats a aquest tipus de vins. Fins, amb poca estructura i alguna cosa àcids, que va fer que anés el vi més encertat del tast. Està ben trobar vins tan característics de la seva zona.

L'ordre dels negres va ser el següent:

· Cap Negre + 2009 de *Felluns (França)

100 % cariñena

Edat mitjana del vinyer: 70 anys

14 mesos de roure francès

Nota de tast: saborós, intens, madur. En nas, molt elegant. No va defraudar a cap dels 13 catadores, alguns d'ells, per cert, molt especials (crec que va ser el preferit de D. Jesús).

· Aluen + 2008 de Cellers i Vinyers *Aluen (Rioja)

100 % tempranillo

Edat mitjana del vinyer: 65 anys

14 mesos de roure francès i centreeuropeu

Nota de tast: aparentment, un vi fàcil d'endevinar però per a la nostra sorpresa van ser pocs els que ho van fer. Un vi amb cos fruiter, notes de violeta. Segons Carles, el millor del tast, però va ser Estel, la més maca del grup, la que ho “va clavar” 100 %.

· Barolo DOCG 2006 de Paolo Scavino (Piemont)

100 % nebbiolo

Edat mitjana del vinyer: 60 anys

24 mesos de roure francès

Ja comentat anteriorment

· Sycra Syrah 2006 de les Muntanyes de la Judea (Israel)

Celler Clos de Gat

100 % Syrah

Edat mitjana del vinyer: 60 anys

20 mesos de roure francès

Un vinàs (el vi que més va agradar a Raúl Cano). Malgrat això, va anar Jordi el que, gràcies a la seva debilitat per la varietat syrah, ens va encaminar cap a ell. El complicat va ser encertar la zona !!!

Pepe Cano, un home amb personalitat catant, no va voler seguir a la majoria i així li va anar !!!!!

Després de dos blancs i quatre negres, passem a dos espumòs de Movia (Eslovènia).

Qui conegui el celler sap que podem esperar qualsevol cosa fora del tradicional. Són apassionats de la terra, de la vinya, valentes, atrevits i ho demostren amb les seves rareses i genials vins.

· Pur Rose 2003

100 % Pinot Noir

Edat mitjana de la vinya: 32 anys

Va venir base amb una criança de 4 anys en barriques. La segona fermentació en ampolla s'arrenca amb most de pinot noir del 2009 i no es degolla fins al moment de consum, la qual cosa provoca un petit xou a l'hora d'obrir l'ampolla ja que cal treure la part de les emboliques mortes per poder consumir. Un bon producte amb espectacle inclòs.

· Puro 2003

100 % Chardonnay

Edat mitjana de la vinya: 45 anys

La mateixa elaboració que l'anterior. Un espumòs en primícia per la Terrassa del Vi.

Raúl Cano va ser el millor tastador de la nit, i es va portar premi d'Adhocq.com.

Altres premiats de la nit (no sé per què) van ser Manolo i Julio.

A més vam tenir el privilegi de comptar amb la presència d'un convidat especial: el president dels enólogos de Catalunya, Josep Anton Llaquet que dirigeix el celler Cap Negre. Durant el sopar, es van poder provar els seus vins Cap Negre Blanc 2009 i 2010 (*garnacha), Cap Negre Rosat 2010 (100 %
garnacha) i el Cap Negre Negre (garnacha i cariñena).

[ 5º ANIVERSARI CUINA VALLÈS‏ ]

Acudim encantats a la invitació del col·lectiu CUINA VALLÈS el 24 d'Octubre en el Restaurant Ca Piqué (Montcada i Reixac), per celebrar el seu 5º Aniversari .

Darrere del lema:” ja fa 5 anys que fem bullir l'olla “ hi ha molt treball, perseverança darrere dels fogons i el ressorgir dels productes autòctons del valls, com l'oli de Becaruda, els cigrons del valls o el vi blanc Martialis elaborat amb la varietat Macabeu.

Aquest treball va quedar reflectit en el suculent menú que van preparar en aquest exclusiu sopar i que vam poder degustar de la mà dels millors xefs del vallès.

Es va començar en una sala annexa amb diversos aperitius i vins de forma informal i molt propera als cuiners, una fantàstica manera de poder comentar la trajectòria d'aquests cinc anys amb molts d'ells.

El llistat d'aperitius va ser extens i ja ens avançava que la vetllada seriosa de gran nivell:

Aperitius:
1. Crema de carabassa amb saltejat de bolets i castanyes
2. Farciment de cua amb saltejat de camagrocs i trinxat de col
3. Snack de figues amb parmesano reggiano i pernil ibèric
4. Cap i pota de Corpus amb all i oli
5. Mongetes del Ganxet de Ca Casamada amb oli d'Ullastrell
6. Cigrons petits amb foie, colinabo ecològic de Ca Pelacs i boniato
7. Terrina de foie amb pits de monja i reducció de mistela de SQV

Una vegada acabada la tanda d'excel·lents aperitius i situats en taules rodones en una gran sala del Restaurant, Carles Calsina xef del Garbi de Castellar del Valls, va anar l'encarregat d'obrir la cerimònia amb una valoració d'aquests 5 anys i recordant els primers passos del col·lectiu i els grans avanços realitzats durant aquesta trajectòria.

Després d'un efusiu aplaudiment va començar el ball amb 4 plats i 2 postres :
Sopar:
8. Carxofa confitada amb rovell d'ou ecològic de la
Roca (Cava Rosat Codorniu Pinot Noir)
9. Terrina de butifarra i bolets
(Vi blanc Idoia)
10.Morro de bacallà al pil pil de fongs de Sant Llorenç del Munt
(Vi blanc Martialis)
11.Perdiu guisada amb verdures i fetge d'ànec
(Vi negre Prior Scala Dei)
Postres:
12.Formatge cendrat amb mató d'Ullastrell i codony
13.Crema de iogurt, maduixes i gelat de xocolata blanca
(Moscato Mas Ferrant Curial)

El primer plat de carxofa i rovell d'ou, va destacar per la seva varietat de textures.

Destacar el bacallà de Ca Ráfols amb una cremosidad espectacular i la perdiu amb una cocció impecable, a més destacar el maridatge de vins, on un encertat Martialis va acompanyar excel·lentment el peix i un prior de Scala Dei perfecte per a la caça.

Les postres també van tenir el seu protagonisme, en aquest cas, formatge cendrat, mató i codony i una crema de iogurt, maduixes i xocolata blanca maridat amb el sempre fresc i afruitat Curial de Montferrant un Moscato d´asti que sempre triomfa.

Un sopar digne de reis on va haver-hi més d'un que desgraciadament va arribar exhaust a les postres. Amb els cafès de rigor, van sortir en escena els protagonistes de la nit, els xefs de Cuina Vallès que van entaular conversa amb els presents a l'acte.

Desitgem i esperem que Cuina Vallès continuï triomfant i que pugueu de nou fer-nos participi en el 10º Aniversari, salut.

Acudimos encantados a la invitación del colectivo CUINA VALLÈS el 24 de Octubre en el Restaurante Can Piqué (Montcada i Reixac), para celebrar su 5º Aniversario .

Detrás del lema :” ja fa 5 anys que fem bullir l'olla “ hay mucho trabajo, perseverancia detrás de los fogones y el resurgir de los productos autóctonos del valles, como el aceite de Becaruda, los garbanzos del valles o el vino blanco Martialis elaborado con la variedad Macabeu.

Ese trabajo quedó reflejado en el suculento menú que prepararon en esta exclusiva cena y que pudimos degustar de la mano de los mejores chefs del vallés.

Se comenzó en una sala anexa con varios aperitivos y vinos de forma informal y muy cercana a los cocineros, una fantástica manera de poder comentar la trayectoria de estos cinco años con muchos de ellos.

El listado de aperitivos fue extenso y ya nos avanzaba que la velada seria de gran nivel:

Aperitivos:
1. Crema de calabaza con salteado de setas y castañas
2. Relleno de rabo con salteado de camagrocs y trinxat de col
3. Snack de higos con parmesano reggiano y jamón ibérico
4. Cap i pota de Corpus con all i oli
5. Alubias del Ganxet de Can Casamada con aceite de Ullastrell
6. Garbanzos pequeños con foie, colinabo ecológico de Can Pelacs y boniato
7. Terrina de foie con tetas de monja y reducción de mistela de SQV

Una vez acabada la tanda de excelentes aperitivos y ubicados en mesas redondas en una gran sala del Restaurante, Carles Calsina chef del Garbi de Castellar del Vallès, fue el encargado de abrir la ceremonia con una valoración de estos 5 años y recordando los primeros pasos del colectivo y los grandes avances realizados durante esta trayectoria.

Tras un efusivo aplauso comenzó el baile con 4 platos y 2 postres :

Cena:
8. Alcachofa confitada con yema de huevo ecológico de la Roca
(Cava Rosado Codorniu Pinot Noir)
9. Terrina de butifarra y setas
(Vino blanco Idoia)
10.Morro de bacalao al pil pil de hongos de Sant Llorenç del Munt
(Vino blanco Martialis)
11.Perdiz guisada con verduras e hígado de pato
(Vino tinto Prior Scala Dei)
Postres:
12.Queso cendrat con requesón de Ullastrell y membrillo
13.Crema de yogurt, fresas y helado de chocolate blanco
(Moscato Mas Ferrant Curial)

El primer plato de alcachofa y yema de huevo, destacó por su variedad de texturas.

Destacar el bacalao de Can Ráfols con una cremosidad espectacular y la perdiz con una cocción impecable, además destacar el maridaje de vinos, donde un acertado Martialis acompañó excelentemente el pescado y un prior de Scala Dei perfecto para la caza.

Los postres también tuvieron su protagonismo, en este caso, queso cendrat, requesón y membrillo y una crema de yogurt, fresas y chocolate blanco maridado con el siempre fresco y afrutado Curial de Montferrant un Moscato d´asti que siempre triunfa.

Una cena digna de reyes donde hubo más de uno que desgraciadamente llego exhausto a los postres. Con los cafés de rigor, salieron en escena los protagonistas de la noche, los chefs de Cuina valles que entablaron conversación con los presentes al acto.

Deseamos y esperamos que Cuina Vallès continúe triunfando y que podáis de nuevo hacernos participe en el 10º Aniversario,salud.

[ UN PASSEIG PER NAVARRA ]

Seguim amb la descoberta de nous vins, noves bodegues i noves zones. En aquest cas vam fer una incursió per la DO Navarra. Amb més de 75 anys, aquesta DO és la més antiga de les que hi ha a Navarra. Una de les principals característiques que la defineixen és la gran diversitat de paisatges i climes. I és que a la regió es dóna una situació excepcional, pràcticament única en la Península Ibèrica: la confluència dels climes atlàntic, continental i mediterrani. Així doncs, les més de 17.000 hectàrees de la Denominació d’Origen es situen en 5 àrees de producció diferenciades: Baja Montaña, Valdizarbe, Tierra Estella, Ribera Alta i Ribera Baja. En aquestes terres es van adaptar perfectament varietats foranes introduïdes en els ‘80 com Chardonnay o Merlot, entre altres. Aquesta barreja amb les autòctones i el savoir faire de bodeguers emprenedors han anat calant i fent un segell propi a aquests vins made in Navarra. El nostre passeig per la Do Navarra es va saltar els seus famosos rosats per degustar suculents negres, un deliciós blanc i va acabar amb un seductor blanc dolç de moscatell.

L’excursió va començar amb el Colección 125 blanco 2007 de Chivite. Després vam passar a tastar dos Merlot de 2007: Deyo de Castillo de Monjardín i Magaña. Vam canviar a un Torcas 2004 de Bodegas Magaña i vam retornar a fer una parella amb dues garnatxes: Santa Cruz de Artazu i El Terroir, de Domaines Lupier. Per al final del trajecte vam deixar una joia el Colección 125 vendimia tardía de Chivite. Un passeig més que agradable por la DO Navarra que de ben segur tindrà continuació perquè ens resta molt per caminar i per tastar.

Seguimos en el descubrimiento de nuevos vinos, nuevas bodegas y nuevas zonas. En este caso hicimos una incursión por la DO Navarra. Con más de 75 años, esta DO es la más antigua de las existentes en Navarra. Una de las principales características que la definen es la gran diversidad de paisajes y climas. Y es que en la región se produce una situación excepcional, prácticamente única en la Península Ibérica: la confluencia de los climas atlántico, continental y mediterráneo. Así pues, las más de 17.000 hectáreas de la Denominación de Origen se asientan en 5 áreas de producción diferenciadas: Baja Montaña, Valdizarbe, Tierra Estella, Ribera Alta y Ribera Baja. En estas tierras se adaptaron perfectamente variedades foráneas introducidas en los ‘80 como Chardonnay o Merlot, entre otras. Esta mezcolanza con las autóctonas y el savoir faire de bodegueros emprendedores han ido imprimiendo un sello propio a estos vinos made in Navarra. Nuestro paseo por la Do Navarra se saltó sus famosos rosados para degustar jugosos tintos, un delicioso blanco y acabó con un seductor blanco dulce de moscatel.

La excursión empezó con el Colección 125 blanco 2007 de Chivite. Después pasamos a catar dos Merlot de 2007: Deyo de Castillo de Monjardín y Magaña. Cambiamos a un Torcas 2004 de Bodegas Magaña y volvimos a hacer una pareja con dos garnachas: Santa Cruz de Artazu y El Terroir, de Domaines Lupier. Para el final del trayecto dejamos una joya el Colección 125 vendimia tardía de Chivite. Un paseo más que agradable por la DO Navarra que seguro tendrá continuación porque nos queda mucho que caminar y que catar.



[BOMBOLLES ROSÀCIES]

Segons el “Diccionari de la Llengua Catalana de d’Institut d’Estudis Catalans ” les Bombolles són glòbuls d’aire o gas a l’interior d’un líquid i Rosàcies és l’adjectiu que ens indica similitud al color Rosa.

Si tenim en compte el cupatge que generen aquestes definicions amb que en aquesta ocasió ens centràvem amb Vins de doble fermentació al estil tradicional de “Champagne “ podem extreure com a títol del Tast “Bombolles Rosàcies”.

Fins aquí és fantàstic, ja tenim el títol, però que fem? Un recorregut per les “Bombolles Rosàcies del món? Només els grans “Champagne” ? Els DO Cava d’última generació? Tot plegat és un gran dilema, tant per la representació d’aquests vins, com per la seva elaboració i com no, el seu consum, quants cops davant de la carta del Restaurant hem llegit “Cava...Rosé” i hem pensat : Quina Por!

Doncs lluitem contra les fòbies !! Plantegem una sessió didàctica amb exemples quotidians i per totes les butxaques, bé per les buides i les gairebé buides, que hi ha crisi, d’aquells en que ens permeti desenvolupar-nos amb criteri davant d’un aparador de la “Vinacoteca” del barri o a la carta d’aquell Restaurant que ens ha recomanat un amic, potser si així els sorprenem.

Per tal de equiparar les opcions per destacar a totes les ampolles ideem un ordre aleatori, que sigui l’atzar qui esculli el quan hem de provar l’un o l’altre, així totes jugant amb les mateixes opcions.

Per començar podem escollir un elaborador clàssic, dels que podem dir d’ofici, “Caves Nadal” i el seu “Salvatge Rosé” un Reserva Brut cent per cent Pinot Noir de la collita 2008 amb un color pàl·lid per una curta maceració del most amb el gra de raïm, que recorda aromàticament els fruits vermells, però sobretot molt cremós i fresc en boca.

I ja posats a compartir taula amb elaboradors que fan escola, per què no provar el nou “Intens 2007” de “Recadero”, aquest és un Brut Nature, sorprenent amb el cupatge atrevit de Pinot (majoritària) i Monestrell, com el seu nom indica és “Intens”, tant en color, com en nas i en boca, en podríem dir un Cava vermell, alta representació de fruits del bosc amb lleugeres notes de criança, els seus vins passen per bótes de roure durant dos mesos abans de començar xampanyitzar-se i així li aporten estructura.

Un dels Brut Rosé sempre ha destacat per la seva potència és el “Roger Goulart”, aquest també utilitza la “Monestrell” que reforça la base de “Garnatxa” (ja portem quatre varietals diferents només en tres caves, i això que diuen hi ha poca diferència entre els caves...) el color rosat de cirera, segons l’elaborador la verema es fa abans d’alba i maceració a baixa temperatura per extreure sensacions més destacades. Notes de maduixa i cirera, amb una acidesa justa, bombolla ben integrada i una llarga cremositat i ben estructurat.

Ara que hem esmentat la “Nit” podem provar el de “Raventós i Blanc”, potser el Rosé DO Cava més de moda, sorprèn per la utilització del Varietals habituals, “Xarel·lo” , “Parellada”, predomina el “Macabeu” i una petita dosi de “Monestrell” que li aporta un color suau, podem dir que feble i molt elegant. Destaquen les notes cítriques de fruita blanca fresca i amb lleuger toc de “cassis”. De carbònic suau és envol vent, llarg i lleugeres notes amargues que recorden en boca igual que nas la fruita fresca.

No oblidem la recuperació dels raïms d’abans de la “fil·loxera”, en aquest cas el “Trepat de Freixenet”. El varietal li aporta lleugeres notes de color, si són lleugeres. Els seus aromes són mitjos en intensitat però elegants destaquen les mores molt equilibrades amb els cítrics propis de la poma verda, amb un lleuger final floral. El seu pas en boca és fresc, bona harmonia amb el carbònic, i petites notes de regalèssia que li aporten una dosi de complexitat.

Ostres, si ja ens atrevim en raïms clàssics per la elaboració de caves tradicionals, també ho podem fer amb “Champagne”, i un d’aquells que tots ens proposem tastar almenys un cop a la vida és “Louis Roderer” aquest cop amb el seu “Vintage Rosé 2005” fet amb “Chardonay” i “Pinot Noir”, aquí ja hi trobem diferencies entre la elaboració de “Caves” i els “Champagne”. Aquests últims no maceren el tot el most amb la pell dels raïms de color per obtenir tonalitats vermelles, sinó el que fan és vinificar cada varietal per separat i barrejar vins (blanc+negre=rosat). Li observem un color que recorda el del “Salmó” , aromàticament és complexa, amb un recorregut que va des dels fruits vermells a fruits secs torrats, passant pel camí per notes cremoses, de pastisseria i fins tot records vegetals i minerals. En boca destaca la seva acidesa, la fruita fresca i volum, de carbònic molt suau és cremós llarg i lleugeres notes finals a torrats.

Va i ara una sorpresa, el desconegut el “Charles de Cazanove” amb Chardonay, Pinot Noir (predominant) i Pinot Meunier. De color salmó intens, amb extraordinàries notes de fruita confitada i equilibri amb la presència persistent de pètals de rosa. En boca és voluminós, amb un carbònic fràgil i ben integrat, i persisteixen les notes florals, pètals, i lleugers tocs minerals que deixen un post gust sorprenen.

I per què no acabar amb un final de cine, de la mà de “Bollinger Rosé” amb “Chardonay” , “Pinot Noir” i destaquen la presència de “Pinot Meunier”, amb color Coure, notes aromàtiques que fan pensar amb la criança del vi, fruits secs i un lleuger final de fruita fresca. En el seu pas en boca podem experimentar la seva acidesa molt integrada amb el carbònic, que és suau i que destaca el tacte sedós que ens deixa, amb un post gust llarg de final fruitós.

Bé doncs, un tast en que em pogut observar l’amplitud en la elaboració tant en varietals com en formes que ens han portat a taula 8 expressions diferents però tots amb un element comú, les “Bombolles Rosàcies”.

Según el "Diccionario de la Lengua Catalana de de Instituto de Estudios Catalanes" las Burbujas son glóbulos de aire o gas en el interior de un líquido y Rosáceas es el adjetivo que nos indica similitud al color Rosa.

Si tenemos en cuenta la mezcla que generan estas definiciones con que en esta ocasión nos centramos con Vinos de doble fermentación al estilo tradicional de "Champagne" podemos extraer como título de la Cata "Burbujas Rosáceas".

Hasta aquí es fantástico, ya tenemos el título, pero que hacemos? Un recorrido por las "Burbujas Rosáceas del mundo? Sólo los grandes "Champagne"? Los DO Cava de última generación? Todo ello es un gran dilema, tanto por la representación de estos vinos, como por su elaboración y como no, su consumo, cuántas veces ante la carta del Restaurante hemos leído "Cava ... Rosé" y hemos pensado: Qué Miedo!.

Pues luchamos contra las fobias! Planteamos una sesión didáctica con ejemplos cotidianos y para todos los bolsillos, bien por las vacios y las casi vacios, que hay crisis, de aquellos en que nos permita desarrollarnos con criterio ante un escaparate de la "Vinacoteca" del barrio o en la carta de aquel Restaurante que nos ha recomendado un amigo, tal vez si así le sorprendemos.

Para equiparar las opciones para destacar en todas las botellas ideamos un orden aleatorio, que sea el azar quien elija el cuándo debemos probar uno u otro, así todas jugando con las mismas opciones.

Para empezar podemos escoger un elaborador clásico, de los que podemos decir de oficio, "Cavas Nadal" y su "Salvatge Rosé" un Reserva Brut cien por cien “Pinot Noir” de la cosecha 2008 con un color pálido por una corta maceración del mosto con el grano de uva, que recuerda aromáticamente los frutos rojos, pero sobre todo muy cremoso y fresco en boca.

Y ya puestos a compartir mesa con elaboradores que hacen escuela, por qué no probar el nuevo "Intens 2007" de "Recadero", este es un Brut Nature, sorprendiendo con un coupage atrevido de Pinot (mayoritaria) y Monastrell, como su nombre indica es "Intenso", tanto en color como en nariz y en boca, podríamos decir un Cava rojo, alta representación de frutos del bosque con ligeras notas de crianza, sus vinos pasan por barricas de roble durante dos meses antes de empezar xampanyitzar y así le aportan estructura.

Uno de los Brut Rosé siempre ha destacado por su potencia es el "Roger Goulart", éste también utiliza la "Monastrell" que refuerza la base de "Garnacha" (ya llevamos cuatro varietales diferentes sólo en tres cavas, y eso que dicen hay poca diferencia entre los cavas ...) el color rosado de cereza, según el elaborador la vendimia se hace antes de amanecer y maceración a baja temperatura para extraer sensaciones más destacadas. Notas de fresa y cereza, con una acidez justa, burbuja bien integrada y una larga cremosidad y bien estructurado.

Ahora que hemos mencionado la "Nit" podemos probar el de "Raventós i Blanc", quizás el Rosé DO Cava más de moda, sorprende por la utilización del Varietales habituales, "Xarel.lo", "Parellada", predomina el "Macabeo" y una pequeña dosis de "Monastrell" que le aporta un color suave, podemos decir que débil y muy elegante. Destacan las notas cítricas de fruta blanca fresca y con ligero toque de "casis". De carbónico suave es despegue viento, largo y ligeras notas amargas que recuerdan en boca al igual que la nariz la fruta fresca.

No olvidemos la recuperación de las uvas de antes de la "filoxera", en este caso con el "Trepat” de “Freixenet". El varietal le aporta ligeras notas de color, si son ligeras. Sus aromas son medios en intensidad pero elegantes destacan las moras muy equilibradas con los cítricos propios de la manzana verde, con un ligero final floral. Su paso en boca es fresco, buena armonía con el carbónico, y pequeñas notas de regaliz que le aportan una dosis de complejidad.

Ostras, si ya nos atrevemos en racimos clásicos para la elaboración de “Cavas” tradicionales, también lo podemos hacer con "Champagne", y uno de los que todos nos proponemos probar al menos una vez en la vida es "Louis Roederer" esta vez con el su "Vintage Rosé 2005" hecho con "Chardonay" y "Pinot Noir", aquí ya encontramos diferencias entre la elaboración de "Cavas" y los "Champagne". Estos últimos no maceran el todo el mosto con la piel de las uvas de color para obtener tonalidades rojas, sino lo que hacen es vinificar cada varietal por separado y mezclar vinos (blanco + negro = rosado). Le observamos un color que recuerda el del "Salmón", aromáticamente es complejo, con un recorrido que va desde los frutos rojos en frutos secos tostados, pasando por el camino por notas cremosas, de pastelería e incluso recuerdos vegetales y minerales. En boca destaca su acidez, la fruta fresca y volumen, de carbónico muy suave es cremoso largo y ligeras notas finales a tostados.

Va y ahora una sorpresa, el desconocido el "Charles de Cazanove" con Chardonay, Pinot Noir (predominante) y Pinot Meunier. De color salmón intenso, con extraordinarias notas de fruta confitada y equilibrio con la presencia persistente de pétalos de rosa. En boca es voluminoso, con un carbónico frágil y bien integrado, y persisten las notas florales, pétalos, y ligeros toques minerales que dejan un postgusto sorprenden.

Y por qué no acabar con un final de cine, de la mano de "Bollinger Rosé" con "Chardonay", "Pinot Noir" y destacan la presencia de "Pinot Meunier", con color cobre, notas aromáticas que hacen pensar en la crianza del vino, frutos secos y un ligero final de fruta fresca. En su paso en boca podemos experimentar su acidez muy integrada con el carbónico, que es suave y que destaca el tacto sedoso que nos deja, con un post gusto largo de final frutal.

Bueno pues, una cata en que hemos podido observar la amplitud en la elaboración tanto en varietales como en formas que nos han llevado a la mesa 8 expresiones diferentes pero todos con un elemento común, las "Burbujas Rosáceas".

[TAST DE VINS DOLÇOS]

Potser una dels tastos més complicats. Vins dolços amb diferents elaboracions, diferents nivells de sucre residual, alguns fortificats, un vi de gel i un amb molta història.

La idea d'aquest tast s'ha extret de l'amena lectura del llibre “Vins especials” del senyor Juan Muñoz Ramos, conegut president i fundador de l'escola de sumillería catalana i que ens endinsa en la complicada però divertida història dels vins dolços.

Endinsar-se en els vins dolços és apassionant, sempre que es tingui una ment oberta i desperta i ens deixem seduir pel sucre i l'acidesa d'aquests grans vins.

Va començar el tast amb un gran vi blanc de la varietat Ondenc ( Gaillac, França) en la qual els germans Plageoles es dediquen a elaborar vins d'alta qualitat amb varietats gairebé perdudes i elaboracions no gaire habituals. Un vi fresc amb aromes a préssec, codony, amb una pas llarg i un equilibri perfecte, a tenir en compte.

http://www.vins-plageoles.com/

Continuem amb el campió de la nit, va ser obrir i començar a gaudir d'un dels millors dolços fortificats amb la millor relació qualitat – preu, parlem d'un número ú a Portugal, Jose mª da Fonseca amb el seu Alambre 20 años, un vi que se li afegeix alcohol vínic per parar la fermentació i la solera més jove té 20 anys, espectacular amb un nas molt complex, fruita seca, amelades, toffe, elegant, en boca suntuós, persistent i de llarguíssim recorregut, molt recomanable.

http://www.jmf.pt/

Ens trobem amb una raresa peculiar, Ice wine negre en la Rioja de Tempranillo i garnacha?. Bodegas San Prudencio es va aventurar a realitzar aquest vi de gel amb una escassa producció i que gràcies al celler vam poder degustar. Rubén Sáenz ha realitzat aquest vi tan especial i va ser recollit a la tardor amb els raïms congelats a -8º , temperatura mínima imprescindible per elaborar aquest tipus de vins. Amb 5 tones de raïm premsades a peu de vinya es van obtenir tan sol 750 litres, 2000 ampolles en total .

Particularment destaca el seu color pell de ceba, en nas poma rostida i codony i alguna cosa especiat ( canyella i regalèssia vermella), en boca estructura mitjana, saborós i fruiter.

http://www.bodegasanprudencio.com/

Després d'aquests tres vins vam fer un parèntesi per començar a sopar, d'aquesta manera vam trencar una mica la seqüència del tast ja que els vins que venien a continuació anaven a ser maridats amb tres postres i també serien els més complexos de tots.

Seguim amb un altre del celler del senyor Fonseca , amb una varietat rara amb gran tradició a Portugal , el Moscatell Roxo, concretament Moscatell Roxo 1999 Domingo Soares Franco, sisena generació d'una família molt vinculada a aquest celler. Color pell de ceba, molt complex i potent, licorós, mel , melmelada de mores, aromes terciàries, persistent .

http://www.jmf.pt/

Tintilla de Rota, vi fortificat realitzat amb el sistema tradicional de criaderes i soleres de Bodegas Lustau, va anar el penúltim de la nit, varietat rara i escassa a Cadis i que els senyors de Lustau saben elaborar amb mestratge.

Notes iodades semblants a un PX, dens , en principi en nas surten notes d'hidrocarburs que airejant surten fàcilment, fruita seca, torrats, fresc i final floral. En boca bona acidesa, llaminer i amb final alguna cosa amarg seductor que no cansa.

http://www.emilio-lustau.com/

Per rematar la nit un clàssic amb molta història Fondillón Gran Reserva 1987, de celler Salvador Poveda un vi ranci poc dolç que va tancar el tast posant la guinda al pastís.

Vi d'Alacant elaborat amb la varietat Monastrell , cuidada selecció dels millors grans i llarga criança en barrica, possiblement un dels millors vins del món.

Potser el més complex , aromes de fruita seca, dàtils, cuir , cafè i xocolata, en boca poc dolça, panses, figues, amb final llarg persistent i amarg, una gran joia que deixa marca.

http://www.salvadorpoveda.com/

Quizás una de las catas más complicadas. Vinos dulces con distintas elaboraciones, distintos niveles de azúcar residual, algunos fortificados, un vino de hielo y uno con mucha historia.

La idea de esta cata se ha extraído de la amena lectura del libro “Vinos especiales” del señor Juan Muñoz Ramos, conocido presidente y fundador de la escuela de sumillería catalana y que nos adentra en la complicada pero divertida historia de los vinos dulces.

Adentrase en los vinos dulces es apasionante, siempre que se tenga una mente abierta y despierta y nos dejemos seducir por el azúcar y la acidez de estos grandes vinos.

Empezó la cata con un gran vino blanco de la variedad Ondenc ( Gaillac, Francia) en la que los hermanos Plageoles se dedican a elaborar vinos de alta calidad con variedades casi perdidas y elaboraciones no muy habituales. Un vino fresco con aromas a melocotón, membrillo, con una paso largo y un equilibrio perfecto, a tener en cuenta.

http://www.vins-plageoles.com/

Continuamos con el campeón de la noche, fue descorchar y empezar a disfrutar de uno de los mejores dulces fortificados con la mejor relación calidad – precio, hablamos de un número uno en Portugal, Jose mª da Fonseca con su Alambre 20 años, un vino que se le añade alcohol vínico para parar la fermentación y la solera más joven tiene 20 años, espectacular con una nariz muy compleja, frutos secos, amielados, toffe, elegante, en boca suntuoso, persistente y de larguísimo recorrido, muy recomendable.

http://www.jmf.pt/

Nos encontramos con una rareza peculiar, Ice wine tinto en la Rioja de Tempranillo y garnacha?. Bodegas San Prudencio se aventuró a realizar este vino de hielo con una escasa producción y que gracias a la bodega pudimos degustar. Rubén Sáenz ha realizado este vino tan especial y fue recogido en otoño con las uvas congeladas a -8º , temperatura mínima imprescindible para elaborar ese tipo de vinos. Con 5 toneladas de uva prensadas a pie de viña se obtuvieron tan solo 750 litros, 2000 botellas en total .

Particularmente destaca su color piel de cebolla, en nariz manzana asada y membrillo y algo especiado ( canela y regaliz roja), en boca estructura media, sabroso y frutal.

http://www.bodegasanprudencio.com/

Después de estos tres vinos hicimos un paréntesis para empezar a cenar, de esta manera rompimos un poco la secuencia de la cata ya que los vinos que venían a continuación iban a ser maridados con tres postres y también serian los más complejos de todos.

Seguimos con otro de la bodega del señor Fonseca , con una variedad rara con gran tradición en Portugal , el Moscatel Roxo, concretamente Moscatel Roxo 1999 Domingo Soares Franco, sexta generación de una familia muy vinculada a esta bodega. Color piel de cebolla, muy complejo y potente, licoroso, miel , mermelada de moras, aromas terciarios, persistente .

http://www.jmf.pt/

Tintilla de Rota, vino fortificado realizado con el sistema tradicional de criaderas y soleras de bodegas Lustau, fue el penúltimo de la noche, variedad rara y escasa en Cádiz y que los señores de Lustau saben elaborar con maestría.
Notas yodadas parecidas a un PX, denso , en principio en nariz salen notas de hidrocarburos que aireando salen fácilmente, frutos secos, tostados, fresco y final floral. En boca buena acidez, goloso y con final algo amargo seductor que no cansa.
http://www.emilio-lustau.com/

Para rematar la noche un clásico con mucha historia Fondillón Gran Reserva 1987, de bodega Salvador Poveda un vino rancio poco dulce que cerró la cata poniendo la guinda al pastel.

Vino de Alicante elaborado con la variedad Monastrell , cuidada selección de los mejores granos y larga crianza en barrica, posiblemente uno de los mejores vinos del mundo.

Quizás el más complejo , aromas de frutos secos, dátiles, cuero , café y chocolate, en boca poco dulce, pasas, higos, con final largo persistente y amargo, una gran joya que deja marca.

http://www.salvadorpoveda.com/

[ Un passeig per Vinyes Domènech ]

El 13 de juny, aprofitant un dia festiu, La Terrassa del Vi va decidir fer una excursió en família. L’indret escollit: Capçanes, concretament Vinyes Domènech. És curiós com és de sàvia la natura. Al matí a Terrassa el cel era gris i fins i tot queien gotes, però en arribar a la DO Montsant, hi havia un cel ben clar i un sol radiant. Allà ens esperaven Joan Ignasi i Rita per ensenyar-nos la seva bodega, les seves vinyes i el seu mirador. No es tracta només de l’experiència visual sinó de tot el que amb passió ens va anar descobrint Domènech i el que ens va arribar a contestar perquè a La Terrassa del Vi ens agrada preguntar molt. La jornada va ser més que agradable i un moment culminant va ser quan vàrem fer el tast de quatre fillets de Vinyes Domènech: cadascun d’ells amb la seva pròpia personalitat però amb el caràcter del terroir i del savoir faire de la concepció de vi de la família Domènech: Bancal, Furvus i Teixar i Rita (desitgem que sigui aquest el nom definitiu).
A més vam tenir la sort de tastar directament alguns dels vins encara per acabar que estan a les botes d’una bodega que com les vinyes cuida a l’extrem el sistema ecològic.
Va ser un dia fantàstic per a La Terrassa del Vi i desitgem a Vinyes Domènech una llarga trajectòria. Nosaltres estem disposats a tastar les seves creacions, sens dubte.

Un paseo por Viñas Domènech

El 13 de junio, aprovechando un día festivo, La Terrassa del Vi decidió hacer una excursión en familia. El lugar elegido: Capçanes, concretamente Vinyes Domènech. Es curioso lo sabia que es la naturaleza. Por la mañana, en Terrassa el cielo estava gris y caían gotas, pero al llegar a la DO Montsant, nos recibió un cielo bien claro y un sol radiante. Allí nos esperaban Joan ignasi i Rita para eseñarnos su bodega, sus viñas y su mirador. No se trata sólo de la experiencia visual sino de todo lo que con pasión nos fue descubriendo Domènech y lo que nos llegó a contestar porque a los miembros de La Terrassa del Vi nos gusta mucho preguntar. La jornada fue más que agradable y un momento culminante llegó con la cata de tres hijitos de Vinyes Domènech: cada uno de ellos con su propia personalidad pero con el carcater del terroir y del savoir faire de la concepción de vino de la familia Domènech: Bancal, Furvus, Teixar i Rita (deseamos que sea éste el nombre definitivo).
Además tuvimos la suerte de catar directament algunos vinos aún por acabar que estan en las botas de una bodega, que como las viñas, cuida al extremo el sistema ecológico.
Fue un día fantástico para La Terrassa del Vi y le deseamos a Vinyes Domènech una larga trayectoria. Nosotros estamos dispuestos a catar sus creaciones, sin lugar a dudas.

[ TAST MONTSANT I PRIORAT ]

El passat 19 de maig ens reunim de nou en la nostra inexcusable trobada mensual. El tema del tast va consistir a enfrontar a les dues Dos més properes; tan properes que una d'elles se situa, pràcticament, dins de l'altra.

Evidentment, parlem de Montsant i Priorat.

Encara que aquestes dues guarden molts aspectes en comú, com les principals varietats, tant blanques, principalment garnachas blanques, com a negres, amb les seves cariñenas i garnachas negres majoritàriament, o el clima amb mitjanes de precipitacions entre 500 i 600mm,… per norma general els Priorats han estat millor valorats pel públic en general. Aquest últim fet ve també a reflectir-se en el nombre de cellers: 56 en Montsant i 90 en el Priorat.

Com sempre, el principal objectiu del tast, era passar una bona estona al voltant del vi, mentre apreníem una mica amb cada matís cromàtic, amb cada aroma i en cada glop, amb la pretensió de comprovar si el nostre grup era capaç de distingir amb facilitat un *Montsant d'un Priorat, i si realment el gust del grup coincidia amb el gust del públic, mostrat en la guia Peñín d'aquest any.

Vam tenir el plaure de comptar amb Sergi Ferrer-Salat, empresari del món farmacèutic, apassionat de la música i propietari, juntament amb Raul Bobet, del celler Ferrer Bobet. Sergi va aportar la visió de l'enamorat del vi que busca la perfecció en cada ampolla. I va omplir el tast de curiositats i anècdotes, però també del seu coneixement profund sobre la multitud d'aspectes físic-químics que afecten a l'elaboració, conservació i posterior consum del vi.

La recepció dels membres del grup es va realitzar amb una copa de cava *Rovellats Col·lecció 2006, amb Xarel·l'i Parellada, un cava de llarga criança, amb la novetat de ser “Extra Brut”.

La primera parella que va entrar en el joc van ser: Sant Bru 2009, del Celler Portal del Montsant, principalment Garnacha Blanca, per part de Montsant, contra Nelín 2009, del Celler Clos Mogador, amb Garnacha Blanca, Macabeo i Viognier entre unes altres. Van destacar els tons herbacis i joves del primer, i la mineralitat del segon.

Com a primera parella dels vins negres catem el Flor de Primavera 2009 (un clàssic en el nostre grup) de Celler de Capçanes, amb Garnacha, Cabernet Sauvignon, Cariñena i Tempranillo, contra el Priorat Planetes de Nin 2009, del Celler Ester Nin i Llort, amb Garnacha i Cariñena.

En tercer lloc, per *Montsant es va catar el Venus 2007, de celler Venus La Universal, amb Cariñena i Syrah, marcant sedositat, tanins i equilibri. I per Priorat el Martinet Bru 2008, de Mas Martinet, amb Garnacha, Syrah i unes altres, que ens va donar molta fruita madura i certes notes d'espècies.

I finalment, la parella final va enfrontar a un Teixar 2007, de Vinyes Domenech (*Montsant) contra un Ferrer Bobet Selecció Especial 2007, de Ferrer Bobet (Priorat). Aquest últim enfrontament va resultar també curiós, en tractar-se de dos vins gairebé monovarietals, de Garnacha i Cariñena, respectivament.

Abans de donar pas al sopar, es va provar també fora de tast un Ferrer Bobet Selecció Especial 2008, amb igual cupatge que el 2007: 95% Cariñena i 5% Garnacha, amb molta fruita negra i algunes notes*retronasals d'espècies, omplint la boca i embolicant-te en cada xarrup; i recentment valorat amb una de les més altes puntuacions del prestigiós Robert Parker, gens menys que 97 Punts.

Durant les postres, vam poder provar el nou El Givot Dolç del Celler del Pont (40% de Garnacha, 25% Cariñena i 20% Syrah).

Quant a l'estadística sobre els nostres encerts, el nostre grup va aprovar amb un notable alt, identificant la majoria de Dues dels vins tastats.

Finalment, i en referència a si el nostre gust va coincidir amb el de la majoria, conclouré a manera de recordatori, amb una màxima que és un clàssic de tots la tastos (encara que no per això menys certa): “el millor vi… és el que més t'agrada”

El pasado 19 de mayo nos reunimos de nuevo en nuestro inexcusable encuentro mensual. El tema de la cata consistió en enfrentar a las dos DOs más cercanas; tan cercanas que una de ellas se ubica, prácticamente, dentro de la otra.

Evidentemente, hablamos de Montsant y Priorat.

Aunque estas dos guardan muchos aspectos en común, como las principales variedades, tanto blancas, principalmente garnachas blancas, como tintas, con sus cariñenas y garnachas tintas mayoritariamente, o el clima con medias de precipitaciones entre 500 y 600mm,… por norma general los Priorats han sido mejor valorados por el público en general. Este último hecho viene también a reflejarse en el número de bodegas: 56 en Montsant y 90 en el Priorat.

Como siempre, el principal objetivo de la cata, era pasar un buen rato alrededor del vino, mientras aprendíamos un poco con cada matiz cromático, con cada aroma y en cada trago, con la pretensión de comprobar si nuestro grupo era capaz de distinguir con facilidad un Montsant de un Priorat, y si realmente el gusto del grupo coincidía con el gusto del público, mostrado en la guía Peñín de este año.

Tuvimos el placer de contar con Sergi Ferrer-Salat, empresario del mundo farmacéutico, apasionado de la música y propietario, junto con Raul Bobet, de la bodega Ferrer Bobet. Sergi aportó la visión del enamorado del vino que busca la perfección en cada botella. Y llenó la cata de curiosidades y anécdotas, pero también de su conocimiento profundo sobre la multitud de aspectos físico-químicos que afectan a la elaboración, conservación y posterior consumo del vino.
La recepción de los miembros del grupo se realizó con una copa de cava Rovellats Col·lecció 2006, con Xarel·lo y Parellada, un cava de larga crianza, con la novedad de ser “Extra Brut”.

La primera pareja que entró en el juego fueron: Sant Bru 2009, de la Bodega Portal del Montsant, principalmente Garnacha Blanca, por parte de Montsant, contra Nelín 2009, de la Bodega Clos Mogador, con Garnacha Blanca, Macabeo y Viognier entre otras. Destacaron los tonos herbáceos y jóvenes del primero, y la mineralidad del segundo.

Como primera pareja de los vinos tintos catamos el Flor de Primavera 2009 (un clásico en nuestro grupo) de Celler de Capçanes, con Garnacha, Cabernet Sauvignon, Cariñena y Tempranillo, contra el Priorat Planetes de Nin 2009, de la Bodega Ester Nin i Llort, con Garnacha y Cariñena.

En tercer lugar, por Montsant se cató el Venus 2007, de bodega Venus La Universal, con Cariñena y Syrah, marcando sedosidad, taninos y equilibrio. Y por Priorat el Martinet Bru 2008, de Mas Martinet, con Garnacha, Syrah y otras, que nos dio mucha fruta madura y ciertas notas de especias.

Y por último, la pareja final enfrentó a un Teixar 2007, de Vinyes Domenech (Montsant) contra un Ferrer Bobet Selecció Especial 2007, de Ferrer Bobet (Priorat). Este último enfrentamiento resultó también curioso, al tratarse de dos vinos casi monovarietales, de Garnacha y Cariñena, respectivamente.

Antes de dar paso a la cena, se probó también fuera de cata un Ferrer Bobet Selecció Especial 2008, con igual cupatge que el 2007: 95% Cariñena y 5% Garnacha, con mucha fruta negra y algunas notas retronasales de especias, llenando la boca y envolviéndote en cada sorbo; y recién valorado con una de las más altas puntuaciones del prestigioso Robert Parker, nada menos que 97 Puntos.

Durante los postres, pudimos probar el nuevo Lo Givot Dolç del Celler del Pont (40% de Garnacha, 25% Cariñena y 20% Syrah).

En cuanto a la estadística sobre nuestros aciertos, nuestro grupo aprobó con un notable alto, identificando la mayoría de DOs de los vinos catados.

Por último, y en referencia a si nuestro gusto coincidió con el de la mayoría, concluiré a modo de recordatorio, con una máxima que es un clásico de todas la catas (aunque no por ello menos cierta): “el mejor vino… es el que más te gusta”

[ Tast vertical de Celler Batlle i III Lustres ]

Darrere d'un gran producte es troba una llarga història familiar, personatges , esdeveniments i destinacions que expliquen la situació actual de l'empresa i de la família.
L'any 2006, la cinquena generació de Gramona celebro el 125º aniversari de la saga, un homenatge a la cultura del vi i del cava des de 1881.
Dirigida aquest tast per Alex De la Serna, el qual després de les explicacions i una mica d'història ben resumida ja que estem parlant d’autèntiques llegendes de l'elaboració de vins del Penedes i podrien ser hores, passem a parlar de caves, que d'això anava la nit.
Celler Batlle 99
Amb un daurat pajizo transparent net i un carbònic delicat.
Apunta en nas amb una acusada aroma persistent a la Xarel·lo, flors blanques i un contrast suau de criança amb tocs torrats i pa rallat.
El seu pas per boca fi i elegant, cremós i amb bona acidesa que li aporta frescor i joventut, té un notable recorregut i torna el record del seu origen aportant notes de criança.
Celler Batlle 00
Color de semblants entonacions que l'anterior, amb una transparència més notable.
En nas bon intensitat amb notes amelades, fruita passificada, brioche, ametlles torrades, amb presència d'una notable mineralitat.
En boca fa sentir la seva acidesa fina amb un carbònic perfectament integrat, saborós el seu pas, deixant un record de fruita blanca, llarg recorregut aguantant perfecte durant quatre hores..
Celler Batlle 01
Groc or net, carbònic present fi i explosiu.
Nas fi, punxant fruita blanca (poma, pera), amb una fina brioixeria, notes torrades i caramels de fruita acidifica.
En boca apareix alegre, viu, alguna cosa descarat, li falta la maduresa dels seus germans, però penso que estem davant una gran anyada, amb una acidesa pronunciada i un carbònic jove, aquest cava té molta vida per davant.
Celler Batlle 1992… (Gràcies Jordi)
Daurat brillant, glicèric, carbònic fi i present en la copa.
El seu nas explosiu, on el temps s'ha detingut, mostra aromes de poma al forn, floral i delicioses notes de criança, rebosteria i fruita seca, donant mostres minerals, molsa i herbes aromàtiques.
En boca es mostra fresc, equilibrat, bona acidesa, madur, el seu record a fruita blanca i petites notes de criança em porten de cap, un mes que agradable record, si el tast es fa a cegues m'hagués traslladat a la zona de Reims.
Continuant amb el tast i deixant descansar en copa aquests Batlle, per veure la seva evolució continuem el tast amb dos caves de Gramona III Lustres.
Gramona III Lustres 2001
Color groc amb tocs daurats brillants.
En principi en nas es mostra tancat i amb una mica de reducció, en anar-se airejant el primer que apunta és la fruita seca, ametlles, les notes de brioixeria, la fruita aquesta amagada i tímida, aromes herbàcies i cítrics.
En boca és saborós, el carbònic aquesta integrat, és vinós, amb tocs de criança, l'acidesa encara aguanta molt bé i amb un final molt llarg amb records minerals.
Gramona III Lustres 2004
Color groc pujat amb reflexos daurats.
En nas s'aprecia la joventut, és viu i alegre, amb aromes torrades, fruitera (poma, pera), tocs de brioixeria i pastisseria, cítrics molt evidents i unes aromes herbàcies que recorden al fonoll.
En boca és molt net i tornen a aparèixer les apreciacions del nas, amb la fruita blanca, l'acidesa destacada, és fresc i sec, amb un final alguna cosa amarg que convida a seguir amb un altre glop.
Gràcies Alex per donar-nos a conèixer aquests grandíssims caves

Detrás de un gran producto se halla una larga historia familiar, personajes , acontecimientos y destinos que explican la situación actual de la empresa y de la familia.
En el año 2006, la quinta generación de Gramona celebro el 125º aniversario de la saga, un homenaje a la cultura del vino y del cava desde 1881.
Dirigida esta cata por Alex De La Serna, el cual después de las explicaciones y un poco de historia bien resumida ya que estamos hablando de autenticas leyendas de la elaboración de vinos del Penedes y podrían ser horas, pasamos a hablar de cavas, que de eso iba la noche.
Celler Batlle 99
Con un dorado pajizo transparente limpio y un carbónico delicado.
Asoma en nariz con un acusado aroma persistente a la Xarel.lo, flores blancas y un contraste suave de crianza con toques tostados y pan rallado.
Su paso por boca fino y elegante, cremoso y con buena acidez que le aporta frescura y juventud, tiene un notable recorrido y vuelve el recuerdo de su origen aportando notas de crianza.
Celler Batlle 00
Color de parecidas entonaciones que el anterior, con una transparencia más notable.
En nariz buena intensidad con notas amieladas, fruta escachada o pasificada, brioche, almendras tostadas, con presencia de una notable mineralidad.
En boca hace sentir su acidez fina con un carbónico perfectamente integrado, sabroso su paso, dejando un recuerdo de fruta blanca, largo recorrido aguantando perfecto durante cuatro horas..
Celler Batlle 01
Amarillo oro limpio, carbónico presente fino y explosivo.
Nariz fina, punzante fruta blanca (manzana, pera), con una fina bollería, notas tostadas y caramelos de fruta acida.
En boca aparece alegre, vivo, algo descarado, le falta la madurez de sus hermanos, pero pienso que estamos ante una gran añada, con una acidez pronunciada y un carbónico joven, este cava tiene mucha vida por delante.
Celler Batlle 1992… (Gracias Jordi)
Dorado brillante, glicérico, carbónico fino y presente en la copa.
Su nariz explosiva, donde el tiempo se ha detenido, muestra aromas de manzana horneada, floral y deliciosas notas de crianza, repostería y frutos secos, dando muestras minerales, musgo y hierbas aromáticas.
En boca se muestra fresco, equilibrado, buena acidez, maduro, su recuerdo a fruta blanca y pequeñas notas de crianza me llevan de cabeza, un mas que agradable recuerdo, si la cata se hace a ciegas me hubiese trasladado a la zona de Reims.
Continuando con la cata y dejando descansar en copa estos Batlle, para ver su evolución continuamos la cata con dos cavas de Gramona III Lustros.
Gramona III Lustros 2001
Color amarillo con toques dorados brillantes.
En principio en nariz se muestra cerrado y con algo de reducción, al irse aireando lo primero que asoma es los frutos secos, almendras, las notas de bollería, la fruta esta escondida y tímida, aromas herbáceos y cítricos.
En boca es sabroso, el carbónico esta integrado, es vinoso, con toques de crianza, la acidez todavía aguanta muy bien y con un final muy largo con recuerdos minerales.
Gramona III Lustros 2004
Color amarillo subido con reflejos dorados.
En nariz se aprecia la juventud, es vivo y alegre, con aromas tostados, frutal (manzana, pera), toques de bollería y pastelería, cítricos muy evidentes y unos aromas herbáceos que recuerdan al hinojo.
En boca es muy limpio y vuelven a aparecer las apreciaciones de la nariz, con la fruta blanca, la acidez destacada, es fresco y seco, con un final algo amargo que invita a seguir con otro trago.
Gracias Alex por darnos a conocer estos grandísimos cavas.